POLÍTICA MUNICIPAL

Primer any de Colau: del triomf del ‘sí que es pot’ al pacte amb el PSC

L’alcaldessa ha combinat la política de gestos i els pactes d’esquerres per desplegar un programa de màxims

Ada Colau va viure un acte d’investidura massiu com a alcaldessa de Barcelona a la plaça de Sant Jaume.
Maria Ortega
22/05/2016
4 min

Barcelona“Feu-nos fora si no fem el que hem dit que faríem”. El repte el va llançar convençuda del que feia en el seu discurs d’investidura, quan acabava de ser proclamada alcaldessa de Barcelona. Dimarts farà un any que Ada Colau va guanyar les eleccions municipals i, tot just aquesta setmana, Barcelona en Comú ha fet un pas important per al que queda de mandat: segellar l’acord de govern amb el PSC. “Som aquí per manar obeint la ciutadania”, defensava l’alcaldessa en aquell primer discurs. I, des de llavors, molts dels seus regidors s’han encarregat de remarcar que les profecies apocalíptiques que van llançar molts detractors quan els activistes van fer el salt a l’Ajuntament no s’han complert. Colau ha combinat mesures que portaven l’etiqueta de prioritàries, com la moratòria hotelera, amb la política de gestos i el canvi de to del consistori.

Pla de xoc ambiciós

Algunes mesures s’han demostrat irrealitzables en pocs mesos

El pla de xoc era la carta de presentació de BComú, les mesures que volien aplicar durant l’últim trimestre del 2015 i el primer semestre del 2016. A punt d’acabar aquest termini, el pla ha servit per marcar les prioritats del govern i per tirar endavant grans objectius, com el de dictar la moratòria hotelera, impulsar plans d’ocupació o marcar els bancs perquè cedeixin pisos buits, però s’ha demostrat massa ambiciós en aspectes com licitar el projecte de connexió del tramvia en només 100 dies o introduir una renda municipal. L’equip de Colau també ha hagut de redimensionar promeses com la de construir 30 noves escoles bressol.

La batalla dels sous

La baixada salarial: el primer xoc amb el mur de l’oposició

Els ritmes de l’administració, la minoria -11 regidors de 41- i el marc competencial limitat de l’Ajuntament són els tres principals murs contra els quals han xocat, sovint, els projectes i els tempos de BComú. El primer avís va arribar en el ple de constitució del nou consistori, quan els grups de l’oposició van frenar la voluntat dels de Colau d’aplicar una reducció de sou per als càrrecs electes. Els regidors de BComú, en aplicació del seu codi ètic, això sí, es queden només 2.200 euros del seu salari. Els gerents de les diferents àrees, en entendre que són càrrecs tècnics, van quedar fora de la limitació, tot i que, en la majoria de casos, els seus salaris es van reduir.

Un pacte treballat

L’acord de govern amb el PSC s’ha cuinat durant mesos

La negociació ha sigut llarga, però finalment els de Colau han segellat aquesta setmana -amb l’aval de les militàncies- l’entesa per formar govern amb el PSC. BComú va intentar, inicialment, un pacte que aglutinés totes les forces d’esquerres, però ERC -que era el soci considerat prioritari- i la CUP van desatendre aquella crida. A última hora, però, els republicans van llançar un ultimàtum a Colau perquè triés entre formar govern amb el PSC o cuinar un nou pacte amb els republicans. BComú va deixar clar que aquesta opció implicava el suport extern de CiU i no ho veia possible.

Importància dels símbols

De l’aturada de desnonaments a la retirada del bust del rei

Una de les prioritats d’aquests mesos ha sigut la construcció del discurs del govern. Ja el primer dia de mandat l’alcaldessa es va desplaçar a Nou Barris per frenar un desnonament. I després s’han pres decisions com retirar el bust de Joan Carles I i Colau ha marcat perfil, per exemple, manifestant el seu descontent per la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament. L’alcaldessa també ha capitanejat el discurs a favor dels refugiats i ha acabat amb la pista de gel de la plaça Catalunya.

Feina feta

De la moratòria hotelera al llançament del pla de barris

La moratòria hotelera va ser la primera gran mesura del govern Colau. Ha afectat, finalment, 38 projectes, tot i que inicialment es va presentar com a global. D’aquests, segons la regulació que s’ha d’aprovar, 29 no podran tirar endavant. Un altre front ha sigut el marcatge als bancs pels pisos buits. I el pla de barris contra les desigualtats, que començarà per l’eix Besòs. També s’han centrat esforços en l’estratègia de rehabilitació d’habitatge i construcció de pisos de lloguer social i s’ha creat la unitat contra l’exclusió residencial. L’Ajuntament ha desencallat la negociació amb el sector comercial per obrir en festius i ha presentat un pla de regulació dels clubs cannàbics, que n’indulta la majoria. S’han ampliat les beques menjador i s’ha revertit la gestió externa d’escoles bressol. També s’ha permès la música en directe als bars.

Feina pendent

De trobar aliats per al tramvia a acabar amb els desnonaments

Colau ja ha presentat el seu projecte per enllaçar els tramvies per la Diagonal, però, de moment, no té aliats a l’Ajuntament per fer-ho. Tampoc s’ha concretat encara com es faran projectes anunciats com el de remunicipalitzar l’aigua o auditories a la Fira o el Consorci de la Zona Franca. Ni s’ha parlat de la renda de ciutat. Continua obert el conflicte del top manta i a la ciutat hi ha encara 8 desnonaments al dia entre domicilis i locals comercials.

Xocs veïnals

Els veïns de la ronda de Dalt planten l’alcaldessa

La PAH va deixar clar a Colau que no relaxaria la pressió quan va criticar per carta que no feia prou per desplegar la ILP antidesnonaments. També els veïns de la ronda de Dalt la van esbroncar per canviar el projecte de cobertura consensuat i els de la Barceloneta s’han manifestat per demanar solucions als problemes del turisme.

stats