Colau comença la polèmica expropiació de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha engegat els tràmits per tirar endavant la polèmica expropiació de la Casa Buenos Aires, l'edifici modernista construït a Vallvidrera l'any 1886. L'objectiu de l'equip de l'alcaldessa Ada Colau és convertir-lo en un espai amb allotjaments assequibles per a gent gran i joves i fer-hi equipaments per al barri. Amb els vots de Barcelona en Comú, ERC i el PSC, el ple del novembre de l'any passat va fer el primer pas per a la transformació i va aprovar el nou planejament que preveia la titularitat pública de l'edifici i el canvi de qualificació urbanística per poder-ne canviar l'ús.

Divendres el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) va publicar el segon pas del procés, amb l'anunci de l'Ajuntament explicant que començava a fer "la relació inicial de béns i drets afectats". Aquesta relació, a partir de la qual es decidirà quant ha de pagar l'Ajuntament als actuals propietaris per executar l'expropiació, estarà exposada al públic durant vint dies i s'hi poden presentar al·legacions. Un cop quedin resoltes, es decidirà el preu just i es procedirà a l'expropiació. Amb aquest procés, l'Ajuntament vol donar resposta a la reivindicació veïnal de preservar la memòria i el valor històric de l’immoble, situat al carrer Mont d’Orsà, 31-33, a la part alta de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.

La majestuosa casa és propietat de la Congregació de la Missió, una organització religiosa coneguda també com a Sant Vicenç de Paül. Els paüls, que animen a "seguir Crist evangelitzador dels pobres", havien tancat un acord per vendre l'edifici al fons d'inversió London Private Company per convertir l'espai en un hotel de luxe. El moviment va posar en alerta els veïns, que van ocupar l'espai per fer-hi activitats comunitàries. Per la seva banda, quan l'Ajuntament va rebre la petició dels propietaris per enderrocar l'immoble, el febrer del 2018, va decidir catalogar-lo per protegir-lo i evitar-ne l'enderroc. Però el pols entre les dues parts tot just començava. La Congregació de Pares Paüls va denunciar la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, per prevaricació, obstrucció a la justícia i omissió del deure de perseguir delictes (consideren que es va permetre l'okupació). Sanz va haver de declarar al jutge el mes de març i va defensar "l'interès públic" de l'expropiació. Per la seva banda els Mossos, en un polèmic desnonament, en van fer fora els okupes l'octubre de l'any passat.

Una icona del principi del segle XX

L’edifici va ser un dels hotels que es van construir al principi del segle XX a la part alta de Vallvidrera, aprofitant la situació privilegiada de la zona. Es va començar a construir el 1885 com a fonda, però amb el pas dels anys va adquirir la seva imatge actual amb una reforma i ampliació de l’arquitecte Jeroni Granell, que el va transformar en un gran hotel. L’estil se situa en l’última etapa del modernisme barceloní.

Es tracta d’un edifici de planta baixa, més tres plantes i soterrani, a quatre vents, construït amb obra de maó revestida. L’antic menjador, a la primera planta, és l’espai més important de tot el conjunt. És l’estança més àmplia i lluminosa i té set balcons grans. Preserva de manera gairebé intacta els acabats originals, amb ceràmica vidrada en sostres i arrimadors, i vitralls de colors en el coronament dels balcons. També té paviments de mosaic hidràulic ornamental a terra i llums de ferro forjat i vidre de colors.

La fitxa del catàleg que es va incloure en el nou planejament estableix el manteniment de la volumetria del projecte de Jeroni Granell i li atorga un nivell C de protecció. El menjador, els espais nobles com ara l’escala principal i els elements de decoració original de la planta noble s’hauran de conservar i restaurar. Les façanes i elements que en formin part –balcons, baranes, etc.– hauran de mantenir l'essència original, i els colors que calgui adoptar per a les superfícies i elements de façana s’escolliran a partir d’una interpretació històrica, arquitectònica i paisatgística i la diagnosi de l’estat constructiu de l’immoble.