Colau encara la primera expropiació de solars a l'Eixample: l'antic Teatre Talia

BarcelonaA principis del 2018 el govern d'Ada Colau a Barcelona anunciava un pla per contribuir a pal·liar el dèficit d'equipaments en un districte tan dens com l'Eixample: una llista de la compra per expropiar fins a set solars privats amb l'objectiu d'ampliar equipaments educatius o sanitaris i construir habitatge per a col·lectius com joves o gent gran. Els processos no es preveien ràpids, sinó que se situaven en un horitzó d'entre quatre i vuit anys. I ara el govern municipal ha posat data a la primera d'aquestes operacions: l'expropiació del solar situat a l'avinguda Paral·lel número 100, on s'aixecava l'antic Teatre Talia, que va tancar i es va incendiar fa més de 30 anys. La comissió de govern ha aprovat de forma definitiva la relació de béns i drets afectats per l'expropiació i ara comença el procés perquè es determini el preu "just" de l'adquisició, que segons els càlculs municipals se situarà en una forquilla que va dels set als nou milions. Es confia que el procés pugui acabar a principis de l'any que ve i, a partir d'aquí, per accelerar la reconversió, l'Ajuntament preveu fer-hi pisos i un equipament de manera provisional amb contenidors marítims, seguint l'exemple dels anomenats allotjaments de proximitat provisionals (APROP).

Aquests mètodes de construcció industrialitzats permeten reduir els tempos, com remarca la tinent d'alcalde d'Urbanisme Janet Sanz: "Un cop sigui públic, no volem que es mantingui com un solar". Els veïns, de fet, fa anys que reivindiquen donar ús a aquest espai abandonat, d'on s'han desallotjat diversos assentaments de barraques i hi ha hagut problemes de salubritat com rates. La plataforma veïnal que demana la recuperació del solar defensa que hi ha consens entre associacions –l'espai queda a la frontera entre el Poble-sec i Sant Antoni– per dedicar les dues plantes inferiors del futur edifici a acollir l'actual Centre Cívic Borrell, que abandonaria l'emplaçament actual per permetre el creixement de l'Escola Ferran Sunyer, molt necessitada d'espai, i una nova escola bressol. I que el nou equipament podria mantenir el nom del Talia. Ara l'Ajuntament preveu obrir un procés participatiu per definir què s'hi instal·larà. I farà el nou equipament, de manera provisional, en aquestes construccions de contenidors marítims.

L'empresa propietària del solar, Premium Student Housing, que hi volia fer una residència d'estudiants, ja s'havia resignat a no poder tirar endavant el projecte i demanava, també, celeritat per treure l'espai de l'abandó. No hi va haver entesa en la negociació per vendre l'espai d'ara fa tres anys: la propietat demanava 9,7 milions i l'Ajuntament n'oferia 5,8. "La il·lusió del projecte se'ns va truncar i vam entrar en una espiral de només netejar l'espai quan se'ns requeria. Espero que aviat s'hi doni un ús per al barri", apuntava a l'ARA Daniel Ferrer, en nom de la propietat. El projecte municipal hi preveu ara un edifici de fins a planta baixa més sis.

El queixal del 9 Graons

De la resta d'espais que el consistori volia comprar a l'Eixample només s'ha mogut el que ha de permetre l'ampliació del pati de l'Escola 9 Graons, a la Dreta de l'Eixample. En aquest cas, es tracta d'un pàrquing amb coberta d'amiant, que entra com un queixal al pati de l'escola i que ha provocat molts maldecaps a la comunitat educativa. La comissió de govern ja va aprovar, abans de l'estiu, una partida pressupostària d'1,1 milions d'euros per fer possible el projecte. També estaven previstes expropiacions per aconseguir fer créixer centres com l'Escola Auró o l'Institut Poeta Maragall, però encara no han avançat.

Fora dels límits de l'Eixample, el que sí que s'ha aconseguit és la compra de les casetes del carrer Encarnació a Gràcia, que els veïns van salvar de l'enderroc, on també es farà habitatge: entre 15 i 17 pisos públics. En aquest cas, l'Ajuntament va haver de pagar 7,4 milions en concepte d'indemnització i compra i ara la plataforma Salvem l'Alzina i les Casetes d'Encarnació l'apressa a obrir ja al públic el jardí de les finques i permetre-hi l'autoorganització veïnal. Sobretot, com remarca Teresa Roig, tenint en compte la situació de confinament comarcal i la necessitat d'espais oberts. La compravenda es va firmar a finals de gener i ara fonts municipals apunten que s'està treballant amb els equips tècnics per fer-hi els arranjaments necessaris abans d'obrir el jardí al públic.

Més crua és la situació a la Casa Buenos Aires de Vallvidrera, on la propietat, la congregació religiosa dels Pares Paüls, i la societat London Private Company, que és qui tenia la llicència demanada per convertir-la en un hotel de cinc estrelles, s'han querellat contra la tinent d'alcalde d'Urbanisme per haver tirat endavant l'expropiació. L'acusen de delictes com ara prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes, perquè la casa va estar ocupada durant un any i mig amb un projecte d'autogestió veïnal que buscava evitar-ne la demolició. El govern municipal vol adquirir l'espai i mantenir l'edifici per fer-hi pisos per a gent gran i equipaments. Assegura que compta amb tots els informes jurídics a favor per justificar la nova qualificació.