Els colors de Jujol tornen a brillar a la Seu de Palma

Barcelona.Branques d'olivera, estrelles, flors, fruites, corones, bàculs, inscripcions de ferro forjat... Un segle després de la seva realització, des de fa unes setmanes els murals ceràmics amb què Jujol va vestir la capella reial de la Seu de Palma entre el 1908 i el 1909 tornen a lluir com el primer dia. Vuit tècnics del taller Xicaranda han dedicat més d'un any a estudiar-ne l'estat de conservació i a restaurar el conjunt de prop de 170 metres quadrats que envolta la càtedra episcopal de la Seu i a retornar-l'hi l'esplendor.

La brutícia acumulada al llarg dels anys, la degradació de la pedra dels murs que els suporten i les instal·lacions de cablejat elèctric que els travessaven eren les patologies més importants que presentaven els murals. Després d'una primera neteja superficial que va permetre portar a terme un estudi més exhaustiu i de l'eliminació d'elements estranys com ara cables, claus o tacs de plàstic, els tècnics van procedir a netejar amb profunditat els mosaics i les lletres de forja i a fixar les zones on el morter i l'or s'havien desprès o havien perdut el color. A més dels elements de ceràmica, que van ser aplicats directament damunt el morter fresc, Jujol va pintar-hi al damunt. "Trobem nombrosos esquitxos de pintura que taquen els murs. No hi ha res casual, tot el que veiem és intencionat", es pot llegir a la descripció de la restauració.

El motiu principal de la decoració són els cinquanta-tres escuts dedicats a bisbes mallorquins des de la Conquesta fins al 1915 que estan dins de triangles traçats amb branques d'olivera. Segons un treball de la investigadora Lula Arianoutzos, és molt difícil trobar semblances entre els escuts originals i la versió que en va fer Jujol, ja que algunes vegades va agafar només els colors o les formes dels originals i en alguns casos va arribar a reinventar-ne tant el contingut com el cromatisme.

Malgrat tot, l'obra va quedar inacabada. Jujol va arribar a Palma el 1908 cridat per Gaudí. Quatre anys abans, Gaudí havia començat, convidat pel bisbe Campins, les reformes l'interior de la Seu amb l'arquitecte Joan Rubió com a col·laborador. Segons l'arquitecte Josep Quetglas, potser el recel d'aquest darrer davant la importància que anava adquirint Jujol el va portar a desacreditar el deixeble de Gaudí. I quan va morir Antoni Campins, tots dos van ser acomiadats i Rubió va seguir treballant a la Seu durant anys.