Colau sanciona menys l’incivisme

BarcelonaLa inseguretat -amb un repunt dels delictes, sobretot, a Ciutat Vella- i l’incivisme han motivat diverses protestes veïnals i són els dos temes calents del govern d’Ada Colau en la recta final del mandat. També seran els capítols estrella de la campanya electoral que ja es dibuixa amb actors, com l’ex primer ministre francès Manuel Valls, que ja han deixat clar que defensaran la necessitat de canvis. Els últims mesos s’han succeït a Barcelona les veus d’entitats i grups de l’oposició que demanen al consistori que apliqui amb fermesa les ordenances. L’última, la d’Amics de la Rambla, que ha denunciat la sensació d’“impunitat” al centre de la ciutat.

Amb les xifres a la mà, les sancions per incomplir l’ordenança de civisme es van reduir un 19,8% entre el 2016 i el 2017 i un 22% si la comparació es fa amb les dades registrades els últims anys del govern de Xavier Trias. I les xifres del 2018, que encara no són públiques, incrementen la tendència, segons el registre de dades de la Guàrdia Urbana i els Mossos que ha pogut consultar l’ARA i que mostra que, durant els primers vuit mesos de l’any, han baixat encara més les denúncies contra la venda ambulant -un 21,5% menys que en el mateix període del 2017- o per beure alcohol al carrer -un 22,6% menys-, per exemple.

En aquesta reducció de les sancions per civisme hi influeixen aspectes com que la persecució de la prostitució o de les conductes obstruccinistes s’hagi passat a regir per la coneguda com a llei mordassa, que és una norma de rang superior al de la normativa municipal, o bé que el govern de Colau rebutgi una resposta policial per a problemes socials com la mendicitat. Però, més enllà d’això, hi ha baixades pronunciades que no tenen a veure amb aquests canvis, com la reducció del 17,7% de les multes per fer les necessitats a l’espai públic que es va registrar l’últim any. Si es comparen les xifres del 2017 amb les del 2013, el descens és del 40%: es passa de més de 10.000 sancions a 6.124. I el 2018 no està sent més productiu quant a denúncies: fins a l’agost la reducció és del 6,6%. El govern ho explica, en bona mesura, per l’estratègia d’anar instal·lant lavabos públics als carrers de Ciutat Vella -n’hi haurà 14 quan acabi l’any.

Crítiques de sindicats policials

També és pronunciada la caiguda de sancions per consumir alcohol al carrer: l’últim any se’n van posar un 21% menys i la tendència s’ha accentuat els primers mesos del 2018. Baixen, també, les sancions per prestar serveis no autoritzats -com l’activitat dels vidents o els massatges- al carrer, les de nudisme, que passen de 42 el 2016 a 8 el 2017, i les dels trilers. Sindicats de la policia local denuncien, davant d’aquesta radiografia, que hi ha una manca de consignes clares per perseguir problemàtiques com la venda ambulant il·legal i que també hi ha menys agents treballant contra l’incivisme i una falta d’efectius en general. El que admet l’equip de Colau és que, com a conseqüència del dèficit de mossos a la ciutat i de situacions com l’alerta terrorista, hi ha menys agents de la Guàrdia Urbana disponibles per a tasques de convivència.

El govern del comuns, que en campanya electoral van defensar la seva voluntat d’erradicar la polèmica ordenança de convivència, no ha trobat aliats polítics per aprovar la modificació que volen fer per evitar “perseguir les persones vulnerables” amb multes que, remarquen, en la majoria de casos ni paguen ni contribueixen a solucionar la seva situació. No hi ha hagut cap canvi pel que fa al text de la norma, però sí que n’hi ha hagut en la manera com s’aplica.

Han caigut, per exemple, les denúncies contra l’ocupació de l’espai per la mendicitat al carrer -el 2017 se’n van tramitar 206, mentre que el 2013 eren 2.627-, per jugar a l’espai públic i contra la venda ambulant -que han passat, en un any, de 79.255 a 63.971. Aquest estiu, les denúncies contra venedors irregulars han continuat anant a menys. Al juliol, per exemple, se’n van posar un 20,7% menys que l’any anterior.

En aquest cas, segons expliquen fonts de la tinència de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament, que és la que capitaneja Jaume Asens, l’actuació policial s’ha modificat després de comprovar que les denúncies “no funcionaven” per reduir la presència de venedors i que, en canvi, asseguren, “dificulten els processos d’inserció sociolaboral”. Es mantenen, defensen, els comissos de material.

No ho veuen igual, però, els comerciants i els restauradors, ni tampoc els sindicats de la Guàrdia Urbana. “La sensació és de permissivitat”, denuncia Jordi Gallart, de CCOO, que assegura que la pressió policial “ha baixat moltíssim”. “La gent continua bevent i orinant al carrer, però ara hi ha menys persecució policial”, critica, i atribueix bona part d’aquesta reducció al fet que hi hagi menys agents a la Unitat de Suport Policial (USP), que és la que el govern de Colau vol transformar, i que segons el sindicat ara té la meitat d’efectius. “No hi ha premisses clares, i tenim una manca notòria d’efectius que fa que certes actuacions contra l’incivisme es desestimin per falta de temps”, afegeix Manel Garcia, de Sapol.

L’aprovació de la llei mordassa per part del govern espanyol també ha fet que hi hagi capítols, com la persecució de la prostitució, que han passat a regir-se pels criteris de la llei estatal i no pels de la norma municipal. Les multes a les persones que ofereixen serveis sexuals al carrer pràcticament han desaparegut, perquè es tracta d’una conducta prohibida però no sancionada si no hi ha desobediència. Però les últimes dades també mostren una caiguda del nombre de multes a clients -la demanda de serveis sexuals sí que és sancionable-. Fonts municipals apunten, en aquest cas, que la reducció s’explica perquè algunes infraccions han passat a denunciar-se per la llei estatal i no per l’ordenança i que això es reflecteix ja en les dades del 2017. En el registre policial al qual ha tingut accés aquest diari no consta cap denúncia a clients entre el juliol i l’agost.

Sense suport polític

BComú insisteix que l’ordenança “no acaba de funcionar”, però ja ha assumit que aquest mandat no trobarà socis per modificar-la. El PDECat rebutja “obrir la porta a una normativa més laxa, que contribueixi a empitjorar l’incivisme”. També Cs lamenta que la nova proposta “posa més èmfasi en els drets que en els deures”. ERC considera que és “imprecisa” i el PSC denuncia que l’equip de Colau està “desbordat” i que no pot tancar acords, mentre que el PP insisteix que cal “tolerància zero” contra l’incivisme.