Colau calcula que el 2023 Barcelona haurà recuperat 100 hectàrees d'asfalt per a ús ciutadà i mobilitat sostenible

BarcelonaPer al govern d'Ada Colau, el concepte superilla ja no és només concentrar el trànsit en determinats carrers per alliberar-ne d'altres per a l'ús ciutadà, com es va fer al Poblenou i a Sant Antoni per després exportar-ho a més llocs de la ciutat. Ara, sota el paraigua del que anomena Superilla Barcelona, hi suma tots els grans projectes de ciutat que té en cartera o "nou model": des dels nous eixos verds previstos a l'Eixample –les obres dels quatre primers han de començar a l'estiu– fins a les 40 hectàrees de verd urbà que es vol guanyar cada mandat –ara en projectes com els parcs de Can Batlló i de la Marina del Prat Vermell–, passant pel salt previst en construcció d'habitatge públic de lloguer i la connexió del tramvia i les noves estacions de la Sagrera i Sants. A ulls del govern municipal, tot el que s'enfoca a millorar la sostenibilitat i la vida quotidiana a la ciutat passa ara a ser Superilla Barcelona, sigui construcció d'habitatge o foment del comerç local.

El doble objectiu que persegueixen tots els projectes, defensen, és mitigar la contaminació i fomentar el comerç de barri. I asseguren que, entrada la segona meitat del mandat, es posa el peu a l'accelerador per tenir-ho encarrilat abans de les eleccions. Ho ha detallat aquest matí la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que, en el marc de les jornades sobre les ciutats de després del covid ha presentat un mapa interactiu amb el principals projectes.

En total, assegura, totes les intervencions dibuixades han de permetre recuperar 100 hectàrees d'asfalt per a l'ús ciutadà, la mobilitat sostenible i el verd abans que s'acabi el mandat. Aquesta suma de metres quadrats –fins a un milió– s'obté entre les actuacions d'aquest mandat i les del passat, i inclou projectes com el de les terrasses guanyades en calçada. Segons Sanz, tot plegat és la transformació més gran que es fa a la ciutat des dels Jocs del 92, com ja va emfatitzar Colau en la jornada inaugural de les jornades sobre superilles: un "canvi de model" basat en la "regeneració" de la ciutat.

I en aquest calaix de sastre, a manera de gran resum de totes les intervencions en execució o previstes a curt termini –com si fos ja un gran panell per a la campanya electoral–, hi sumen des de la reforma de la Via Laietana, que passarà a tenir un únic carril per al trànsit privat i voreres de quatre metres d'amplada, fins al projecte del nou minibarri a l'antiga fàbrica de la Mercedes-Benz, o la iniciativa de comprar naus industrials buides al Besòs per rellançar els polígons. També hi sumen les ampliacions previstes a la xarxa de carris bici, el projecte de la Ciutadella del Coneixement i la fita d'aconseguir un parc d'habitatge amb 12.000 pisos públics el 2023 i la protecció dels entorns escolars.

També passen a englobar-se sota el concepte de superilla els objectius del pla de mobilitat, que preveu que el 2024 més del 81% dels desplaçaments a la ciutat es facin a peu o amb bicicleta, i el repte que el 10% dels barcelonins siguin abonats del Bicing. El consistori xifra en 525 milions d'euros la inversió prevista entre aquest any i el següent en diferents projectes urbanístics i d'infraestructures que situa al mapa, i calcula que serviran per crear 8.000 llocs de treball. Sanz ha defensat que preveuen tenir 150 habitatges socials més l'any que ve fruit de l'aplicació de la mesura del 30% i ha celebrat que ara s'estengui al conjunt de l'Estat.