Colau finançarà cada any una cooperativa

Com una declaració d’intencions, el govern d’Ada Colau va incloure per primera vegada dins l’organigrama municipal un comissionat dedicat a l’economia social i cooperativa. Considerava que si es volia aprofundir en la democràcia -un dels seus leitmotivs- calia fer-ho de bracet de la democràcia econòmica. Però, ¿què és el que fa aquest comissionat? Com ha concretat Colau l’impuls de l’economia cooperativa en els primers quatre mesos de govern? Segons ha pogut saber l’ARA, Colau vol invertir cada any en una cooperativa “emblemàtica” de la ciutat. A través d’aquestes ajudes pretén “fer un reconeixement a les iniciatives que afavoreixen el creixement de l’economia cooperativa”.

Aquest any la cooperativa escollida pel govern de Barcelona en Comú és Biciclot. Es tracta d’una cooperativa fundada l’any 1986 i situada al Clot, que, entre d’altres, treballa per la mobilitat sostenible. Rebrà al voltant de 200.000 euros abans que acabi l’any per poder desenvolupar un “ hub de la bicicleta” a l’antic magatzem industrial Can Picó, al Poblenou. “Es tracta d’un projecte que ho té tot: és cooperatiu, potencia la mobilitat sostenible i està adreçat a col·lectius amb dificultats especials”, argumenta el comissionat d’Economia Social i Cooperativa, Jordi Via. La subvenció de 200.000 euros que aquest any rebrà la cooperativa escollida surt de la partida de 660.000 euros que té assignada el comissionat gràcies a l’ampliació pressupostària de 101,6 milions d’euros del superàvit. Els 460.000 euros restants del pressupost del comissionat es dedicaran a Barcelona Activa i s’aplicaran als àmbits d’ocupació, emprenedoria social i formació. A través de la feina a Barcelona Activa, el govern vol crear ocupació per a majors de 45 anys i per a gent jove, així “com reduir la feminització de la pobresa i l’atur”.

Però bàsicament el que persegueix el govern és donar a conèixer i fer visible què és l’economia cooperativa. I és que, tal com apunta l’Anàlisi del perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives de Catalunya, fet per Cooperatives de Treball de Catalunya, un dels principals handicaps amb què es troba l’economia cooperativa és el desconeixement per part de la població. “Visualitzar-la és un dels reptes que tenim. És important que des del govern municipal incorporin el cooperativisme en la formació”, reivindica el president de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, que afegeix que és molt important que Barcelona abanderi aquesta causa.

Potenciar el poder dels districtes

Una de les vies en què treballarà Colau perquè els ciutadans sàpiguen què és i com funciona l’economia cooperativa serà la “territorialització”. És a dir, que siguin els districtes els encarregats d’informar els veïns. “Volem acompanyar els ciutadans durant tot el procés i això s’ha de fer des dels districtes”, explica Via, que reivindica que s’han de crear les condicions perquè l’economia solidària sigui percebuda com “un sector més, amb igualtat de condicions a la privada convencional”.

El membre de la secretaria tècnica de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Xavi Palos considera que el govern municipal ha de demostrar que “es poden fer les coses diferents” i afegeix que ha de potenciar “l’economia amb valors”. Palos celebra la creació del comissionat però recorda que la funció dels moviments socials sempre és “demanar més” i “generar utopies”. Per aquest motiu reclama a l’Ajuntament que “doni exemple”, que “sigui referent” i que “apliqui aquesta manera de fer en el seu funcionament”. “Cal que el consistori ho demostri en el dia a dia”, insisteix. Abans que se celebressin les eleccions del 24 de maig, la Xarxa d’Economia Solidària va entregar una carta als candidats a l’alcaldia amb mesures per impulsar l’economia social i solidària en l’àmbit local.

Entre d’altres, proposaven la creació d’un consell local de l’economia social i solidària, la cessió d’infraestructures públiques, la relocalització del crèdit o programes de municipalització de béns i serveis. El programa electoral de Barcelona en Comú compartia una gran part d’aquestes demandes. Al seu torn, el comissionat d’Economia Social i Cooperativa es mostra “raonablement satisfet” de la feina i els resultats obtinguts en aquests primers mesos de govern. No obstant això, reconeix que durant el mandat “caldrà dotar el comissionat amb un pressupost major per poder afrontar més reptes a llarg termini”. “Dins les limitacions i els condicionants que tenim, disposem d’un pressupost raonable”, expressa Via, que lamenta les dificultats derivades de la llei Montoro.

Poques cooperatives a la ciutat

Fa una setmana Barcelona va acollir la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària. Allà, els ajuntaments de la capital catalana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell van signar una declaració per treballar per una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, que inclou 18 ajuntaments més de tot Catalunya. Fins ara, tal com indica l’anàlisi feta per Cooperatives de Treball de Catalunya, el cooperativisme ha tingut més força lluny de l’àmbit metropolità de Barcelona. Al conjunt de Catalunya hi ha 4.172 empreses d’economia cooperativa, mentre que a Barcelona n’hi ha al voltant d’un miler (només una quarta part). Caldrà estar atents per veure com evoluciona l’economia cooperativa a Barcelona i rodalia els anys vinents i si aquesta tendència s’acaba revertint.

El consumidor: d’esquerres icatalanista

D’esquerres i catalanista. Aquest és el perfil majoritari del consumidor de productes cooperatius, segons l’estudi Anàlisi del perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives de Catalunya,fet per Cooperatives de Treball de Catalunya durant aquest any. Segons l’estudi, el perfil majoritari “és una persona catalanoparlant i d’identitat únicament catalana i també més catalana que espanyola”. El mateix estudi apunta que el retrat robot de la persona consumidora de productes cooperatius és algú entre els 30 i els 60 anys (especialment fins als 45) i de nivell educatiu mitjà o alt. Pel que fa al sexe, l’anàlisi apunta que no hi ha una diferenciació clara en el perfil de consumidors i que està força equilibrat.