Collboni anuncia inversions mentre pica l'ullet als possibles socis per als pressupostos

BarcelonaDesprés dels primers cent dies de govern, l'Ajuntament de Barcelona liderat per Jaume Collboni ja ha marcat les línies mestres d'un mandat "basat en el diàleg" i ha deixat clar que ara van "per feina". De fet, "Anem per feina" és el lema que el batlle ha anat repetint en la roda de premsa d'aquest dimecres per transmetre que aquest "és un govern que governa" mentre ha picat l'ullet alhora a ERC, els comuns i Junts, els tres partits que pot necessitar per formar una majoria més estable que l'actual govern en solitari del PSC. Tot i que ha volgut treure ferro de la situació de feblesa "aritmètica", ha reivindicat la feina conjunta amb els d'Ada Colau, la proposta aprovada dels republicans per modificar l'ordenança de civisme i la de Junts de flexibilitzar la reserva del 30% d'habitatge per a protecció oficial. Així, ha anunciat dues mesures –la climatització de 170 escoles i el pla de barris–, sabent que dependran totalment de l'aprovació dels pressupostos municipals, la gran prova de foc que haurà d'afrontar en aquest darrer tram de l'any. Ara bé, té a la vista la conformació d'una "majoria progressista", tot i que ha avisat que "calen els altres dos partits" (ERC i comuns) i no s'ha tancat a l'opció de Junts.

El Pla Clima Barcelona, fet a través del Consorci d’Educació de la ciutat, pretén posar aire condicionat i calefacció als centres educatius de primària amb 100 milions d'inversió, que es finançaran amb part dels ingressos provinents de la taxa turística. Si bé ara s'ha anunciat, ja es va plantejar en l'anterior mandat, tot i que no es va dotar pressupostàriament. També s'hi posaran plaques fotovoltaiques que fins i tot generaran excedents, segons Collboni. Aquest projecte s'implementarà en dues fases: entre els anys 2024 i 2026 s'actuarà als centres amb acció més senzilla i entre 2027 i 2029 en la resta. El pla de barris, en canvi, se centrarà en Ciutat Vella, liderat per Lluís Rabell. Estarà dotat de 300 milions d'euros, el doble que en l'anterior provisió, segons ha detallat. Dins del pla per a la reactivació del cor de la capital catalana ha inclòs les obres de la Via Laietana i les de la Rambla com a elements clau. Pel que fa a aquestes últimes, sí que es podran "escurçar" els terminis, segons ha anunciat.

Deslliga els pactes de la investidura

En tot cas, en aquests cent dies el model de Collboni ha buscat distanciar-se del de Colau, que ja l'ha situat en el bloc de la dreta per mesures com la represa de l'agermanament amb Tel-Aviv o l'aposta per flexibilitzar la reserva dels pisos de protecció oficial. L'alcalde s'ha limitat a insistir que en aquesta etapa vol "rebaixar la tensió que hi ha hagut en els darrers mesos i anys a la ciutat", no perquè no siguin "ambiciosos", sinó perquè volen fer-ho "amb el màxim de persones a la vista": "De vegades per anar més lluny s'ha d'anar més a poc a poc i és important construir consensos més enllà de la majoria governamental", ha reblat.

En ple context de negociacions per a la investidura espanyola i davant les veus que apunten que un hipotètic acord de Pedro Sánchez amb Junts podria tenir contrapartides a Barcelona, Collboni ha volgut marcar perfil per assegurar que "Barcelona es decideix a Barcelona" i que "no estarà subjecte a cap conjuntura política".

Primeres mesures

Collboni ha tret pit del pla Endreça, que ha posat el focus en la seguretat i la neteja de la ciutat, així com de la lluita contra l'incivisme, malgrat les crítiques per la persecució als manters. Ha valorat els 215 mossos més, que se sumen als 250 guàrdies urbans, però també la pressió a les concessionàries perquè incrementessin la neteja. A parer seu, han treballat per dignificar l'espai públic, que entén com "un signe d'identitat de la ciutat" i que, malgrat que l'Endreça és conjuntural i temporal perquè s'intensifiquen algunes accions, permet caminar cap a l'objectiu. "Molta gent ens diu que ho nota", ha afirmat Collboni.

D'altra banda, ha insistit que el "gran cavall de batalla" serà l'habitatge, i ha recalcat que la Generalitat i el govern estatal han de posar-se d'acord en la manera d'aplicar la llei d'habitatge. Ha recordat la proposta de cessió dels 27 solars a l'Incasòl perquè s'hi construeixin 1.764 habitatges públics i s'ha centrat en pressionar l'administració catalana perquè faci la feina en aquesta matèria.

Pel que fa a les superilles, ha recordat que tiraran endavant tot el que estigui aprovat. Fins i tot ha dit que moltes de les iniciatives de l'anterior govern de coalició "continuaran", però que n'incorporaran de noves.