Colau suspèn amb la seva pitjor nota però guanyaria les eleccions

BarcelonaQuan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, el baròmetre situa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la seva pitjor nota històrica, un 4,1, que és encara una dècima més baixa que el 4,2 que va obtenir al desembre, però, això sí, revalidaria l'alcaldia tot i baixar tres punts en intenció de vot. Segons l'última edició de la gran enquesta municipal, feta entre el 24 i el 31 de maig amb 809 entrevistes, ERC escurça distàncies com a segona força en intenció directa de vot (sense cuina) i, si fa sis mesos se situava a quatre punts i mig dels comuns, ara la diferència entre uns i altres és de només un punt (11,9% i 10,9%, respectivament) i el PSC es consolida com a tercera força amb el 7,5% dels suports. Els socialistes ja han expressat el seu recel respecte als resultats del baròmetre, que veuen allunyats del que recullen altres enquestes que els són més favorables.

El quart lloc és per a Junts per Catalunya, amb un 3,4% de la intenció de vot i amb la seva actual cap de files, Neus Munté, que no és la candidata oficial però ocupa el càrrec després de l'adeu d'Elsa Artadi. Munté obté la segona millor puntuació: un 5. La nota més alta se la torna a apuntar el líder republicà, Ernest Maragall, amb un 5,2, mentre que el socialista Jaume Collboni suspèn amb un 4,7, que és la mateixa puntuació que ha obtingut en les quatre últimes edicions del baròmetre.

La cinquena força en intenció de vot seria la CUP, que ara no té representació al consistori, i assoleix el 2,9%, seguida del PP (1,7), Vox (1,1) i Ciutadans (0,8). La presentació s'ha fet avui sense valoració política perquè el tinent d'alcaldia, Jordi Martí, que és qui la sol fer en nom dels comuns, té covid. Per tant, no hi ha hagut una valoració oficial del fet que l'alcaldessa obtingui una nota tan dolenta –un fet que Martí sol atribuir a la polarització d'opinions que genera Colau– i que, en canvi, el seu partit s'erigeixi en favorit, tot i que Martí sí que ha defensat després a les xarxes que llegeix els resultats com un “aval a la tranformació iniciada el 2015”.

Però hi ha, també, una dada a tenir en compte: el 59% dels enquestats no es decanta encara per cap opció política (el 12% està convençut que s'abstindrà) i, per tant, des d'ara i fins al maig del 2023 encara queda partit. De fet, hi ha grups com JxCat que encara no han definit qui encapçalarà el seu projecte i hi ha formacions com Valents, amb Eva Parera al capdavant, que ara no entren al rànquing del baròmetre.

La pitjor nota des del 2010

Qui sí que ha fet la seva interpretació dels resultats és el PSC, sorprès pel contrast entre el que recull el baròmetre i el que mostraven les últimes enquestes, que els situaven lluitant per l'alcaldia. Els socialistes, socis de govern dels comuns a la ciutat, recelen de la "sobrerepresentació" de votants de Colau entre la mostra d'enquestats i fonts del partit consideren "sorprenents" els resultats que obté BComú si es té en compte el suspens de Colau, que obté la nota més baixa d'un alcalde (o alcaldessa) des que el socialista Jordi Hereu va obtenir el mateix 4,1, el juny del 2010, just després de la consulta fallida sobre el tramvia per la Diagonal.

La lectura que ha fet ERC, al seu torn, dels resultats d'aquesta última edició del baròmetre és que el cicle de l'actual govern "està esgotat" i que "la ciutadania no hi confia", mentre que Junts defensa que la nota de Colau confirma la "caiguda lliure" de l'actual alcaldessa. Els republicans argumenten la crítica en valoracions com la de l'evolució de la ciutat: el 60,1% dels enquestats considera que Barcelona ha anat a pitjor l'últim any, una dada lleugerament millor que la de desembre. I un 23,3% diu que la situació ha millorat. El que més critiquen els republicans és que els problemes que els ciutadans consideren més greus "s'hagin enquistat". El rànquing continua encapçalat per la inseguretat, sense cap competidor possible, però la neteja es consolida en el segon lloc.

El binomi inseguretat-neteja

La inseguretat és la principal preocupació per al 22% dels entrevistats, que és el percentatge més alt des de l'estiu del 2019, abans que la pandèmia capgirés l'ordre de les prioritats, mentre que el segon lloc l'ocupa la neteja (11,5%), que baixa lleugerament segons l'edició de desembre de l'enquesta, quan va catapultar-se fins al segon lloc de la taula amb un 11,8% de respostes que doblava les xifres de l'any anterior. L'últim baròmetre també demostra que torna la preocupació pel turisme, que puja tres punts en relació amb el desembre i ocupa el cinquè lloc de la taula per darrere de la gestió política municipal, que també creix dos punts com a preocupació, i l'accés a l'habitatge. El que també puja és la preocupació per la congestió del trànsit, que gairebé es dobla en relació amb l'edició de desembre del baròmetre (5,7%).

Menys calefacció i menys vacances

El baròmetre també ha dedicat un capítol específic als hàbits domèstics en plena pujada de preus. El 64,4% dels barcelonins diu, per exemple, que ha canviat els seus hàbits a l'hora de posar rentadores per adaptar-se als trams en què l'energia és més econòmica. El 51% no ha fet el mateix ús de la calefacció que en hiverns anteriors i el 47,5% tampoc no ha usat de la mateixa manera l'aire condicionat.

Prop de la meitat, el 48,9%, ja no va tant a bars i restaurants com abans. I la situació econòmica també afecta els plans dels ciutadans pel que fa a les vacances: el 31,1% d’entrevistats diu que es quedarà a Barcelona, gairebé deu punts menys dels que pensaven fer-ho el 2020. El 17,3% diu, en canvi, que viatjarà a l’estranger. La majoria es quedarà a Catalunya (26,5%) o a Espanya (25,5%). I prop del 60% no amaga que els motius per quedar-se a la ciutat són econòmics.

Preocupats per Ucraïna

El 83,2% dels enquestats asseguren que estan molt o bastant preocupats per la guerra a Ucraïna. I també preocupa l'impacte que això tindrà sobre l'economia. El que rep bona nota és l'acollida que s'ha fet dels refugiats: tres de cada quatre enquestats creuen que s'ha fet de forma satisfactòria.