El govern de Colau s'obre a substituir els polèmics blocs de formigó en carrers pacificats

BarcelonaUn dels punts més polèmics de les pacificacions amb elements provisionals que ha implantat la Barcelona de la pandèmia són els blocs de formigó que separen l'espai guanyat per a vianants de les calçades i que, de fet, la Fiscalia ja està investigant si són segurs. La regidora de Mobilitat de la ciutat, Rosa Alarcón, ha admès avui que aquests separadors, que es van instal·lar de manera "ràpida" per adaptar la ciutat a la desescalada, estan en estudi i que seran substituïts si es detecta que van contra la seguretat viària. "Ara és el moment del diàleg i el pacte", ha assegurat Alarcón, que ha detallat que ja al juny la Guàrdia Urbana va fer una primera valoració de les pacificacions i que, de cara a l'octubre, se'n farà una segona ja amb un volum de trànsit més similar al que és habitual a la ciutat.

"Si cal canviar-los, es canviaran", ha dit en referència a tots els elements instal·lats per fer baixar la velocitat del trànsit, un punt que ha considerat clau per a la seguretat viària. I en aquesta revisió hi entren els blocs de ciment de carrers com Rocafort, Consell de Cent i Girona, així com els coixins berlinesos instal·lats en algunes calçades per forçar una reducció de velocitat. "El problema no és el coixí, sinó la velocitat amb què s'agafa", ha radiografiat.

Per al president del RACC, Josep Mateu, que ha compartit taula amb la regidora per presentar una campanya per promoure bones pràctiques entre els motoristes, blocs i coixins berlinesos són dos elements que cal repensar. Els primers perquè els considera "exagerats" en mida i en material i els segons perquè, segons ha considerat, són una bona opció per a vies limitades a 10 o 20 km/hora, però ja no quan se superen aquests límits perquè poden malmetre els vehicles que hi passen sovint i portar els motoristes a fer maniobres brusques per evitar-los. "N'hem de parlar amb l'Ajuntament per veure com ho anem millorant", ha resumit. Un guant que la regidora ha recollit. De moment, però, la Guàrdia Urbana no ha detectat que aquests elements estiguin causant accidents.

Reduir la sinistralitat

Un dels punts de trobada entre el consistori i el RACC és la voluntat de promoure l'ús de la moto compartida a la ciutat. Per això, s'uneixen ara amb les 11 empreses que ofereixen el servei a Barcelona per llançar una campanya de promoció de bones pràctiques, com no conduir si s'ha begut, no envair els carrils de bicis i vianants i no compartir el número d'usuari. La iniciativa, que porta el lema "En moto zero riscos, fica't-ho al casc", busca reduir la sinistralitat entre els motoristes. L'any passat 14 dels 22 morts en accident a la ciutat circulaven en moto i aquest 2020 cinc de les nou víctimes mortals fins ara en accidents també eren motoristes.

L'ús de la moto a Barcelona ha crescut un 7,7% en deu anys, sobretot com a conseqüència de la crisi econòmica del 2008, i tant l'Ajuntament com el RACC han coincidit avui que la moto compartida és una bona solució per reduir el nombre de vehicles a la ciutat i guanyar en fluïdesa. Els informes de la Guàrdia Urbana i el RACC neguen que aquests conductors cometin més infraccions o tinguin més accidents que els de motos particulars: aquests motoristes s'han vist implicats en entre el 5% i el 10% dels accidents de la ciutat.

La policia no detecta grans diferències entre les infraccions comeses pels conductors de motos particulars i els que en fan servir una de sharing, i sí que veu "més indisciplina" en els motoristes habituals a l'hora d'envair el carril contrari. El motosharing presenta millors indicadors pel que fa a accidents mortals –de moment no hi ha hagut cap víctima– en gran part per l'ús de ciclomotors amb la velocitat limitada a 50 km/h. "I a més el conductor que té més experiència potser és més agosarat", ha radiografiat el president del RACC.