Colau estima en 300 milions el dèficit causat pel coronavirus i es tanca a la baixada d'impostos

BarcelonaSegon ple telemàtic a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest cop, ordinari, el corresponent al mes d'abril, i amb menys problemes tècnics que la sessió de debut, que va ser monogràfica sobre la gestió de la crisi del coronavirus i va engegar amb 40 minuts de retard. Avui només el líder del PP, Josep Bou, ha quedat bloquejat per la tecnologia i ha hagut de cedir la paraula durant la primera part de la sessió al seu company de grup, Óscar Ramírez. El ple ha tornat a ser gairebé temàtic sobre l'emergència sanitària i sobretot sobre els canvis que caldran en el pressupost municipal per fer front a la situació. D'entrada, el govern municipal ha apujat de 200 a 300 milions d'euros l’estimació de dèficit causat pel coronavirus, una xifra que inclou la caiguda d’ingressos, els dèficits de les empreses participades o la despesa extra que s’ha hagut de fer per fer front a l’emergència. Per això, l’equip de Colau ha tornat a fer una crida al diàleg als grups, amb qui demà s’asseurà a negociar, per retocar el pressupost –de 3.033 milions– i adaptar-lo al nou escenari.

El govern municipal ha exhibit clima de voluntat d’entesa, pactant propostes amb el gruix dels partits, però s'ha tancat a un canvi de les ordenances fiscals per no aplicar els augments aprovats en impostos com l’IBI o la taxa de terrasses, com plantejava Cs, que ja veia “desproporcionats” els augments aprovats abans de la crisi. "Hem de valorar si les rebaixes beneficien qui més ho necessita", ha defensar la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, que ha descartat una actuació "lineal" i va instat a abordar realitats com la de bars i restaurants, que ara demanen bonificacions i ocupar més espai al carrer, en el marc de la taula de negociació. Sobre la taula hi ha opcions com permetre que les terrasses guanyin taules o que en redueixin per pagar menys taxa.

Els responsables de l’àrea econòmica defensen que abaixar impostos no és la via per sortir de la crisi perquè afebleix el sector públic i , en canvi s’aferren a reivindicacions com poder augmentar el sostre de despesa o disposar d’ingressos suplementaris provinents de la Generalitat i l’Estat. Les dues formacions de govern sí que han votat a favor de propostes com la de Junts per Catalunya instant replantejar-se tots els tributs “sense condicionaments ideològics”.

Una de les crítiques que més han repetit avui els grups de l'oposició és, precisament, que els representants dels restauradors –com els de les entitats de comerç– no estiguin citats a la taula creada per dissenyar el pacte de ciutat. "No volem pensar que és per no convidar gent que dirà coses que no els agrada sentir", ha llançat com a sospita Elsa Artadi en nom de Junts per Catalunya. I el govern, al seu torn, ha tret pit d'haver actuat amb "celeritat".

"Som la primera administració que posa en marxa un pacte de ciutat i que el vincula a un canvi pressupostari a curt termini", ha celebrat el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, que ha acabat el ple substituint l'alcaldessa, que s'ha indisposat.

Els grups han coincidit en elogiar la idea del pacte de ciutat, però també en llançar les primeres crítiques. JXCat ha qüestionat, per exemple, que calgui esperar dos mesos, com es va dir en la primera sessió, per prendre decisions. I Valls ha demanat al govern que no actuï de manera unilateral fent anuncis en rodes de premsa i que compti amb la resta de partit. L'ex primer ministre francès ha fet una crida a recuperar l'esperit olímpic del 92 i a deixar de banda "ideologies". El debat sobre la ideologia i les maneres de la dreta i l'esquerra d'encarar la crisi ha sigut, de fet, el principal punt de discussió del debat, a banda de la política fiscal. El republicà Jordi Coronas ha recordat que en la crisi del 2008 hi va haver guanyadors, com la banca, i vençuts, com la gent que es va quedar sense casa. Diu que per això avui no podem estar disposats a acceptar el mateix resultat.

"Veig molta hipocresia, molt de llop amagat rere pell de xai", ha dit en la justificació del vot negatiu del seu grup a una proposta del PP que ha rebut l'aval de la resta de forces i que demanava fer un informe d’optimització de l'estructura municipal i col·laborar amb el sector privat per sortir de la crisi. I en nom del govern, Jordi Martí, que ha compartit la diagnosi del 2008, ha avisat ERC que seria un error no aprofitar el moment per fer aproximacions a altres partits encara que siguin als "antípodes" ideològics per construir una resposta més forta a la crisi.

L'oposició també ha criticat el pla de mobilitat que Colau va presentar dissabte, que inclou mesures com crear corredors per a bicis i voreres més amples sobre carrils de circulació. "Són mesures ideologitzades", ha criticat Barcelona pel Canvi. ERC ha mostrat la sospita que l'urbanisme tàctic no sigui una manera de fer reformes de baix cost, mentre que JxCat ha acusat el govern d'accelerar ara mesures que no tenien consens. Cs, per la seva banda, ha criticat que es "penalitzi" el cotxe i el PP ha considerat que el pla està mal enfocat i que sembla que busqui convertir l'Eixample en una "gran superilla". La regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ha aprofitat la intervenció per demanar que s'estableixi un protocol d'ús del transport públic i que es faci obligatori l'ús de guants i mascaretes.

La polèmica del colideratge

El govern d'Ada Colau ha acceptat la proposta presentada pel grup de Manuel Valls que demana que es cooperi amb la ciutat de Madrid per dissenyar l'estratègia per a la sortida de la crisi i que es consolidi una taula de treball entre els ajuntaments de les dues ciutats i amb participació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els grups independentistes, que han votat en contra del text, han defensat la prioritat de cooperar amb altres ciutats catalanes o amb altres d'europees de condicions similars i han acusat Valls de tornar a intentar posar sobre la taula el debat de la cocapitalitat d'Espanya. Però el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, n'ha recollit el guant i ha explicat que ja està en marxa un grup de cooperació amb la capital espanyola que, per part de Barcelona, encapçala ell mateix.