Colau posa en marxa el comitè d’ètica de la Guàrdia Urbana

BarcelonaEntrada la recta final del mandat, l’alcaldessa Ada Colau accelera els canvis a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Si la setmana passada firmava el decret d’alcaldia -pendent de publicar- per suprimir la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots, que se substituirà per la nova unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), ahir es va reunir per primer cop el nou comitè d’ètica del cos. Discutir com ha d’actuar un agent en un cas com el que al mes de desembre va acabar amb la mort d’un tret al cap de la gossa Sota o com es pot aconseguir una policia més pròxima són exemples del que podria tenir sobre la taula aquest òrgan d’assessorament per garantir les bones pràctiques en l’actuació policial.

La idea amb què es posa en marxa aquest comitè, format per policies i experts en ètica aliens al cos, és que, més enllà de sancionar els qui no actuïn com toca, cal incidir en la prevenció. És a dir, deixar molt clares quines són les pautes. El comitè d’ètica de la policia local de Barcelona, que ahir va celebrar la seva primera reunió, és un dels aspectes que quedaven recollits en el pla director de la Guàrdia Urbana aprovat el 2016 -que també inclou aspectes com la dissolució de l’antiga unitat d’antiavalots-, que feia èmfasi en la necessitat de reenfocar la unitat de règim interior per deixar enrere un model bàsicament disciplinari i sumar-hi funcions com la discussió ètica i el foment de les bones pràctiques.

“El millor és prevenir i no haver d’arribar a la sanció. No castigar el que s’ha fet malament, sinó deixar clar el que s’ha de fer”, defensa el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament, Amadeu Recasens, que ja ha participat en la redacció del codi europeu d’ètica de la policia i que és l’encarregat, juntament amb l’alcaldessa, de designar els membres del comitè. La mesura, de fet, és molt similar a la que l’equip d’Ada Colau ja va impulsar quan va crear un comitè d’ètica per garantir que es compleix el codi de conducta municipal.

El comitè de la Guàrdia Urbana està integrat per onze persones: cinc de l’àmbit acadèmic o professional, quatre provinents de la Guàrdia Urbana o d’algun altre cos policial -inicialment tots venen de la policia local barcelonina- i dos membres considerats nats, que són el director d’assessorament jurídic de la gerència de Seguretat i Prevenció -càrrec que ocupa Lluís Clemente- i la persona que ocupi el comandament de la UDAI -actualment, Begoña Alday.

El comitè està presidit per Oriol Rusca, que és advocat penalista i exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També hi ha Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica i president de la comissió d’ètica de la UB, i que, de fet, ja forma part, a proposta de Barcelona en Comú, del comitè d’ètica de l’Ajuntament. Als llocs no policials hi ha, a banda de Rusca i Bilbeny, Rita Faria, que és professora de dret penal de la Universitat de Porto, i Begonya Curto, que és subdirectora general de la Coordinació de la Policia de Catalunya. Es tracta de càrrecs no retribuïts i que tenen una durada de quatre anys, prorrogables a quatre més.

Emmanillar sempre té un component ètic i això s'ha d'explicar i abordar com es fa”, apunta Recasens com a exemple de les recomanacions que pot fer aquest òrgan, que respondrà tan a temes concrets que surtin del cos com a aspectes que sorgeixin del debat del mateix comitè per introduir millores a la Guàrdia Urbana.