Colau afronta un curs polític que la pot abocar a una qüestió de confiança

BarcelonaEl ple municipal d’ahir va donar el tret de sortida oficial al nou curs polític a Barcelona. Ho va fer amb la dolça notícia de la reincorporació del cap de files de CiU, Xavier Trias, que dissabte a la nit va ser intervingut d’una angina de pit i que va ser rebut amb un aplaudiment. Va ser un inici distès per a un ple que arribava dominat per la polèmica proposta de la CUP de retirar el monument de Colom de la part baixa de la Rambla. I va ser diferent pel fet que va començar a celebrar-se en un saló conegut com el de la Reina Regent, però que a mitja sessió ja va adoptar el nou nom, el de l’alcalde republicà Carles Pi i Sunyer.

No va ser una sessió especialment agra per a BComú, que després de segellar el pacte de govern amb el PSC ha vist com les seves relacions amb els altres possibles aliats -ERC i la CUP- han entrat en una fase més complicada. El preu dels acords s’ha encarit i això els farà suar per tirar endavant projectes clau com els pressupostos del 2017 i el mateix full de ruta del mandat. “Amb quin pressupost ho faran, això?”, els recordava, per exemple, el regidor de CiU Jaume Ciurana quan el govern presentava el seu pla de xoc cultural als barris. Tot i que ahir no hi va haver cap cos a cos encès amb republicans ni cupaires, els plens posteriors al pacte amb els socialistes ja van deixar clar que alguna cosa s’havia trencat al bloc de l’esquerra barcelonina. Malgrat això, el govern municipal manté com a via prioritària aconseguir el suport d’aquests grups per poder aprovar els comptes del 2017. No amaga, però, que la via B podria ser que l’alcaldessa se sotmetés a una qüestió de confiança, com ja va fer Xavier Trias. Aquest procediment permetria a l’equip de Colau aprovar el seu projecte de pressupost si en el termini de 30 dies l’oposició no pogués vertebrar cap alternativa de govern. Una situació aritmèticament complicada, però que grups com CiU no donen per impossible.

“Una eina legítima”

Preguntat per aquest diari, el portaveu del govern, Gerardo Pisarello, va deixar clar que es mantindrà l’actual rumb polític, perquè de moment tenen una proposta de pressupostos i ordenances fiscals que volen impulsar. “Confiem que les necessitats concretes de la ciutat i de la seva gent prevalguin sobre els interessos de partit”, defensa. Els últims pressupostos, de fet, els van haver de prorrogar, però adaptats al seu projecte gràcies a l’aprovació -amb el PSC, ERC i la CUP- d’una gran modificació pressupostària.

La qüestió de confiança? “Com s’ha vist al Parlament, és una eina legítima davant situacions de bloqueig”, diu Pisarello, tot i que la seva aposta és arribar a acords. El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni (PSC), en una entrevista a BTV, va ser més contundent a l’hora de mantenir la porta oberta a aquesta via i assegurava que és “el pla B” del govern perquè el que no vol, en cap cas, és haver de tornar a prorrogar els comptes.

El màxim destinatari de totes aquestes mirades, el cap de files d’ERC, Alfred Bosch, té clares ja quines serien les dues condicions fonamentals per asseure’s a negociar. Declina, ara per ara, parlar de qüestió de confiança. “Estem lluny encara d’aquest escenari”, considera. La primera de les condicions té a veure amb la “decepció” que senten els republicans després d’haver permès que aquest 2016 tiressin endavant ordenances fiscals i modificació pressupostària. Critica que el govern no ha complert els compromisos assolits amb ERC, com ara prolongar el títol de transport T-12 per convertir-lo en una T-16. “Estan frustrant moltes expectatives”, explica Bosch, que assegura que fins que no s’hagin complert tots els compromisos no s’asseuran a parlar de nous acords.

La segona condició d’ERC mira als pressupostos de la Generalitat, perquè els republicans asseguren que inclouen partides econòmiques molt importants per a Barcelona que “els socis de l’alcaldessa” no s’estan avenint ni a parlar. Calculen que l’any passat la ciutat ja va perdre uns 180 milions d’euros per aquesta falta d’acord. Tot i sumar ERC, però, el govern encara necessitaria la CUP.

La resta de grups de l’oposició també lamenten el bloqueig de projectes fonamentals, com el pla d’actuació municipal (PAM), que encara no s’ha presentat. C’s, per exemple, assegura que el seu grup farà una proposta de PAM alternatiu. L’equip de Colau, per la seva banda, promet una “proposta oberta” de full de ruta a la resta, però la dificultat tornarà a ser trobar aliats per aprovar-lo. No tenir aquest full de ruta seria una situació insòlita a la política municipal barcelonina.

La sala de plens ja es diu Pi i Sunyer

Des d’ahir mateix que l’espai on se celebren els plens ja no porta el nom de la Reina Regent, sinó el de l’exalcalde republicà Carles Pi i Sunyer. Tots els grups menys C’s i el PP van donar suport a la proposta de canvi de nom del govern, que inclou també una reforma de l’espai per fer-lo més funcional. Familiars i membres de la fundació que porta el nom del republicà van seguir el debat des de la tribuna i ERC va aprofitar l’ocasió per recordar a l’equip de Colau que Pi i Sunyer va defensar el federalisme fins que va veure que era una via impossible.