Els menors, el col·lectiu “incògnita” del covid-19

Santa Coloma de GramenetEls diagnòstics de covid-19 entre els menors de 18 anys s’han multiplicat exponencialment les últimes setmanes. Si el mes de juny van registrar-se un total de 250 casos a tot Catalunya, al juliol se’n van arribar a detectar 2.602 i entre l’1 i el 23 d’agost la xifra ja s’estira fins als 2.419. En tan sols dos mesos, doncs, s’han identificat 5.021 infeccions entre nens i adolescents, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). Ara es coneixen deu vegades més casos que al juny i quinze vegades més que entre els mesos de febrer i maig, quan només hi constaven 163 positius.

El ministeri de Sanitat va advertir dilluns que la incidència entre els menors de 20 anys és “relativament alta” en comparació amb les dades de fa uns mesos. Els registres catalans reflecteixen que augmenten els casos dels 12 als 18 anys. Ara bé, ¿realment han crescut els contagis entre els menors o només s’estan identificant més casos? ¿Es pot saber quin és el paper de la canalla en la transmissió del virus? ¿I determinar els trams d’edat en què hi ha més risc de contagi? Els nens i el seu paper en la transmissió del virus són la gran incògnita de la pandèmia, encara avui, mig any després del seu esclat i a menys de dues setmanes de la tornada a les aules.

Diagnòstics

Es detecten més contagis però no se sap si creix la transmissió

A l’inici de la pandèmia només es feien PCR a les persones amb símptomes greus i la majoria de nens diagnosticats -poc més de 160- ingressaven a l’hospital per precaució. Els experts lamenten que si ja és difícil determinar l’abast real del virus en adults amb les dades que es tenen, en infants és una missió gairebé impossible. El pediatre epidemiòleg de l’Hospital Sant Joan de Déu, Quique Bassat, adverteix que normalment els casos infantils provenen de casos clínics. “Però sabem que la gran majoria no té símptomes”, explica.

L’estratègia de detecció d’asimptomàtics ha permès fer 60.000 PCR a menors en els últims dos mesos. Amb tot, i malgrat l’augment de tests i que l’índex de positivitat -les PCR que revelen una infecció activa- està al voltant del 9%, no es pot saber si ha crescut la transmissió entre els nens o no perquè la velocitat de detecció ha passat de 0 a 100. En altres paraules: no se sap si els 2.500 casos nous al mes suposen un repunt de casos objectiu, ja que no es té accés a la xifra de contagis històrica i no es pot resoldre si l’actual és superior o inferior.

Transmissió

Només els estudis serològics poden donar informació per edat

La pediatra d’atenció primària de l’equip territorial Alt Penedès - Garraf, Anna Gatell, explica que la majoria dels casos que s’atenen ara estan relacionats amb brots familiars, molts detectats a partir d’estudis de contactes d’adults. Ara bé, el paper que ha jugat el menor en aquest contagi encara es desconeix.

“Sabem que els infants es contagien amb la mateixa freqüència que els adults si s’exposen al virus -diu Bassat-. El que encara no sabem del cert és si tenen més o menys capacitat de transmetre’l”, conclou, i afegeix que hi ha molts biaixos als estudis per interpretar les tendències.

Hospitalitzacions

Els nens no ingressen perquè tenen infeccions molt més lleus

El que sí que se sap és que el fet de detectar més casos infantils no ha impactat en les dades assistencials: no s’ha viscut un repunt d’ingressos hospitalaris. De fet, es constata un descens progressiu de les entrades als centres sanitaris, que han passat de ser gairebé del 30% al març a un 0,3% des del juliol. Les xifres hospitalàries infantils són anecdòtiques, i això és així perquè sembla que els nens de menys de 14 anys tenen quadres menys greus i una simptomatologia que pot passar desapercebuda. ¿Això significa que es contagien de manera diferent? No se sap. ¿Influeix en aquestes dades que hagin passat més de mitja pandèmia tancats a casa? Encara no se sap.

Protecció

La pedagogia amb els alumnes d’ESO pot ajudar a prevenir

Ara bé, si s’observa la tendència que es coneix fins ara, tot indica que hi ha més prevalença de la infecció com més gran sigui el menor. Entre els 10 i els 18 anys, en plena adolescència, els menors són ja adults en miniatura. A partir dels 14 anys, molts deixen de semblar infants físicament i fisiològicament i això s’hauria de tenir en compte de cara a l’inici de curs, segons els experts. “L’edat crítica són els 12 anys i cal actuar de manera diferenciada a la secundària”, assegura Bassat.

Com que els menors “grans” podrien tenir una capacitat infectiva similar o igual a la dels adults, cal vigilar de prop els adolescents. De fet, el Govern treballa amb la hipòtesi que els més petits són pitjors transmissors. No obstant això, el cap de secció de patologia infecciosa pediàtrica de la Vall d’Hebron, Pere Soler, recorda que el risc zero no existeix en cap edat. Les mascaretes seran obligatòries a secundària (12), però on hi hagi molta transmissió també ho seran a partir dels 6 anys.

L’avantatge amb els adolescents -remarca Soler-és que se’ls pot ensenyar a ser conscients que cal portar mascareta, mantenir distància física i obrir les finestres per ventilar l’aula fins que ho incorporin i ho facin de manera natural. “Cal insistir-los moltíssim amb les mesures de protecció”, defensa el pediatre, que destaca que les campanyes amb influencers poden ser molt útils.