Colau trenca amb el PSC i governarà Barcelona en solitari

BarcelonaLes bases de Barcelona en Comú han parlat i han decidit posar fi al pacte de la formació amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona pel suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155. L’equip d’Ada Colau afronta així una nova etapa de govern en solitari a la ciutat. Els militants i simpatitzants del partit van avalar el trencament amb un 54,18% - 2.059 vots-, mentre que un 45,68% -1.736 vots- eren partidaris de mantenir el pacte amb el PSC. Hi va haver cinc vots en blanc, segons els resultats que els comuns van fer públics ahir. La participació va ser del 40% i van votar un 46% més de persones que en la consulta interna del maig del 2016, quan es va sotmetre a votació l’entrada al govern municipal dels socialistes.

Malgrat que ahir no va comparèixer davant dels mitjans, Ada Colau va valorar el resultat com una “decisió difícil” per al partit, però va defensar que s’havia pres “de la millor manera possible, des de la radicalitat democràtica”. En un tuit també va agrair a Jaume Collboni, líder municipal del PSC i fins ara segon tinent d’alcalde, la feina conjunta, però li va traslladar un desig amb un to amarg: “Tant de bo que el PSC abandoni aviat els pactes amb el PP, Cs i Unió i recuperi aliances d’esquerres”.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va fer les valoracions oficials de la consulta: “Crec que si el PSC hagués consultat les seves bases sobre la política del 155, aquesta consulta de Barcelona en Comú hauria sigut innecessària”, va dir per explicar per què el pacte de govern a Barcelona s’havia tornat insostenible i havia motivat la consulta a les seves bases. Va fer un retret directe al secretari general del PSC, Miquel Iceta, a qui va acusar d’haver-se allunyat “de l’espai de diàleg” i d’haver “trencat els ponts per situar-se amb el PP i Ciutadans”.

Va ser el mateix Iceta qui ahir va respondre als comuns acusant-los d’haver-se alineat amb l’independentisme, i va fer retrets a Colau: “Entre Barcelona i la independència, ha triat la independència; entre la inestabilitat i l’estabilitat, ha triat la inestabilitat; entre un govern d’esquerres i doblegar-se a les exigències de Xavier Trias i Alfred Bosch, ha triat la segona opció”.

Iceta també va refredar l’optimisme que Pisarello havia expressat minuts abans sobre la futura estratègia de buscar acords puntuals amb els grups a partir d’ara per tirar endavant l’estratègia de govern. “Ja no podrem continuar mirant Barcelona en Comú com ho havíem fet fins ara”, va dir el líder del PSC, que va acusar els comuns de no ser “de fiar”.

Collboni va reaccionar ahir a les xarxes -“calia reconstruir el país i no trencar més coses”, va dir-, i avui fa una primera valoració del nou escenari municipal en un article a l’ARA. Aquest migdia, però, el president del PSC a Barcelona compareixerà en roda de premsa davant dels mitjans.

Equilibris complicats

La fi del govern bipartit a l’Ajuntament de Barcelona deixarà el govern d’Ada Colau en una rotunda minoria. Ahir Pisarello va confirmar el que fa dies que s’apuntava: no hi haurà cap pacte amb cap altra força per governar i es buscaran “tots els acords necessaris” per tirar endavant les línies mestres del govern municipal, que, va insistir, “es mantindran”.

BComú només té 11 regidors, dels 41 que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona. La majoria absoluta és a partir dels 21 regidors. L’acord amb el PSC (4 regidors) tampoc proporcionava al govern la majoria absoluta, però almenys complicava molt que l’oposició pogués crear una majoria alternativa. Amb el trencament, els vots del PSC es podran sumar als de l’oposició, de manera que l’alcaldessa Colau ho tindrà molt difícil per tirar endavant l’acció de govern, i en algunes ocasions, fins i tot, es veurà obligada a aprovar propostes que no comparteixi nascudes d’acords entre els altres partits.

Fa tres setmanes el PDECat i ERC van fer un oferiment públic a Ada Colau pel qual es comprometien a facilitar la gestió de la ciutat si els comuns abandonaven els socialistes. “L’acord és sincer”, segons fonts de les dues formacions independentistes. Hi ha temes de ciutat en què els comuns es poden trobar amb el PDECat i ERC, però és evident que serà difícil trobar l’estabilitat tot i l’oferta de tancar un “acord de país”. El model de ciutat dels comuns i el de l’equip de Xavier Trias són molt diferents.

L’opció més desitjable per donar una certa estabilitat al govern seria la geometria variable, és a dir, aprovar algunes decisions amb el PDECat i unes altres buscant majories diferents, com per exemple amb els partits d’esquerres (ERC, el PSC i la CUP). El PP sembla molt allunyat per poder tancar qualsevol acord amb Colau, igual que Ciutadans, tot i que els cinc regidors del partit taronja poden donar alguna sorpresa. Els resultats electorals del 2015 van deixar l’Ajuntament més fragmentat des de la restauració de la democràcia. Aplicar la geometria variable en aquest context també seria una manera de donar veu als altres partits que també van obtenir el vot de molts barcelonins.

Els problemes per governar la ciutat es notaran en el dia a dia, és a dir, a cada ple. Les petites decisions es complicaran molt i les grans exigiran un gran esforç negociador. Els pressupostos dels dos exercicis que queden no presenten grans dificultats, ja que els de l’any vinent -que ja s’estan debatent- es poden acabar aprovant amb una qüestió de confiança i prorrogant-los per a l’exercici següent. Sí que caldrà negociar, però, amb els grans projectes de ciutat, com la connexió del tramvia per la Diagonal.

El PSC fa trontollar municipis

El posicionament del PSC en el procés sobiranista ha tensionat molts governs municipals bastits per acords entre diverses forces i els socialistes. L’aplicació de l’article 155, que retalla l’autogovern, i l’empresonament de part del govern de la Generalitat i dels Jordis ha fet passar de la tensió al divorci manifest. L’últim cas ha sigut Barcelona amb el cop de porta de Barcelona en Comú. Abans, però, ja hi havia hagut episodis de trencament de pactes, com el de Sant Cugat del Vallès amb el PDECat o el de Manlleu amb ERC.

En el cas d’altres municipis, com Blanes, Terrassa o Castellar del Vallès han sigut els mateixos alcaldes socialistes els qui han anunciat que estripaven el carnet i abandonaven el càrrec.

Un altre dels girs d’un alcalde socialista ha passat a Gimenells, on Dante Pérez va anunciar que marxava del PSC “incapaç” de compartir projecte amb “nacionalistes d’Unió”, arran de la incorporació de Ramon Espadaler a les llistes socialistes com a número 3. Pérez va anunciar poc després que s’afiliava al PP. Altres alcaldies socialistes, en canvi, sobreviuen però en minoria, com és el cas de Tarragona.