Colau busca el suport veïnal per desencallar el futur de les Tres Xemeneies

BarcelonaEl govern de Colau accelera aquests dies processos participatius per deixar encarrilats projectes que considera estratègics abans que acabi el mandat. I dos coincideixen en el mateix àmbit territorial: el futur de les Tres Xemeneies i les antigues oficines de Fecsa Endesa al Paral·lel, buides des del 2012; i el replantejament del recinte de la Fira de Montjuïc pensant en quan venci, el 2025, la concessió actual d'aquest àmbit que ocupa prop de 27 hectàrees i que es vol més ben relligat amb la resta de la ciutat. Els dos processos s'entenen com el pas previ a la modificació urbanística que caldrà per permetre nous usos en aquests espais.

En el cas de les Tres Xemeneies, l'espai és propietat, des del novembre del 2017, de l’empresa Conren Tramway, que hi projecta oficines per a uns 3.000 treballadors. I l'obstacle insalvable que manté aturat el projecte des de fa quatre anys és que aquests edificis estan qualificats de serveis tècnics i el seu ús es restringeix a instal·lacions de subministraments d'energia i electricitat. Res a veure amb les oficines. Aquesta qualificació inusual –i amb poques possibilitats d'ús– va permetre als privats adquirir l'espai a un preu més baix del que seria imaginable tenint en compte la ubicació i metres quadrats dels edificis, i l'Ajuntament ja ha deixat clar durant mesos de negociació que el canvi de planejament no es farà a qualsevol preu i que l'empresa haurà de revertir en la ciutat part del benefici que obtingui de l'operació. Les converses entre empresa i consistori, de fet, s'han accelerat des de l'esclat de la pandèmia -i amb la parc de les Tres Xemeneies cada cop més degradat- després d'un inici fred.

El punt que separa les parts és definir quina serà exactament aquesta aportació. Un procés que ara es vol discutir amb els veïns. "No els farem un vestit a mida. Si es fa un canvi urbanístic perquè ells puguin treure benefici d'un espai que ja van comprar amb una determinada qualificació serà perquè la ciutat també hi guanya", defensa la tinent d'alcaldia d'Urbanisme de la ciutat, Janet Sanz, que assegura que està pendent de rebre l'informe que quantificarà el guany econòmic que podrà obtenir el privat amb el canvi de planejament i que, a partir d'aquí, s'estimarà quin ha de ser el retorn que això té en la ciutat.

El referent de la Mercedes

L'Ajuntament vol que l'empresa sumi al projecte habitatge protegit i equipaments i que també s'impliqui la millora de l'espai públic, tant pel que fa a la degradada plaça de les Tres Xemeneies com al Paral·lel. I confia en refermar amb els veïns quina ha de ser la proposta exacta que es plantegi a Conren Tramway. Poder-la plantejar, en definitiva, amb l'aval del procés participatiu. El referent és la transformació de l'antiga Mercedes Benz, a Sant Andreu, on es va tancar un acord amb la mateixa empresa per a la requalificació de l'àmbit, que es convertirà en un nou minibarri, amb 1.450 habitatges –870 a preu de mercat i 580 a preu protegit–. L'empresa, que també prendrà part del procés, rebutja pronunciar-se sobre la negociació i el govern municipal insisteix que haurà de quedar molt clar el guany que obté la ciutat de la requalificació i que aquest guany haurà de ser proporcional al benefici que n'obtindrà el privat.

Alguns dels veïns que estan seguint el procés, aprofitant que el govern municipal assegura que ells tindran l'última paraula, ja han avançat les seves prioritats. Antoni Reig, de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, apunta que allò fonamental és "recuperar la plaça per al veïnat com abans millor", però afegeix que no té clar que això hagi d'anar de la mà d'una transformació privada i que no ho impulsi ja l'Ajuntament com a mesura d'urgència, tenint en compte que és un dels punts negres de la ciutat. En nom de l'associació de veïns de Poble-sec, Sergi Gázquez, també demana mesures "preventives" a la plaça fins que no es posi en marxa tota la transformació i planteja traslladar-hi la sala conjunta de comandaments policials que ara hi ha al carrer Lleida per augmentar-hi la sensació de seguretat. La plataforma Les 3 Xemeneies per al Barri ja fa anys que demana que s'oposa al canvi de qualificació de l'espai: recorda que aquest àmbit havia estat qualificat de zona verda i demana que qualsevol canvi que s'hi faci sigui per "recuperar-lo per a la ciutat" i no a demanda d'un privat.

Menys pavellons per a la Fira

En paral·lel a aquest debat hi ha, també, el procés participatiu sobre la transformació de la Fira de Montjuïc, on el Poble-sec també s'hi juga guanyar nous equipaments i on es persegueix com una de les prioritats acabar amb la barrera urbanística que representen actualment els espais firals i crear millors connexions entre els barris. Una de les idees del govern de Colau és treure el trànsit de l'avinguda Maria Cristina, però això topa d'entrada amb el rebuig de l'associació de veïns el Poble-sec, que veu en aquesta via un espai que permet esponjar de trànsit carrers com Lleida i Mèxic, que tenen un ús més de barri. Els plans del govern de Colau passen per impulsar en aquest àmbit un minibarri, que podria tenir uns 500 habitatges nous, després que quedés descartat com a possible emplaçament per al nou Hospital Clínic.

La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, però, insisteix que tot es discutirà en el procés participatiu, amb la idea de poder aprovar el nou planejament durant l'any que ve. Les premisses de partida són que la Fira conservi part l'espai actual, sobretot els pavellons que acullen els salons que atrauen més barcelonins, com el del còmic, l'automòbil o el manga, però que redueixi ocupació –es podrien enderrocar els pavellons no catalogats– i sigui més permeable.

La Fira també participa en el procés i fonts de l'entitat defensen que la transformació ha de permetre modernitzar les instal·lacions actuals: "L’objectiu és buscar un equilibri que permeti combinar en aquest espai tan rellevant per a la institució l’activitat firal amb altres usos ciutadans, i modernitzar el nostre recinte".

Que es donés per fet que l'espai mantindria ús firal va fer que la plataforma La Fira o la Vida no s'integrés en el procés participatiu. Denuncien que la decisió de mantenir bona part del sòl, que és de titularitat municipal, dedicat a la Fira es va prendre "als despatxos, de forma opaca" i que només es discuteix què es farà amb una petita part del que queda. "El que és essencial ja ha estat decidit a l’esquena de la ciutadania", lamenten en referència a l'acord, segellat el 2019, que preveu l’ampliació de l’espai que ocupa actualment a la Gran Via de l’Hospitalet i un procés de reforma i canvi d’usos dels pavellons que té a Montjuïc.