Cap a un curs escolar amb 15 alumnes a l’aula i per torns
El confinament constata el paper social i emocional d’anar a classe i augmenta la desigualtat entre centres
Barcelona“Si no hi ha vacuna, les escoles tindran la meitat d’alumnat a les aules”. L’anunci, sense ni una concreció més, el va llançar dilluns la ministra d’Educació, Isabel Celaá. Dimarts hi va insistir la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, que va explicar que l’executiu treballa amb les comunitats autònomes per planificar com fixar un nombre màxim d’alumnes per aula, que podria ser 15. També s’hi va referir el director del Centre de Coordinació d’Emergències del ministeri de Sanitat, Fernando Simón. “A mi la proposta em sembla bé sempre que 15 nens estiguin en una classe habitualment pensada per a 30 o 40. Si els posem en una classe que habitualment és per a 15 no solucionem el problema”, va afirmar per deixar clar que la clau és mantenir la distància de seguretat. També per això, Simón va dir que caldrà vigilar els infants a l’aula i al pati.
Ara bé, reduir ràtios a la meitat no és una mesura fàcil d’aplicar. D’una banda, perquè suposaria duplicar tant el nombre d’aules com de professors per desdoblar grups, un fet que no està previst en els pressupostos. I de l’altra, perquè els centres educatius de zones urbanes ja estan saturats, sobretot a l’ESO, en què hi ha classes amb quasi 35 alumnes per aula. La idea que s’obre pas a nivell estatal -i que s’aplicarà en altres països-és compaginar les classes presencials amb les virtuals, i fer-ho per torns.
Mentrestant, el Govern, que té la competència en educació, guarda silenci. Fonts consultades diuen que l’executiu espanyol no els ha traslladat cap proposta oficial i que a la conselleria treballen en un pla propi de desconfinament. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, no ha fet cap roda de premsa des que es van tancar les escoles, aviat farà dos mesos. Tot plegat fa preveure un curs 2020-21 inèdit i que podria agreujar les diferències entre alumnes i centres.
Més desigualtat entre centres
La resposta a la crisi sanitària no ha estat igual a tots els centres. I això, avisa el doctor en pedagogia per la Universitat de Barcelona Enric Prats, aguditzarà les desigualtats, que es podrien perpetuar si es manté la dualitat entre docència online i presencial. “Això pot fer escoles a diferents velocitats”, argumenta. Segons diu, els desequilibris no es produiran entre escoles públiques i concertades sinó en funció de la competència tecnològica. En canvi, la professora de sociologia de l’educació de la UAB Aina Tarabini, que està analitzant com les escoles han abordat el tancament per la pandèmia, creu que les diferències s’expliquen tant per la titularitat del centre com per la composició social de les famílies.
Els reptes immediats per a les escoles són gegants i els experts demanen no pensar tant en com continuar aquest curs sinó en com començar el que ve per definir com hauria de ser l’escola. El psicòleg i educador Jaume Funes ho té clar: “ Hauria de ser diferent, però tendirà a ser igual”. Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, hi està d’acord perquè la “inèrcia del sistema educatiu” és massa forta. Per això, mira a les administracions i direccions: “Els centres educatius estan enmig d’una experiència que pot provocar un gran canvi, però algú l’ha de liderar i acompanyar”.
L’administració tindrà un paper clau si cal seguir treballant a distància, una experiència que en alguns centres ha estat una odissea. “Molts centres que tenien reticència a l’àmbit digital ara s’han posat les piles”, afirma el director de la Bofill. En d’altres, el confinament ha obligat a accelerar aprenentatges. “38 de 40 persones del claustre s’han format aquests dies en STEAM. Si no hagués passat això no ho hauríem fet perquè no hauríem tingut temps”, afirma Núria Sabaté, directora de l’Escola Marià Fortuny de Reus.
El mateix ha passat a les universitats. Si bé moltes ja estaven treballant per fer més formació online, aquest sotrac pot ser “una empenta decisiva” perquè la docència virtual complementi la presencial, afirma Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. Aquest és el verb clau: complementar, no substituir. “El futur serà la hibridació entre la presencialitat i la virtualitat”, augura Vilalta, que destaca que factors com la mentoria, el treball en equip, l’anàlisi crítica I la socialització són molt difícils de desenvolupar en entorns virtuals.
El paper socialitzador de l’escola
De fet, l’element socialitzador dels centres educatius és encara més significatiu en les etapes inferiors: “Les emocions permeten guanyar eficiència a l’hora d’aprendre. Ens queda més si l’ensenyament és directe i no virtual”, afirma David Bueno, professor i investigador de la UB i especialista en neuroeducació. “Aprendre sense context i sense rellevància no és possible per a ningú, i encara menys en contextos vulnerables”, afegeix Tarabini.
Funes avisa que “la urgència serà com compensar els dèficits de suport educatiu familiar i de l’entorn social”. I aquí pren importància la relació família-escola, que massa sovint s’ha mirat de reüll. “Serà una oportunitat per reconnectar famílies i centres”, apunta Tarabini. Funes posa deures a les dues parts per assegurar el que defineix com l’acompanyament mínim garantit a tots els infants: “Els mestres, a descobrir com fer dels pares uns aliats per a l’aprenentatge. I els pares, a interessar-se per la part de la vida que els seus fills passen a escola”.
El lleure educatiu demana 80 milions al Govern
L’estat d’alarma per la pandèmia deixarà moltes famílies tocades econòmicament i amb por que els seus fills no participin en activitats de lleure a l’estiu. Per contrarestar les limitacions i que el cost de les activitats pugui reduir-se fins a un 60% de mitjana, el sector del lleure educatiu ha aixecat la mà per demanar un fons de 78,3 milions d’euros, mentre al mateix temps manté converses amb la direcció general de Joventut i les autoritats sanitàries per decidir com es duran a terme les activitats. “Estem en una situació en la qual, més que mai, els nens necessiten una sortida a l’estiu”, diu Jordi Román, cap de recursos humans de l’entitat de lleure infantil Fundesplai i president de la comissió de lleure de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya.
En un comunicat conjunt, la patronal del Tercer Sector, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure (Acellec) i l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya estimen que amb aquests 78,3 milions d’euros es podria sufragar el 60% de les activitats de 486.000 participants. La idea és que els casals presentin un preu reduït al 50% i els campaments i colònies del 70%.