Un decàleg mèdic per a les teràpies complementàries

BarcelonaLes teràpies complementàries han de ser, tal com indica el seu nom, un recurs que pot acompanyar, però mai arribar a substituir el tractament mèdic de qualsevol patologia. És un dels principis bàsics que recull el decàleg que ha elaborat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) per definir quina ha de ser la conducta de tots els professionals mèdics que vulguin aconsellar aquestes teràpies als seus pacients. El document recorda que els metges han de garantir, sense excepcions, que es guien per “criteris científics”, i abordar les malalties indicant “tractaments basats en els coneixements mèdics validats”.

Les teràpies complementàries han d’ocupar un rol secundari, insisteix aquest organisme, i han d’anar acompanyades d’àmplia informació per al pacient. El decàleg, que és de compliment obligat per a tots els professionals, exclou del concepte de teràpies complementàries tots aquells procediments que indueixen els pacients a deixar els tractaments mèdics validats.

Entre els procediments que queden fora del document hi ha la Nova Medicina Germànica, també coneguda com a Mètode Hamer, que és precisament el que practicava un metge inhabilitat per l’organisme l’abril passat. Segons el Col·legi de Metges de Barcelona que el va sancionar, aquest home -que ja havia sigut suspès el 1995 per un cas semblant- proposava a malalts de càncer que deixessin els tractaments convencionals i els substituïssin per “procediments no validats i sense evidència científica”. El document del CCMC tampoc avala altres procediments com ara la dieta miraculosa del pH o els productes no autoritzats o prohibits per a l’ús de persones, com ara el Suplement Mineral Miraculós (MMS) o els derivats del vesc.

Compromís d’informació

Els deu principis insisteixen en la necessitat que el metge expliqui al pacient “de manera clara i entenedora” que es tracta de “tractaments amb caràcter complementari” als habituals: “El metge haurà d’informar el pacient de la necessitat de no abandonar cap tractament necessari i advertir-lo de manera clara que el tractament complementari no és una alternativa terapèutica i que no és substitutori de cap tractament”, remarca el tercer dels punts del decàleg del CCMC.

També s’estableix que els professionals facin una “orientació diagnòstica tan precisa com es pugui” a tots els pacients que atenen i que, en cas que el metge que ofereixi les teràpies complementaries sigui diferent del professional que havia prescrit el tractament principal, tots dos es coordinin. A més, s’obliga els metges a “vetllar perquè l’aplicació de teràpies complementàries no interfereixi amb l’acció dels tractaments principals ni pugui perjudicar el pacient per la seva malaltia”.

Pel que fa a la formació, el decàleg insta els metges a estar al dia no només dels tractaments complementaris que estan oferint, sinó també dels avenços en el “coneixement científic” de les patologies que atenen. També demana als professionals un compromís “amb la recerca biomèdica en aquells camps en què el coneixement mèdic ha de progressar per generar evidències vàlides”.