Colau aprofita els últims mesos del mandat per fer canvis a la Guàrdia Urbana

BarcelonaDes que Ada Colau va arribar a l’alcaldia de Barcelona, l’àrea de seguretat sempre ha depès d’ella. La va assumir amb el fitxatge d’un coneixedor de la matèria, Amadeu Recasens, que havia dirigit l’Escola de Policia de Catalunya. Només dues setmanes després que Barcelona en Comú hagués agafat les regnes de l’Ajuntament, el govern municipal ja va haver de sortir a defensar que no hi havia hagut canvis en els dispositius de la policia, davant les acusacions que la Guàrdia Urbana actuava amb passivitat amb els venedors ambulants. La gestió policial del top manta ha sigut un dels estira-i-arronses constants: l’oposició també ha recriminat a Colau l’augment de la inseguretat. Segons l’última enquesta de victimització de Barcelona, el 25,6% dels barcelonins han dit que han sigut víctimes d’un delicte o més, un percentatge que no es produïa des del 2009 -quan va ser el mateix-, i el 2012 es va quedar amb una mitjana del 25,3%.

Colau va entrar a l’Ajuntament cinc mesos després de l’emissió del documental Ciutat morta, que va provocar que el cas 4-F -en què un guàrdia urbà va quedar paraplègic i en què els condemnats pels fets van denunciar irregularitats per part del cos policial- tornés al centre del debat. Durant la campanya electoral, l’alcaldessa va prometre que suprimiria la unitat d’antiavalots de la Urbana, i, quan falten quatre mesos per acabar el mandat, Colau preveu signar els pròxims dies un decret d’alcaldia per eliminar-la. Tot i això, l’alcaldessa es veurà obligada a mantenir els actuals antiavalots que no vulguin participar en les proves d’accés de la nova unitat, que passaran a tenir unes funcions més limitades. La nova unitat es dedicarà a la gestió de les emergències, els grans esdeveniments i el medi ambient.

De fet, des que va començar el mandat de Barcelona en Comú, els antiavalots no actuen com a tals perquè es valora que aquesta competència és dels Mossos d’Esquadra. A diferència de l’eliminació de la unitat d’antiavalots, que no ha rebut el suport dels sindicats, la decisió que els agents de la Guàrdia Urbana portin càmeres personals és compartida amb la plantilla. La mesura sorgeix d’una proposta que va aprovar el ple municipal el maig del 2017, després del crim que va suposar la detenció de dos agents del cos per assassinar-ne un tercer, que va aparèixer calcinat al pantà de Foix.

Quan Recasens va prendre possessió com a comissionat de Seguretat va anunciar que volia fer un model policial centrat en “la proximitat, la transparència i el territori”. Per això Colau ha impulsat la policia de barri en diversos districtes: agents que fan una formació específica per tenir “la capacitat de contacte i empatia amb els veïns”. Tot i els canvis en la matèria, el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, s’ha mantingut en el càrrec.