Col·lectius ciutadans presenten una querella criminal contra Florentino i exministres del PP i el PSOE pel Castor
Demanen a l'Audiència Nacional que se'ls imputin els delictes de prevaricació, frau i malversació
MadridEl Tribunal Constitucional (TC) va tombar al desembre el procediment pel qual Florentino Pérez va cobrar 1.350 milions d'euros el 2014 per la indemnització del magatzem de gas Castor. Aquests diners, però, juntament amb els 1.000 milions més d'interessos pel crèdit que va demanar el govern de Mariano Rajoy, continuen pagant-se de la nostra butxaca, tot i haver sigut exclosos de la factura del gas. Perquè els polítics que van gestionar el fracàs del Castor paguin i alhora denunciar la "connivència sistèmica" entre el PP i el PSOE "en grans casos de prevaricació i malversació", diferents col·lectius ciutadans han presentat aquest dimarts a l'Audiència Nacional una querella criminal pel cas Castor.
A la diana hi ha el president a de la constructora ACS i accionista majoritari d'Escal UGS, que gestionava el Castor, Florentino Pérez; els exministres d'Indústria Joan Clos (PSOE), Miguel Sebastián (PSOE) i José Manuel Soria (PP); les exministres de Foment Magdalena Álvarez (PSOE), després vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), entitat que va donar el crèdit al projecte, i de Medi Ambient Elena Espinosa (PSOE). A més, l'ex secretari d'estat d'Energia Ignasi Nieto (PSOE), que després va passar a ser soci d'una empresa vinculada a Escal USC, i el president d'aquesta companyia propietat de Florentino Pérez, Recaredo del Potro Gómez. Finalment, l'exconseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana Juan Gabriel Cotino Ferrer (PP).
La querella, promoguda per l'Observador del Deute en la Globalització (ODG), el projecte activista Xnet i l'Associació de Defensa dels Drets Humans (IDHC), demana que a tots ells se'ls investigui pels possibles delictes de prevaricació, frau en l'administració pública i malversació de cabals públics. "Presumptament hi ha hagut un enriquiment en la construcció de la infraestructura i prevaricació i malversació en tots els tràmits administratius anteriors i posteriors, tant el contracte com la indemnització", ha assenyalat en roda de premsa Alfons Pérez, investigador expert en el mercat global de gas i membre d'ODG.
Per què ara?
La querella criminal es presenta després d'anys de polèmica i amb una altra querella també interposada, però contra els tècnics que van fer els informes, al jutjat de Vinaròs. Amb el precedent de la sentència del TC, els diversos col·lectius ciutadans s'han afanyat per tenir a punt totes les presumptes proves incriminatòries. El temps els trepitjava els talons: el pròxim 5 de març prescriu un dels indicis clau d'irregularitats, segons ha assenyalat l'activista Simona Levi, la modificació dels límits marítims entre Catalunya i el País Valencià per part del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.
Inicialment el terreny del projecte Castor queia en territori marítim català. Però per la porta del darrere, i amb l'argument de modificar un error d'un reial decret del 2007, el 2008 el ministeri de Magdalena Álvarez va canviar-lo perquè fos íntegrament valencià. Quin era l'objectiu? Segons Simona Levi, la Generalitat havia demanat molts informes a l'empresa per tirar endavant el magatzem de gas, mentre que el llavors govern valencià de Francisco Camps (PP) no va demanar cap nou requisit.
Els objectius de la querella
6 són els objectius principals de la primera querella criminal que persegueix polítics pel cas Castor. El primer, ja mencionat, és no pagar la indemnització de cap de les maneres, així com que es retornin els pagaments anteriors. Segon, que el desmantellament de la plataforma de gas s'imputi a les empreses responsables que fracassés. Tercer, "denunciar un cop més la convivència de govern amb operacions destructives per al benestar de la població". Per a Levi, el PP i el PSOE són les dues cares d'una mateixa moneda i els recursos dels socialistes davant del Tribunal Constitucional són només per "rentar-se la cara". Quart, deixar patent la "bombolla del gas" que, segons els seu punt de vista, ha convertit el sistema gasista en deficitari. Cinquè, la crítica a la promoció del gas com a recurs fòssil enfront de les energies renovables. I sisè i últim, la crítica al "model de grans infraestructures, grans inversions i grans corporacions que s'imposa per sobre de les necessitats de la població i genera impactes socials i ambientals, a més d'un deute il·legítim".