Colau descobreix que els pisos buits no arriben al 3%
El cens que està fent l’Ajuntament permet estimar en menys de 25.000 els habitatges desocupats a la ciutat
BarcelonaEls 88.200 pisos buits de què es parlava a Barcelona el 2011 són un “mite urbà”. Ho reconeix el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, després que l’Ajuntament hagi començat a inspeccionar en detall el parc d’habitatges. El cens que està elaborant l’equip d’Ada Colau situa el percentatge de pisos desocupats per sota del 3%, cosa que deixaria la xifra total per sota dels 25.000, si es tenen en compte les xifres d’habitatges de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Aquesta xifra s’aproxima bastant a l’estimació que va fer durant el govern de Xavier Trias a partir d’un mostreig en diferents barris i que apuntava que a la ciutat hi havia 31.202 habitatges buits. Però fins i tot aquest càlcul està per sobre de la realitat que s’està trobant l’equip de Colau. Fonts del govern municipal apunten que el mercat està avui més “tensionat” i que s’han mobilitzat més pisos que fa quatre anys. “Hi ha piscina però no hi ha tanta aigua”, admeten des del govern, que tenien unes expectatives més altes, perquè partien de les estimacions anteriors.
De moment, han fet el cens de 17 dels 73 barris de la ciutat i aquesta radiografia dona dades sobre el 28% dels habitatges de tot Barcelona. En zones com la Dreta de l’Eixample el percentatge de pisos buits és inferior a l’1,5%, com es desprèn de l’estudi a què ha tingut accés el diari ARA. En aquest barri es van visitar -en alguns casos, fins a cinc vegades- 3.822 pisos que es consideraven susceptibles d’estar desocupats perquè complien condicions com tenir un baix o nul consum d’aigua i no tenir-hi ningú empadronat. Les inspeccions van acabar certificant que només el 8,7% d’aquests habitatges sospitosos estaven buits. És a dir, 379 pisos. Això representa l’1,4% del conjunt d’habitatges del barri. Prop del 44% d’aquests pisos buits no estan ni en lloguer ni en venda, i en més del 6% dels casos hi ha proves que demostren que els pisos fa més de dos anys que no tenen cap ús. El més habitual, tot i així, és que faci menys d’un any que estan buits.
Pel que fa a la resta, als habitatges sospitosos d’estar buits però que els inspectors municipals han verificat que estan ocupats, el 72,9% són domicilis habituals, el 17,6% tenen alguna activitat econòmica, el 2,7% estan en reformes, l’1,6% són domicili temporal, l’1,5% funcionen com a segona residència, el 0,2% com a pis d’estudiants i el 0,1% són habitatges okupats.
Una de les prioritats de l’equip de Colau des que va arribar a l’Ajuntament va ser saber amb exactitud quina era la xifra de pisos buits per intentar seduir els seus propietaris perquè els incorporessin al parc de lloguer social. El treball s’està fent ara de manera minuciosa: barri per barri i amb fins a cinc visites als pisos que s’inclouen a la llista de susceptibles d’estar buits -l’indicador que més bons resultats està donant és el del consum d’aigua.
El percentatge d’habitatges que s’estan localitzant està per sota de les previsions que tenia el govern, guiat per les dues estimacions anteriors, que anaven dels 31.202 als 88.200. El que està passant, com explica Montaner, és que en molts dels pisos inspeccionats, encara que consti que no hi viu ningú i hi hagi poc consum d’aigua, sí que hi ha inquilins. Montaner explica que les estimacions prèvies ja eren elevades però que, a més, la situació ha canviat i ara al mercat immobiliari hi ha molta “tensió” i els pisos buits de petits propietaris, si no hi ha anomalies, es venen o lloguen. Una altra cosa, assegura, són els pisos buits de grans tenidors, com la Sareb, que tenen el 45% del total. “Si el govern espanyol hagués sigut més exigent, hauríem tingut més marge per intervenir en aquests casos”, lamenta el regidor en referència al Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021.
Objectiu: acabar el cens
El percentatge de pisos buits que apunten els primers resultats del cens que està fent l’Ajuntament és, de fet, semblant al d’altres ciutats europees. El govern manté l’aposta per intentar sumar tots els pisos possibles al parc d’habitatge de lloguer social, i per això treballa per tenir el cens acabat aquest any.
El grup municipal de la CUP és últimament el que més insisteix en la necessitat de culminar aquest recompte i des d’entitats com el Sindicat de Llogaters es demana, també, un mapa de la propietat.