Colau proposa una taula público-privada per impulsar la regió metropolitana

BarcelonaBarcelona ha de fer salt i començar-se a repensar en clau metropolitana, tenint en compte els 36 municipis que la formen. I fins i tot més. Barcelona ha de concebre's com la regió metropolitana, és a dir, tenint en compte els 144 municipis que la integren i els seus cinc milions de persones. Aquesta transformació fa anys que es reclama, fins i tot dècades (el Cercle d'Economia ja reclamava als anys 70 la gestió metropolitana), però, fins ara, els avenços han sigut clarament insuficients. L'alcaldessa Ada Colau ha participat avui en la clausura del cicle 'Pensar Barcelona', organitzat pel Centre d'Economia amb Barcelona Global. Després de mesos de debats, una de les clares conclusions a què ha arribat el sector econòmic de la ciutat és que ens trobem en un "nou cicle" i per afrontar-lo "calen consensos", i que "la col·laboració público-privada és més oportuna que mai", segons ha resumit el president de Barcelona Global, Pau Guardans. I avui aquest consens, almenys en el marc del debat, semblava proper. Tant l'alcaldessa com els representants del sector econòmic s'han mostrat convençuts que aquesta col·laboració és fonamental i que el canvi de paradigma de Barcelona, passar de ciutat a regió, és necessari. En aquest sentit, Colau ha recordat una proposta que ja va llançar el novembre passat, que consisteix en crear una "taula de reflexió" on hi hagi representats els diferents ajuntaments de la regió metropolitana i "on tothom hi sigui convidat". Aquesta taula, que Colau ha dit que es podria anomenar Horitzó 2030, hauria de servir per impulsar la regió metropolitana i fomentar que els diferents ajuntaments assumeixin que les seves polítiques no es poden pensar només en clau local.

L'alcaldessa ha reconegut la dificultat de fer aquest pas, sobretot perquè alguns municipis poden veure perillar la seva identitat i sentir-se absorbits per Barcelona, però ha reivindicat la feina feta, posant com a exemple la creació, durant aquest mandat, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, liderat per Carme Trilla. Colau també ha aprofitat la seva intervenció per recordar que quan va accedir a l’alcaldia "hi havia dubtes" que es poguessin fer càrrec de l’economia de la ciutat". Colau ha assegurat que "ningú dubtava" de les seves "respostes socials" ni de la seva voluntat per reduir les "desigualtats socials", però ha recordat que, "en canvi, hi havia dubtes sobre" la seva "capacitat de gestió de l'economia". "En aquests quatre anys, que no han estat fàcils –segons ha dit–, hem de dir que hem estat més que a l’altura", ha defensat. L'alcaldessa, conscient del perfil del públic del Cercle d'Economia, ha recordat els acords a què han arribat amb el sector econòmic i ha recordat els rànquings econòmics que deixen la ciutat en una bona posició per invertir-hi. L'alcaldessa ha recordat els nous congressos que s'han aconseguit per a Barcelona, així com la satisfacció que el responsable del Mobile Congress, John Hoffman, va expressar recentment sobre Barcelona.

Durant la presentació de l'acte de clausura, el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, ha recordat que va ser amb grans aliances que Barcelona va créixer durant els Jocs Olímpics i ha reivindicat el "model Barcelona", que la va fer possible.

Guardans ha recordat que el cicle 'Pensar Barcelona' ha comptat durant aquests mesos amb més de 56 ponents, que han participat en les 14 sessions organitzades. Entre ells hi ha per exemple quatre dels cinc últims alcaldes de la ciutat.

Guardans va advertir que "sense un lideratge polític no es pot progressar" de la mateixa manera que "qui pensi que només amb la política es poden resoldre els reptes de Barcelona també s’equivoca".