Colau avisa que una nova bombolla immobiliària amenaça Barcelona: la dels lloguers

Barcelona"Volem llançar un missatge d'alarma perquè s'està produint un nou cicles especulatiu. Veiem com pugen els lloguers mentre que el nivell de renda de la població no ha millorat". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest dimarts que una nova bombolla immobiliària amenaça la ciutat. Un estudi elaborat per l'Ajuntament sobre l'evolució dels preus del lloguer a la ciutat evidencia, segons el govern municipal, una nova tendència a l'alça i demostra que la crisi de l'habitatge torna a acarnissar-se amb els barris menys benestants. Segons aquest estudi, el preu del lloguer va repuntar l'any passat de mitjana un 6,6% –se situa ara en els 10,9 euros per metre quadrat i mes– i el lloguer mitjà a Sarrià-Sant-Gervasi (1.050 euros/mes) dobla el de Nou Barris (580 euros/mes), però, en canvi, és en barris com Trinitat Nova, la Verneda o la Pau on les famílies han de destinar una part més important dels seus ingressos a fer front al lloguer i on aquest percentatge supera el 25% de la renda de les llars.

Vista aquesta radiografia, que el govern municipal ha titllat de preocupant, Colau ha instat la Generalitat i l'Estat a prendre mesures per frenar una nova bombolla i que modifiquin la legislació sobre arrendaments urbans. Colau ha proposat solucions com la que ja s'aplica a Berlín, on hi ha una regulació per evitar increments desmesurats del preu de l'habitatge. Concretament, fixant topalls en zones on es determina que el preu del lloguer s'ha enfilat per sobre de la capacitat de compra dels seus veïns. L'alcaldessa ha apuntat que s'ha d'atendre la situació a Barcelona perquè és la ciutat de l'Estat amb més proporció d'habitatges de lloguer (el 30%), on només un 1,5% són de lloguer assequible i on més han augmentat els preus.

El regidor d'Habitatge del consistori, Josep Maria Montaner, que ha comparegut al costat de l'alcaldessa, ha recordat, en aquest sentit, que activistes com la mateixa Colau van advertir de la imminència d'una bombolla immobiliària, però que en el seu moment no se'ls va fer cas i que ara, ha dit, repeteixen el mateix nivell d'alerta. Aquest cop, això sí, des de la tribuna de l'Ajuntament.

Fins a 255 pisos més

El govern de Barcelona ha llançat aquest avís en la presentació dels seus nous avenços en la línia d'aconseguir pisos per destinar al lloguer social. Si a finals d'any van anunciar que havien tancat un acord amb la Sareb per la cessió de 200 pisos, avui han apuntat que, per diferents vies, han aconseguit elevar la xifra de pisos disponibles fins als 455. És a dir, s'han incorporat 255 més: 50 dels quals cedits, 131 de comprats per sota del preu del mercat, 28 exercint el dret a tanteig i 46 més, en estudi.

En concret, han acordat amb BuildingCenter –la societat que gestiona els actius immobiliaris de CaixaBank– la cessió de 50 habitatges en unes condicions millors que les que van aconseguir amb la Sareb, perquè, en aquest cas, tot i que el termini també és de vuit anys, l'entitat assumeix el cost de la rehabilitació necessària. D'aquests 50 pisos, però, la meitat ja estan ocupats. I el preu que pagarà l'Ajuntament per cada habitatge és de 125 euros al mes.

El consistori té, d'altra banda, aprovada la compra directa de cinc habitatges a Bankia –tres de buits i dos d'ocupats– i està ultimant la compra directa de 125 pisos de bancs i un d'un particular per sota del preu del mercat. Finalment, l'Ajuntament ha adquirit 28 pisos d'entitats financeres i grans tenidors per mitjà del dret a tanteig i estudia adquirir-ne 46 més per aquesta via. Els preus, en tots aquests casos, oscil·len entre els 50.000 i els 70.000 euros. Tots aquests pisos passen a ser gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge, i el districte on se n'han adquirit més és el de Nou Barris –el 43% del total–. Colau ha reiterat que prefereix tancar acords amb les entitats bancàries per aconseguir cessions que haver-ho de fer per la via de les sancions.

Regulació d'ocupacions

Davant de la constatació que molts dels pisos que s'aconsegueixen arriben amb ocupants irregulars a dins, el govern de Colau també ha anunciat un pla per intervenir en aquests casos. Aquesta situació es repeteix en 197 dels pisos que s'han cedit al consistori o que ha comprat, i el que es preveu és regularitzar la situació d'aquests inquilins atenent a criteris com la vulnerabilitat social i el temps que fa que ocupen el pis. D'aquesta manera s'estableix una regularització ordinària quan hi hagi vulnerabilitat econòmica i un període d'ocupació superior als dos anys sempre que no hi hagi problemes de convivència amb els veïns. La regularització es podrà donar per arrelament quan el temps d'ocupació sigui superior a l'any i hi hagi, també, vulnerabilitat i manca de conflicte veïnal. I, finalment, podrà fer-se una regularització especial en casos en què, tot i que faci menys d'un any de l'ocupació, s'acreditin situacions excepcionals.

L'Ajuntament també regularitzarà "de forma excepcional" la situació de les 24 famílies que ocupen de forma irregular algun dels pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge. No entraran en cap d'aquests supòsits, però, les ocupacions amb finalitat lucrativa per part de xarxes o grups organitzats, sinó que es demanarà la intervenció de la policia.

Els quatre districtes on s'han detectat més ocupacions són Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. I, especialment, a barris com Ciutat Meridiana o Besòs-Maresme. En aquests quatre districtes hi ha comptabilitzats 1.200 pisos ocupats, un miler dels quals són d'entitats bancàries.