Colau punxa en valoració l'any del covid però els comuns guanyarien a Barcelona

BarcelonaL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va tancar el 2019 amb la notícia que els barcelonins la suspenien per primer cop en valoració. Un any i una pandèmia després, rep una nota encara més baixa al baròmetre municipal: un 4,3, que la situa en puntuació per darrere del líder de l'oposició, Ernest Maragall (5,2), però també del seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni (4,7), i d'Elsa Artadi, de JxCat (4,4), encara que tots ells també perden nota en relació a l'edició de l'estiu del baròmetre. Els comuns de Colau, això sí, es reivindiquen com la força que guanyaria les eleccions municipals si se celebressin ara, amb un 12,2% en intenció directa de vot, tot i que ERC, amb un 12%, escurça distàncies en relació al juny. Uns resultats que el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha atribuït al moment de "pessimisme generalitzat".

Martí, de fet, ha volgut fer més incidència en el fet que els tres partits més ben situats són progressistes –"Arrasaria l'esquerra", ha dit–, i ha recordat el gran pacte de pressupostos aprovat pel ple entre BComú, ERC i PSC, amb la suma d'última hora de Manuel Valls.

Tots els grups del consistori perden suports al baròmetre menys Cs, que passa d'un 1,1% a un 2,2% en intenció de vot, el PP, que puja fins a l'1,4%, i la CUP, que ara no té representació, i el baròmetre la situa en el quart lloc amb un 3,6%. El que augmenta és el grup de ciutadans que asseguren no saber què votaran, un 29,6%, i els que prefereixen no respondre a aquesta pregunta (15,2%), mentre que un 8,2% ja tenen decidit que no aniran a votar. L'ex primer ministre francès Manuel Valls obté la nota més baixa, un 2,7, però en canvi és molt més conegut que altres líders de grup, com Luz Guilarte, de Cs, desconeguda per al 93% dels enquestats.

La gestió de la crisi sanitària també ha fet caure les valoracions de totes les institucions. El 46% dels 799 entrevistats –les dades es van recollir abans del pont de la Puríssima– consideren que l'Ajuntament ho ha fet malament o molt malament, un percentatge gairebé deu punts superior al de l'últim baròmetre, i ara només un 39,2% posen bona nota al consistori. El Govern no en surt més ben parat: el 53% creuen que ho ha fet malament. I l'executiu de Pedro Sánchez s'endú la pitjor nota, amb gairebé un 60% de suspensos. Les expectatives de millora també són més altes per a la ciutat (61%) i Catalunya (61,4%) que per a Espanya (51,4%). Aquests últims resultats porten el govern de Colau a considerar que estem davant d'un "punt d'inflexió" i que les expectatives tornen a créixer.

El que no ha aconseguit la pandèmia és desbancar la inseguretat com el principal problema que apunten els barcelonins. No ho va fer després de la primera onada, i tampoc ho ha aconseguit ara. La inseguretat continua liderant el rànquing, tot i que amb una força inferior que en edicions anteriors. Ara és la principal preocupació per al 12,4% dels enquestats, quan havia marcat pics del 29% l'any passat. Perd més de cinc punts en relació a l'estiu.

Puja –i amb força– la preocupació vinculada al trànsit, que, després d'uns mesos marcats pel debat sobre l'urbanisme tàctic, augmenta en quatre punts i ja ocupa el segon lloc de la taula (9,4%). S'hi suma qui creu que hi ha massa trànsit i qui demana revertir les mesures aplicades. Un fet que el govern municipal s'ha compromès a millorar de cara a futures edicions de l'enquesta per poder deixar clar quina és realment la preocupació. I també pugen els problemes associats a l'atur, que ocupen el tercer lloc, mentre que el covid es queda en una discreta quarta posició (8,3%). Si se sumen totes les respostes amb alguna vinculació sanitària o econòmica amb la pandèmia, però, aquesta opció, amb un 24,5% dels suports, s'erigeix com el gran problema.