SALUT

Els metges alerten del risc de les teràpies alternatives sense evidència científica

El Consell de Col·legis de Metges elabora un document de posicionament i inhabilita un metge per practicar teràpies pseudocientífiques

Josep Terés, Eugeni Saigí, Jaume Padrós, Gustavo Tolchinsky i Helena Camell, del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a la presentació del document sobre pseudociències el 15 de juny de 2017
Lara Bonilla
16/06/2017
4 min

BarcelonaLes teràpies alternatives de caràcter pseudocientífic no són noves. Des dels anys 90, els col·legis de metges adverteixen del seu risc però ara internet i les xarxes socials fan d’altaveu i han provocat un augment de l’oferta i, també, de casos de mala praxi. És per això que el Consell de Col·legis de Metges i les societats científiques ha considerat necessari elaborar un document de posicionament en què recorda als professionals sanitaris quines són les conductes correctes. També han passat a l’acció i en l’últim any han inhabilitat un metge i han obert expedients a sis més, que poden acabar sancionats per mala praxi.

“No és fàcil obrir un expedient disciplinari a companys. Són casos excepcionals però per pocs que siguin s’ha de fer una actuació exemplar”, va dir ahir Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), durant la presentació del document.

El metge inhabilitat té consulta privada i va ser denunciat per la família d’un malalt de càncer a qui com a únic tractament curatiu havia receptat “aigua de llum”. El pacient, un jove que patia un melanoma en fase terminal, va acabar tornant a la medicina convencional i va morir. El metge, a més, li va cobrar uns 20.000 euros per tres mesos d’un tractament que, bàsicament, consistia a ruixar-lo amb una aigua que suposadament tenia propietats beneficioses. “És un cas molt greu, la inhabilitació és una vergonya per a la professió”, reconeix Padrós, que confia que el pas endavant que ha fet la professió per denunciar les pseudoteràpies també “esperoni” l’administració a “actuar” contra “gent que es fa passar per metge sense ser-ho”.

En el cas d’aquest metge en concret, que continua en actiu perquè ha recorregut la inhabilitació i el cas està pendent de resolució judicial, Padrós va explicar que no va saber detectar una metàstasi, no va derivar el pacient als oncòlegs per fer el tractament adequat i va jugar amb la confusió del diagnòstic. “Hi ha gent que sabia que aquesta persona actuava així, però les coses màgiques venen”, va dir Padrós, que també va apel·lar a la responsabilitat dels mitjans de comunicació per no donar cobertura a aquests professionals. La resta de treballadors sanitaris expedientats són un metge que va reconèixer en un mitjà de televisió que “feia tractaments alternatius a pacients oncològics” i professionals que, tot i no practicar ells les pseudoteràpies, han derivat els seus pacients a persones que les practiquen.

Els Col·legis de Metges recorden que les teràpies alternatives suposen un risc per a la salut, ja que sovint generen falses expectatives o propicien l’abandonament del tractament prescrit pel metge. “No tot és innocu. Hi ha teràpies que no toquen el pacient i consideren que les energies el curaran i d’altres que fan servir principis actius de plantes que poden ser tòxics o inhibir fàrmacs del tractament convencional”, va explicar Gustavo Tolchinsky, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

Per tot plegat, els metges insisteixen que aquestes teràpies -ja sigui acupuntura, reiki o homeopatia- han de tenir només caràcter complementari al tractament convencional contra el càncer. “Les teràpies alternatives no són compatibles amb la condició de metge. Si s’han d’aplicar sempre serà amb caràcter de complementarietat”, va insistir Padrós. Helena Camell, presidenta de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, va posar l’exemple de la musicoteràpia per tractar el dolor: “No es pot fer si abans no es fa tractament amb evidència científica. El que no pot ser és que sigui alternatiu a la morfina”.

Els metges denuncien les teràpies sense evidència científica però no s'oposen a totes les teràpies complementàries. El document reconeix que algunes teràpies complementàries poden suposar una ajuda per fer front a la malaltia o als efectes secundaris dels tractaments. Però aconsellen que s’ofereixin integrats dins del mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta el pacient. Això, que ja és habitual en hospitals com el Memorial Sloan Kettering de Nova York, aquí és testimonial. Hi ha algunes iniciatives, com la del Consorci Sanitari de Terrassa, que l’any passat va obrir una consulta de medicina integrativa on els pacients, derivats pel seu oncòleg, poden accedir a sessions d’acupuntura, de teràpies energètiques, de mindfulness o de nutrició per part de professionals del centre que exerceixen, però, fora del seu horari laboral. “De medicina només n’hi ha una, que és la científica. Després hi ha procediments que s’apliquen amb més o menys evidència científica”, va assenyalar el president de la comissió de deontologia del COMB, Josep Terés.

Pacient vulnerable

El document, que té el suport de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, exigeix als professionals ser “rigorosos” amb la informació que es trasllada al pacient i recorda que les cures pal·liatives també poden formar part del tractament. Els metges insisteixen que el pacient oncològic és especialment “vulnerable” i que hi ha pseudoteràpies que fins i tot donen explicacions alternatives a l’origen de la malaltia i generen “més confusió”. També es recomana respectar el dret del malalt a no ser informat i a rebutjar un tractament sempre que hagi estat informat de les conseqüències. “Que no hi hagi un tractament curatiu no és excusa per practicar tractaments fútils. Això és una estafa”, va concloure Padrós.

Madrid tanca la porta al reiki i prohibeix que es promocioni als hospitals públics

Reiki amb voluntaris als hospitals catalans

Els metges no es plantegen prohibir, com ha fet Madrid, la pràctica del reiki o imposició de mans als hospitals públics on s’ofereix a través de voluntaris als pacients oncològics. No ho veuen malament sempre que sigui una teràpia complementària. “El problema és quan es presenta com a alternativa”, va dir el president de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia, Eugeni Saigí, que considera que el fet que algunes d'aquestes teràpies posin un peu dins de la sanitat pública pot servir per generar estudis i investigacions sobre aquestes teràpies.

stats