Colau frena l’obertura d’hotels

BarcelonaGairebé vint dies després de la investidura del nou govern -i enmig de l’enrocament de la negociació del cartipàs- l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar ahir la suspensió de concessions de llicències a allotjaments turístics a tota la ciutat. Amb aquesta decisió, que ja estava inclosa en el programa electoral de Barcelona en Comú, el consistori atura l’emissió de llicències d’hotels, aparthotels, apartaments turístics, pensions, hostals, habitatges d’ús turístic, residències d’estudiants i albergs juvenils durant un any. Es podria allargar fins als dos, però l’alcaldessa va insistir que es tracta d’una “suspensió provisional, temporal i cautelar”.

Els allotjaments que es veuen més afectats per la mesura són els hotels: una trentena tenien la llicència en tràmit i es veurà aturada, com a mínim, fins que acabi la moratòria. Això implica que els polèmics hotels que estaven projectats a la Torre Agbar, a la torre Deutsche Bank o a l’edifici Henkel, entre d’altres, queden paralitzats. Pel que fa als albergs, n’hi ha quatre que estan en la mateixa situació. El govern no va donar la xifra exacta del nombre concret d’establiments, de places hoteleres o de llocs de treball afectats per la mesura i va instar a obrir el focus a l’hora d’analitzar la mesura. Actualment ja hi havia una moratòria dels pisos turístics a tota la ciutat que va dictar l’anterior govern l’octubre passat, que fixava en 9.606 el nombre total d’apartaments d’aquest tipus.

Pla de regulació a llarg termini

L’objectiu de la moratòria -va assegurar Colau-és obtenir una radiografia fixa del parc d’allotjaments turístics per poder avaluar l’impacte social que té sobre l’accés a l’habitatge, l’ocupació de l’espai públic o la mobilitat, entre d’altres. Així, la suspensió servirà per “centrar-se a fer un pla especial de regulació d’allotjaments turístics que tingui validesa a llarg termini”.

“Ha de ser sostenible no només en els dos primers anys, sinó en les pròximes dècades”, va defensar. En aquest sentit, va criticar l’anterior executiu i va acusar-lo de governar mitjançant “pedaços” per tapar els “incendis”. L’alcaldessa també va anunciar ahir que convocarà un ple extraordinari sobre l’activitat turística per crear el Consell Municipal de Turisme. Es tracta d’un organisme que reunirà tots els actors implicats del sector i que canalitzarà el debat sobre el model turístic. Colau va insistir una vegada més en la importància de redistribuir els beneficis del turisme. “Fem tard, però arribem a temps”, va apuntar. Però també va voler reivindicar la importància del turisme per a la ciutat. “És un dels principals actius de Barcelona i cal mimar-lo i fer-lo sostenible en el temps”, va insistir.

El sector “celebra” la moratòria

Al sector turístic no l’ha sorprès l’anunci de suspendre la concessió de llicències a tot tipus d’allotjaments turístics. Ja s’ho esperaven i, fins i tot, han celebrat la mesura, ja que la situació actual estava generant, segons diuen, “incertesa” i estava allunyant inversors. També s’ofereixen a participar en el desenvolupament del nou pla.

“Estem a favor de treballar per un model de ciutat i turisme consensuat entre tots. Nosaltres apostem per un turisme familiar, responsable i sostenible que encaixi en aquesta ciutat, i en aquest sentit compartim el model turístic de l’Ajuntament de Barcelona. Anem tots en la mateixa direcció”, explica Enrique Alcántara, president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). El Gremi d’Hotels de Barcelona espera que la moratòria d’un any en la concessió de llicències d’allotjaments turístics serveixi per combatre l’oferta d’establiments il·legals. “Ja teníem paït que això passaria”, diu Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels.

Considera que cal “definir les regles de joc” i consensuar un pla estratègic “que doni confiança als empresaris catalans i internacionals”. “Si no, es crea incertesa, no inverteixen, i es perden llocs de treball. Si el tema és clar i està definit, sabrem a què juguem”, afegeix Clos. El gremi veu amb bons ulls la possibilitat de descentralitzar els hotels en altres barris allunyats del centre de la ciutat. “Hi ha barris que farien un salt mortal per tenir hotels perquè genera riquesa, les botigues i restaurants venen més i no alteren la convivència ciutadana”, diu Clos, que recorda que els hotels sumen entre 800 i 1.000 habitacions més cada any, que representen uns 1.500 llocs de treball fixos. “I suposo que l’Ajuntament no té interès a perdre aquestes inversions econòmiques”, afegeix Clos.

Turisme de Barcelona, per la seva banda, valora positivament la mesura. “Ens permetrà treballar conjuntament amb l’Ajuntament per ocupar-nos de l’allotjament il·legal i garantir la convivència entre el turisme i el dia a dia de la ciutat”, asseguren fonts de l’entitat.

L’oposició critica les formes

L’oposició -que està en negociacions amb el govern per l’organització municipal- va aprofitar per carregar contra el modus operandi de Colau a l’hora de prendre decisions. La tinent d’alcalde d’Economia del govern de Trias, Sònia Recasens, va assegurar que s’havien assabentat de la mesura “per les xarxes socials” i va acusar Colau de prendre decisions que “semblen més alcaldades que mesures participatives”. També va criticar la “desconeixença” del govern pel que fa al nombre d’hotels afectats.

ERC i el PSC -que van votar a favor de la investidura de Colau- van emplaçar Colau a fer urgentment un pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals. El líder republicà a Barcelona, Alfred Bosch, va apuntar que la suspensió “s’hauria pogut debatre abans per trobar millors solucions”, mentre que el cap de files socialista, Jaume Collboni, va acusar Colau de governar a “l’estil Trias”. La número 1 de Ciutadans, Carina Mejías, va acusar l’alcaldessa “d’antidemocràtica” per “no dialogar” i Javier Mulleras, regidor del PP, va criticar que “es posi en perill les inversions i els llocs de treball”.

L’alcaldessa demana “responsabilitat” a l’oposició pel cartipàs

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar ahir “responsabilitat i honestedat” als grups de l’oposició sobre la negociació del cartipàs. “El 40% dels alts càrrecs assessors o eventuals a l’Ajuntament de Barcelona -34 professionals- seran per a l’oposició, més que en el govern anterior, quan aquest percentatge va ser del 27%”, va reivindicar. En aquest sentit, va defensar que el govern donarà “una proporció d’assessors a l’oposició més elevada malgrat la reducció”.