“No ens parlis de política, volem dracs i foc”

Barcelona“Siusplau, Gràcies!” Els bioritmes de la festa major de Gràcia estan enguany marcats per la calor asfixiant. La fesomia pertany, d'una banda, a la bona voluntat dels veïns i les comissions de festes dels carrers, que han engalanat el barri amb guarniments, per norma general, més testimonials que competitius. La pandèmia i les mesures de seguretat hi continuen obligant. De l'altra, el passejant, si és observador, para atenció als laterals dels portals i les botigues, més empaperats enguany que de costum amb propaganda de l’Ajuntament. Aquest “Siusplau, Gràcies!” que demana civisme: no caques a les voreres, no crits a la nit, no llaunes buides a terra. I també una altra mena de propaganda per informar de subvencions consistorials a comerços, hotels i restaurants. L’Ajuntament sap que les festes de Gràcia són un bon aparador i ho aprofita per a mostrar-se tant com pot. I mostrar-se és, també, estar sotmès als imponderables.

El barri en va ple, encara, de l’escridassada a Ada Colau al balcó de l’Ajuntament del districte. L’alcaldessa, en un missatge a les seves xarxes socials, blasma el “sectarisme” dels que la van interrompre, donant per fet que es tracta d’una escridassada ideològica. “Jo diria que l’escridassaven per mala gestió, no pas per no ser indepe”, suggereix la Cinta, mentre fa cua per veure el guarniment del carrer Mozart. El Robert, en una terrassa de la mateixa plaça de la Vila, dissenteix: “En Cuixart va congregar molta parròquia independentista, els crits per a Colau eren de desaprovació ideològica”. Els bioritmes, i tant, estan entre estabornits per la calor i exaltats per la polèmica.

El primer factor es palpa de seguida en la insòlita tranquil·litat que es respira. En l’univers de la prepandèmia, la primera tarda de festa major equivalia a aglomeracions sota el guarniment dels carrers. Avui no. Si a la calorada hi afegeixes les mesures de seguretat, la necessitat de cita prèvia si es vol assistir a concerts i esdeveniments, la cosa es tradueix en això, en tranquil·litat. “Sempre venim amb els meus pares. L’any passat, pel covid, ja es van quedar a casa i aquest any, amb la calor, també”, explica la Roser, que malgrat tan sensible absència enguany tampoc s’ha volgut perdre la imprescindible passejada per Gràcia.

La Susanna és una de les ànimes de la festa al carrer Verdi. Està darrere la barra servint un grup de vint o trenta joves turistes britànics: “No podem deixar de fer caixa, si s’esvaloten massa traurem la música i ja està”. Malgrat les circumstàncies, està contenta com sempre i m’ensenya el guarniment floral d’aquest any sense premis oficials, tan sols amb mencions. Els motius estivals, de natura i aire lliure, són comuns en diversos carrers, també a Providència i Llibertat. Una família americana passeja sota els peixos, foques i pingüins del “Glaç” de Joan Blanques de Dalt. Bona idea simbòlica per combatre l’exigència del Ferragosto. La Magda no pot ser més eloqüent: “Sort en tenim dels guiris, aquest any!” En efecte, no costa gens detectar que el bategar de la festa té aquest 2021 una bona transfusió de sang forana.

Els ornaments imprescindibles

Progrés, Fraternitat, Llibertat i Tordera formen des de fa anys una quadrícula d’ornaments imprescindible. Destaca l’elogi de les tradicions catalanes que fa Progrés i, sobretot, els pots de pintura LGTBI de Fraternitat de Baix. “Això és Sicília”, exclama el Paco, xop de cap a peus i content de no haver faltat tampoc aquest any després de més de quaranta de militància gracienca. Poc o res se’ls ha d’explicar sobre militància a la Mercè, la Carme i la Joana, que han reservat lloc al carrer Còrsega per veure la cercavila: “Escridassada? Però què dius, noi? Volem veure dracs i foc, no ens parlis de política”.