Col·lapsar el Mobile, l’amenaça recurrent dels sindicats

Barcelona“Esclar que és fort fer una vaga durant el Mobile, però si no podem lluitar per la nostra salut en els llocs de treball, què ens queda?”. Aquesta és la reflexió que feia ahir a aquest diari Jordi Gómez, un dels portaveus sindicals d’UGT, el sindicat que té la presidència del metro de Barcelona. “Fem la vaga durant el congrés perquè dona visibilitat a la problemàtica: no és contra el Mobile en si, ni contra els ciutadans; la fem perquè l’empresa no ens ha donat cap més opció davant el problema de l’amiant”, insistia.

El Mobile World Congress (MWC) és una oportunitat òptima per als sindicats, ja sigui per l’impacte que tindrà la protesta o perquè és molt més fàcil que les institucions cedeixin a les demanes, perquè temen que el congrés algun dia abandoni la capital catalana i volen que tot vagi sobre rodes. Tant és així, que els treballadors del metro no són els únics que han aprofitat el MWC per pressionar les patronals i aconseguir millores laborals legítimes. Però, tot i que hi ha una certa percepció ciutadana que aquest congrés sempre ve acompanyat d’aturades, en realitat poques d’aquestes vagues s’arriben a fer: els treballadors del metro, per exemple, només n’han fet dues en els 13 anys de congrés.

“El més útil per aconseguir coses és pressionar abans de grans esdeveniments, efectivament”, explicava ahir una font sindical. “Però en realitat hi ha molts sectors a qui tampoc els interessa aturar-se durant el Mobile, perquè deixen de facturar”, va admetre. De fet, aquest mateix any el congrés mundial dels mòbils ja ha esquivat dues vagues més: la dels taxistes, que havien amenaçat amb allargar les protestes pel conflicte amb les VTC, i la dels vigilants de seguretat de l’aeroport del Prat, que van desconvocar l’aturada hores abans del Mobile, després d’arribar a un acord amb la companyia sobre millores laborals.

Agument de la conflictivitat

Els treballadors del metro, en canvi, després de cinc mesos de negociacions per aclarir la presència d’amiant en la pintura dels combois, han decidit aquest cop portar l’amenaça fins al final, amb aturades de dues hores per torn (de 7 a 9 del matí, de 2 a 4 de la tarda i de les 22.50 a les 0.50 de la nit). A les hores punta circulen el 65% dels trens, i durant la resta només 3 de cada 10. L’anterior aturada que van fer durant el Mobile va ser el 2016, en aquella ocasió per reclamar el conveni.

“Es dona la casualitat que durant l’últim mandat, amb el govern municipal de Colau, és quan hem tingut més conflictivitat. Ara hi ha, de llarg, la direcció de TMB més antiobrera que he conegut en 25 anys”, va denunciar David Vázquez, portaveu del comitè del metro. Després de les protestes per les retallades, durant la crisi, i més enllà del MWC, la plantilla del suburbà també va mantenir aturades durant 15 dies l’estiu del 2016 i durant 22 dies més l’estiu del 2017, totes per la falta de conveni. També van amenaçar amb una vaga durant la Mercè passada, per “incompliments de l’empresa” que finalment no va tirar endavant.

“Ara hi ha un conveni firmat, molt avantatjós per a la plantilla, però tampoc n’hi ha hagut prou per mantenir la pau laboral”, diu un portaveu de l’empresa. Els treballadors, però, ja no parlen de conveni sinó de salut: el degoteig de casos d’afectats per l’amiant (ja són una vintena) ha revoltat els empleats. Ahir més del 90% de la plantilla va secundar la vaga, i en els departaments més exposats a aquesta substància, com el dels conductors o els treballadors d’estacions, el seguiment va superar el 95%, segons els sindicats. L’empresa insisteix que ha acceptat reduir un any la retirada dels elements contaminats, que revisarà tots els trens que demana la plantilla i estudiarà oferir càrrecs alternatius als empleats exposats. Per al comitè, però, són “propostes de mínims, i fins i tot per sota del que preveu la llei”.