Colau estudia eliminar vols curts per fer innecessària l'ampliació de l'aeroport i reduir emissions

BarcelonaReduir el nombre de viatges en avió, sobretot els curts que tenen un equivalent eficient en tren, per plantar cara a l'emergència climàtica. Va ser una de les reivindicacions de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una cimera mundial de ciutats l'octubre del 2019, abans que el covid ho canviés tot i eclipsés qualsevol debat no sanitari. L'objectiu, però, continua aquí: està inclòs en la declaració d'emergència climàtica de la ciutat, i ara que Aena apressa a prendre una decisió sobre el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, el govern de Colau ha volgut posar xifres a aquesta possible reducció de vols per veure si la infraestructura seria viable sense la tercera pista i quin grau de reducció d'emissions es podria assolir. Un estudi encarregat pel consistori a Barcelona Regional proposa, a curt termini, eliminar la connexió aèria amb València, que es considera que ja té una molt bona cobertura ferroviària i poca demanda de vols de connexió, i reduir fins a un 66% el nombre d'avions entre Barcelona i Madrid. Els que s'eliminarien serien aquells que tenen menys d'un 30% de passatgers que van o venen per enllaçar amb un altre vol.

Dues mesures que, com ha avançat La Vanguardia, permetrien eliminar 12.941 vols i passar més de dos milions de passatgers de l'avió als trens d'alta velocitat. "Cap aquí és cap on hem de caminar: reducció de vols curts i potenciar el transport sostenible", defensa la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Però el futur de la infraestructura és un d'aquells temes espinosos per al govern de comuns i socialistes i aquest dimarts la formació de Manuel Valls s'ha encarregat de treure a relluir les discrepàncies a la comissió d'Urbanisme pactant amb el PSC un text que defensa desencallar l'ampliació proposada per Aena com més aviat millor, per l'impacte social i econòmic de l'aeroport.

La tinenta d'alcaldia socialista Laia Bonet ha defensat que "no és incompatible" ampliar l'aeroport i seguir treballant en un canvi en la demanda per fomentar el tren: "El tren no substituirà l'avió i renunciarem a la seva opció de convertir-se en un hub internacional", ha assenyalat Bonet. Els comuns, en canvi, han defensat evitar la "dicotomia" entre ecologia i economia i la comissió ha rebutjat donar suport al pla d'Aena perquè ERC també ha votat en contra de la proposta de Valls i JxCat s'ha abstingut.

Estudis amb dues fases

L'estudi de Barcelona Regional ha analitzat 15 rutes aèries des de Barcelona que es poden fer en tren en menys de set hores –11 dins de l'Estat i quatre d'enllaç amb França– i que, el 2019 (abans del covid), van moure 9,6 milions de persones, un 19% de l'activitat de l'aeroport. I fixa un escenari a curt termini, que és eliminar la connexió aèria amb València i reduir un 66% els vols amb Madrid, i un de més llarg abast, fins al 2030, que confia en millores ferroviàries com completar el Corredor Mediterrani i les connexions amb França per aplicar restriccions també a les connexions aèries amb ciutats espanyoles com Granada o Màlaga, i amb ciutats franceses com París o Marsella.

En total, s'estima que es podrien eliminar fins a 40.000 vols entre Barcelona i aquestes 15 ciutats i que 5,8 milions de passatgers passarien al tren. Pel que fa a les emissions, es calcula que s'evitarien unes 462.087 tones de CO2e. Els autors de l'informe apunten, però, que s'hauria d'estudiar ruta per ruta i avaluar l'impacte que les mesures poden tenir sobre l'aeroport com a hub.

L'estudi apunta que amb el canvi de l'avió pel tren els usuaris veurien com els seus trajectes s'allarguen entre una i tres hores, cosa que s'ha d'interpretar com un cost econòmic en la mobilitat laboral, però que segons es constata no té una afectació tan notòria en el cas dels enllaços amb València i Madrid, que és per on es planteja començar.