Els col·legis que segreguen, el cavall de batalla de l’esquerra

BarcelonaLa supressió del concert a les escoles que segreguen ha sigut un dels cavalls de batalla històrics de la política catalana. La subvenció a les 16 escoles de Catalunya que separen nens i nenes a classe -vinculades totes a l’Opus Dei- es va establir ja durant els governs de Jordi Pujol a la Generalitat i no es va eliminar en cap dels dos tripartits. L’any passat aquests centres van rebre al voltant de 30 milions d’euros d’aportació de la Generalitat. Però si bé fa pocs anys que els governs de Convergència es negaven en rodó a obrir la porta a eliminar el concert a les escoles que separen per sexe, les actuals negociacions entre Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP per formar un nou govern independentista han deixat aquesta opció sobre la taula. Dissabte passat la CUP assegurava que havia pactat amb les altres dues formacions suprimir el concert de cara als pressupostos d’aquest mateix any.

Els detractors del finançament públic a les escoles que segreguen els alumnes argumenten que aquests centres acaben incomplint l’article 2 de la llei d’eduació de Catalunya (LEC) -que estableix el foment de la igualtat entre homes i dones a l’educació- quan difonen els postulats de l’Opus Dei a les aules. Però els defensors de les escoles diferenciades recorden que no hi ha grans diferències entre els resultats acadèmics que obtenen els estudiants de les escoles mixtes i els d’aquests centres. Asseguren que els centres diferenciats potencien la igualtat de gènere apostant per l’excel·lència dels alumnes, siguin nens o nenes.

Mentre CiU va tenir majoria al Parlament, les successives iniciatives dels partits d’esquerres a l’oposició per tombar aquest finançament van quedar en res. Fins i tot el març del 2016, quan CSQP va presentar una proposició per modificar la llei d’educació de Catalunya (LEC) i introduir el caràcter mixt a les escoles com a requisit per poder obtenir la subvenció, Junts pel Sí va acabar tombant-la amb el suport del PP. Tot i que els republicans sempre s’havien mostrat contraris a mantenir la subvenció als centres que segreguen els alumnes per sexe, en aquella ocasió van votar en bloc amb la resta de diputats de Junts pel Sí. Una vintena de diputats, però, van registrar una altra proposta per reclamar que la Generalitat no establís nous concerts amb escoles que segreguin per sexe un cop caduquin els actuals -que estan vigents fins al 2020-. A l’abril hi va haver una nova votació al Parlament i en aquella ocasió sí que va aconseguir prou suports. Es va aprovar demanar al Govern que retirés les ajudes a les escoles de l’Opus. Hi van votar a favor Cs, el PSC, CSQP i la CUP, i en contra ho van fer el PP, CDC i Oriol Junqueras. La resta de diputats republicans es van abstenir. El grup de Cs va dir després que s’havien equivocat en la votació.

La pugna judicial

Més enllà de l’àmbit català, la polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) aprovada pel PP l’any 2013 blinda el finançament públic a les escoles que segreguen els alumnes per sexe a l’Estat. La seva aprovació va forçar el govern andalús -que havia retirat les subvencions als centres amb línies separades per sexe el 2007- a recuperar les aportacions. Aquest fet va portar la presidenta andalusa, Susana Díaz, a recórrer als tribunals. De fet, la partida sobre l’existència del concert a les escoles que separen els alumnes per sexe fa anys que es juga també en el terreny judicial.

Fins a l’aprovació de la Lomce el 2013, el Tribunal Suprem havia vist amb bons ulls l’eliminació de les subvencions als centres diferenciats i havia sentenciat a favor d’aquesta qüestió en diverses ocasions -l’última, el 2012, arran precisament d’un cas que implicava el govern andalús-. Però els recursos de l’executiu de Susana Díaz contra la Lomce per intentar tornar a suprimir les subvencions van fer escalar la batalla judicial pel concert de les escoles segregades fins al Constitucional, que ara fa dos anys va sentenciar finalment que el finançament públic als centres diferenciats és constitucional.