Colau indigna el Paral·lel

BarcelonaEstan indignats. Demanen concrecions i se senten immersos en un etern procés participatiu, que els fa anar endavant i enrere. Representen comerciants, empresaris i veïns de la zona del Poble-sec i, més en concret, de l’avinguda Paral·lel. I pressionen el govern municipal perquè acabi la reforma de l’avinguda que, a l’octubre, va quedar en suspens. L’equip de l’alcaldessa Ada Colau, veient la polèmica suscitada per aquest projecte de transformació -el malestar es va aglutinar en la plataforma Som Paral·lel-, va decidir aturar-lo i obrir un nou procés participatiu al qual va afegir l’adjectiu de “real”. Des de llavors, l’avinguda espera respostes. I queden per reformar els seus dos extrems. La frontera està clarament delimitada pel canvi de fanals, que va ser un dels punts més qüestionats de la reforma, perquè incorporaven elements smart i costaven cadascun més de 6.000 euros. Els veïns crítics celebren el canvi de rumb, però els que feia mesos que cuinaven el projecte no estan disposats a seguir esperant.

“El Paral·lel no és el passeig de Gràcia o la Diagonal. Aquí les actuacions són urgents”. Qui parla és Elvira Vázquez, presidenta de la Fundació El Molino (FEM) i ferma defensora de la necessitat de fer reflotar aquesta avinguda, que fa de connexió entre els barris del Poble-Sec, el Raval i Sant Antoni i que fa anys que espera actuacions que la situïn en el mapa. La reforma, que ara està a mig fer, data de l’època de l’alcalde Jordi Hereu i la va impulsar el govern de Xavier Trias amb el suport del PP. Vázquez demana, sobretot, que el nou govern els ofereixi un interlocutor clar i que s’avanci en la definició dels usos del Paral·lel.

Desconstrucció o menjador social

Davant de Vázquez, Juan Carlos Iglesias, copropietari de Rías de Galicia i soci d’alguns projectes d’Albert Adrià, remarca que cal “voluntat política” per rellançar l’avinguda i, amb ella, el barri del Poble-sec. No en va el grup té, en el que han batejat com El Barri, sis locals de prestigi repartits en pocs metres a banda i banda del Paral·lel. Explica que poc després d’obrir el Tickets van trobar-se pintades a la porta del local amb lemes com “Menys desconstrucció i més menjadors socials”. Encara no entén la relació entre els dos conceptes, tenint en compte, diu, que la seva és una iniciativa privada. Assenyala aquests recels com a causa del fre a la reforma. Des del teixit més veïnal del que és el barri del Poble-sec, representats de les associacions de veïns i comerciants subscriuen la petició de desencallar ja al Paral·lel. Sobretot, de cara a actuar també al barri, on remarquen que han abaixat la persiana el 28% dels comerços i hi ha problemes de neteja i de seguretat. Reivindiquen que el comerç que volen promoure i que tindria un altaveu amb la reforma no és el de les grans firmes, sinó el de les petites botigues i artesans del Poble-sec. Una tesi que avala Gabriel Jené, president de l’associació Barcelona Oberta, representant dels eixos comercials turístics, que remarca el potencial del Paral·lel a l’hora de descongestionar vies excessivament pressionades com la Rambla. De fet, una de les reivindicacions unànimes de tots aquests actors -entre els quals hi ha, també, representants dels teatres- és que el bus turístic no passi de llarg del Paral·lel com fa ara.

La por que la reforma, que guanyava en voreres i creava espais òptims per a terrasses, fes créixer la pressió a la zona va ser una de les principals reticències, de fet, de la plataforma crítica Som Paral·lel, que va celebrar la pausa dictada per l’equip de Colau. Les entitats que ja van participar en el primer procés participatiu asseguren que la cosa no ha canviat gaire ara, però que els representants del Poble-sec són els que més insisteixen en la urgència d’acabar una reforma que no genera consens als altres barris implicats. Que no hi havia consens va ser, de fet, una de les conclusions de Raons Públiques, que s’ocupava d’aquest procés. “El primer és acabar les obres”, apunta Elvira Vázquez, que remarca que, després, hi haurà molta feina com dotar de discurs l’avinguda o tirar endavant, per fi, el seu esperat pla d’usos. També Som Paral·lel insisteix en la urgència de definir usos.

El govern municipal recull en els seus plans per a aquest mandat la voluntat de culminar el procés participatiu de la reforma i de tirar endavant el pla d’usos i l’ordenació de les terrasses. Es vol, asseguren, prioritzar “l’ús públic i veïnal de l’espai públic que el forma i els usos comercials o culturals”.

Nou de la Rambla, carrer de vianants?

Fer més agradable el passeig des del centre de la ciutat fins al Paral·lel. És una de les consignes que defensen aquest grup d’empresaris, comerciants i veïns. Una de les seves propostes és fer exclusiu per a vianants el carrer Nou de la Rambla entre la Rambla i el Paral·lel i, també, culminar la pacificació del carrer Sant Pau fins a la seva desembocadura a l’avinguda. Els canvis per fer exclusius per a vianants els carrers, però, no s’endinsarien al Poble-sec, segons aquesta proposta, que ja pateix la pressió del carrer Blai.