Colau, sola en la recta final de mandat

BarcelonaEl mandat està acabat. La idea van coincidir a remarcar-la ERC i el PDECat en l’últim ple de Barcelona. El revés que, a l’últim sospir, va decidir donar-li el PSC a l’alcaldessa Ada Colau amb el no als pressupostos passarà factura a l’equip de govern, que ja tenia coll avall que l’estratègia negociadora i l’acostament als grups sobiranistes li serviria per poder rubricar els seus primers pressupostos per la via ordinària. I per encarar, així, amb menys desgast el sempre complicat últim any de mandat. Però no va ser així. Els socialistes no van tenir clemència dels seus exsocis i Colau presentarà avui la seva segona qüestió de confiança.

L’aritmètica fa impensable que algú pugui desbancar l’alcaldessa i, per tant, els comptes quedaran automàticament aprovats en un mes. Els pressupostos que finalment tiraran endavant són els que Colau va negociar amb el PDECat i ERC a canvi d’una abstenció que no es produirà. Tots els partits votaran avui en contra dels pressupostos vinculats a la qüestió de confiança. També ho faran ERC i el PDECat, que fa una setmana es van abstenir després d’haver negociat amb el govern iniciatives com suprimir la partida pressupostària per al tramvia i impulsar ja un sistema d’enterraments low cost als cementiris de la ciutat. La votació d’avui evidencia la sol·litud amb què Colau afrontarà l’últim any de govern abans de les eleccions.

ERC, el PDECat, Cs i el PSC -reforçats per les enquestes i pels resultats del 21-D- ja tenen la mirada posada en les eleccions del 2019 i sembla difícil que Barcelona en Comú pugui acabar rubricant grans projectes. L’excepció: la creació de la funerària pública, que ja té el camí molt aplanat per tirar endavant, tot i que la seva posada en marxa serà ja en el mandat següent.

A hores d’ara, però, sembla complicat que l’alcaldessa pugui arribar a desencallar iniciatives estrella com l’enllaç del tramvia per la Diagonal, que necessitaria sumar, com a mínim, ERC. Els republicans demanen, abans de pronunciar-se, veure aspectes com el conveni que es firmarà a l’ATM i tenir clar quin serà el sistema d’explotació de l’enllaç. Sobre la taula hi ha també grans projectes com l’anunciat canvi de l’ordenança de convivència, el pla d’usos de Ciutat Vella i la nova contracta de la neteja, que és el servei més car que externalitza l’Ajuntament -suposa el 10% del pressupost municipal- i que ha de passar pel ple abans de sortir a concurs.

Colau haurà aconseguit, això sí, reactivar les obres de la plaça de les Glòries -el projecte del gran túnel que, el 2015, el govern definia com una obra “faraònica” que no tenia clar que s’hagués de culminar- i acabarà el mandat amb les obres de pacificació de la Meridiana en marxa -tot i que els veïns creuen que és un projecte més suau del que se’ls havia promès-.També comptarà amb el nou Mercat de Sant Antoni i la superilla en funcionament.

El govern municipal també treu pit per haver desencallat l’arribada del metro a la Zona Franca i estar obrint la Model al barri -dues iniciatives pactades amb ERC en la negociació dels pressupostos del 2016-, i també d’haver fixat línies vermelles al turisme. També treu pit per haver multiplicat els recursos destinats a habitatge, els nous quilòmetres de carril bici i la recuperació del pla de barris per fer front a les desigualtats. L’inici d’any, però, no ha sigut fàcil per a l’alcaldessa, que fa front a mesures impopulars com la pujada de preu del transport públic i haver pactat una ordenança de terrasses més permissiva que la que s’estava aplicant, un canvi que ha disgustat les entitats veïnals.

La incertesa d’un segon mandat

El revés socialista als pressupostos va arribar en un moment delicat. Les eleccions del 21-D no són un bon presagi per a l’equip de Colau, ja que els comuns es van quedar amb vuit escons, tres menys dels que havia obtingut Catalunya Sí que es Pot. I Cs es va fer fort en els feus que havien catapultat l’alcaldessa en les últimes municipals i va tenyir de taronja el mapa de la ciutat. Una circumstància que els comuns atribueixen a la polarització i que confien que no es repeteixi quan es voti en clau municipal.

L’últim baròmetre, fet entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat, també posava en dubte que Colau tingui un segon mandat -una qüestió que semblava gairebé garantida fa uns mesos-. El baròmetre situava ERC com a primera força en intenció directa de vot. I, de fet, l’estudi de l’evolució de les enquestes internes que fan els republicans els dibuixa tres escenaris possibles en funció de cap a on es decantin els indecisos. En tots tres, ERC manté un frec a frec amb l’equip de Colau i en un d’ells també Cs entra a competir per l’alcaldia.

L’actual cap de files d’ERC a la ciutat, Alfred Bosch, ja ha verbalitzat la seva intenció de presentar-se a les primàries i repetir al capdavant de la formació. Està per veure quina fórmula farà servir el PDECat per concórrer a les eleccions i si aposta per una proposta de l’estil de Junts per Catalunya. El que va deixar clar Xavier Trias en una entrevista al Nacio Digital és que, si ell vol, el seu candidat continua sent l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que també hauria de passar per primàries. També Cs i el PSC han d’escollir candidat. Els socialistes, que han passat clarament a l’atac contra BComú des de la seva expulsió del govern, aprofitaran el que queda de mandat per marcar perfil.

Llum verda, entre crítiques, a la norma de terrasses

Al límit del temps, quan el Gremi de Restauració de Barcelona estava a punt de presentar una iniciativa legal popular que hauria obligat l’equip de Colau a modificar l’ordenança de terrasses, el govern municipal va anunciar un acord amb els restauradors per fer més flexible la normativa. La modificació, que es va presentar com la pipa de la pau entre el Gremi i l’Ajuntament i que ha posat en guàrdia les entitats veïnals, va passar ahir per la comissió municipal i va obtenir el suport de tots els grups menys la CUP, que hi està en contra, i el regidor no adscrit, que es va abstenir. Es votarà en el ple d’abril. La nova ordenança flexibilitza qüestions com l’espai lliure que ha de quedar al carrer i l’obligatorietat d’instal·lar les taules i les cadires davant mateix del local. El debat va tornar a posar de manifest la difícil relació entre BComú i el PSC. El regidor Daniel Mòdol va felicitar el Gremi per haver posat “Colau contra les cordes”: “BComú ha passat de no voler terrasses a voler-les totes”. La crítica per com s’ha negociat la modificació la van repetir ahir el gruix de grups de l’oposició.