Colau només va executar el 37,6% del pressupost d'habitatge l'any del covid

BarcelonaEl covid ho va trastocar tot el 2020 –i encara el 2021–, també les finances d'ajuntaments com el de Barcelona, abocats a modificacions d'urgència per augmentar la despesa social i refer pressupostos amb una previsió molt més baixa d'ingressos per l'aturada total del confinament. Però, tot i el gran canvi d'escenari, amb el ministeri d'Hisenda suspenent el sostre de despesa i permetent als consistoris gastar-se els estalvis, el tancament d'exercici a Barcelona va ser força menys estripador del que s'havia anunciat. L'Ajuntament va acabar el curs amb un dèficit de 49,2 milions d'euros, un canvi de tendència remarcable respecte als superàvits dels últims nou anys, però lluny dels més de 150 milions de dèficit que s'havien arribat a preveure: els ingressos van caure menys del que s'esperava gràcies, sobretot, a l’entrada d'última hora de recursos provinents de la Generalitat i de l’impost de plusvàlues. La liquidació de comptes evidencia ara, però, que es van executar força menys diners dels previstos en matèries considerades estrella pel govern d'Ada Colau, com l'habitatge, en què es va gastar el 37,6% dels 86,2 milions d'euros previstos en el programa d'habitatge del pressupost municipal.

Aquesta desinversió que, sumada als prop de set milions d'euros de menys que es van acabar destinant a la rehabilitació i conservació d'edificis, ha fet pujar la mosca al nas del grup d'ERC, que ha sigut aliat dels comuns i els socialistes en la negociació dels dos pressupostos en el que portem de mandat. Denuncien que s'han deixat d'invertir uns 54 milions d'euros en polítiques d'habitatge i que la falta de parc públic continua obligant a allotjar d'emergència les famílies vulnerables en pensions i hotels, que "tenen un cost tres vegades més alt del que tindria un lloguer social i no són una alternativa que els aporti confort". El 2020 s'hi van destinar 4,1 milions d'euros, el 90% a través de viatges Barceló, segons els republicans.

El govern municipal explica que la manca de despesa executada es deu sobretot "als efectes de la pandèmia, el confinament i l’aturada i l'alentiment dels treballs durant bona part de l’any". Les obres públiques van estar aturades durant quatre mesos i després van caldre mesures d'adaptació al covid que van alentir la recuperació, i també va costar reprendre totes les tramitacions que havien quedat interrompudes. Per tant, defensen, no hi va haver marge per fer i pagar tot allò que s'havia programat. I l'emergència va obligar a reordenar recursos.

Fonts municipals detallen que dels 82,6 milions previstos en el pressupost, se'n van executar 21,5 de despesa corrent i 10,8 d'inversions. En total, el 37,6% del que estava estipulat, però afegeixen al còmput els 31 milions que apunten sí que s'han invertit a través de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) –i que no estan inclosos en el pressupost– i una partida de cinc milions extres que també es va executar. Aquest càlcul situa el total d'inversions previstes en els 97 milions i el grau d'assoliment en el 48% –el 56% si es té en compte, també, la despesa corrent–, tot i que el document inicial d'inversions que havia de fer l'IMHAB preveia 62 milions destinats només a noves promocions. En l'últim balanç, l'equip de Colau va treure pit d'estar construint pisos públics de lloguer a un ritme inèdit, amb 2.329 pisos en obres o a punt de començar-les i la previsió d'arribar al 2023 amb un parc públic de 12.000 pisos nous o recuperats.

Gestió "ortodoxa"

"Els recursos econòmics hi són i es podien haver posat en marxa diferents mecanismes per augmentar el parc públic", lamenta el regidor d'ERC Jordi Castellana, que recorda que en el pacte pressupostari del 2020 ja van incloure un fons extra de 50 milions destinat a fer créixer el parc d'habitatge que no es va materialitzar i que es torna a incloure en l'acord del 2021. Considera que el govern dels comuns i els socialistes ha fet una gestió "ortodoxa" del pressupost en plena emergència i quan tenia mecanismes per poder endeutar-se més.

En les al·legacions que han presentat a la liquidació de comptes també demanen explicacions sobre contractes adjudicats per la via d'emergència per fer front a campanyes de comunicació que consideren que no està prou justificat que es poguessin adjudicar sense el procediment habitual o sobre contractacions que es van externalitzar i que posen en dubte si podien haver assumit treballadors municipals, com l'elaboració de les memòries dels districtes o el suport a la gestió per fer les ampliacions de terrasses.