Barcelona proposa el CCIB i la Fira per fer trasllats massius de gent gran

El nombre de residències amb pacients contagiats per coronavirus a Barcelona arriba al 70%, segons els càlculs de l'ajuntament d'Ada Colau. Aquesta xifra a la capital catalana, doncs, quedaria molt lluny del 30% de centres afectats de què ha informat el Govern aquesta mateixa setmana per a tot Catalunya (una xifra que s'eleva al 44% de geriàtrics afectats al territori si se sumen tots els centres amb positius diagnosticats i amb persones amb símptomes). Per això Barcelona insisteix que cal un pla de xoc immediat que inclogui "trasllats massius" de persones grans malaltes.

Aquest divendres, l'Ajuntament ha posat a disposició 93 espais que podrien rebre persones que encaixen en la tipologia d'"usuaris o pacients". També s'ha pensat en "espais grans" com el CCIB, el Centre de Convencions Internacional del Fòrum, o la Fira de Barcelona per fer aquests "trasllats massius".

L'alcaldessa Colau ha explicat que el consistori ha fet trucades proactives a les més de 260 residències existents a Barcelona, que acullen 11.000 persones grans, i han arribat a la conclusió que el nombre de centres afectats arriba al 70%. Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures, ha explicat que per arribar a aquesta xifra han tingut en compte els casos simptomàtics i no només els verificats per tests, tal com ha fet la Generalitat, atès que "més del 75% dels casos simptomàtics acaben sent verificats".

Colau assenyala que no es pot extrapolar la dada del 70% al nombre de casos a les residències, sinó que el 70% "tenen com a mínim un cas". De moment s'han fet 95 trasllats de residents a altres centres sanitaris, i esperen instruccions "per si cal fer-ne més". Ara bé, Tarafa recorda que la decisió del trasllat no és de l'Ajuntament, sinó de la Generalitat, que gestiona les residències. "Cal que ens creiem tots plegats que això és una qüestió prioritària", ha dit per la seva banda Ada Colau, que insta la Generalitat a actuar amb més celeritat davant la urgència sanitària que viuen aquests centres.

Fins a 6.200 àpats diaris

D'altra banda, gràcies als diferents dispositius engegats per l'Ajuntament es proporcionaran fins a 6.200 àpats diaris per a persones vulnerables, un 67% més dels que feien abans de la crisi. Un d'aquests dispositius està liderat per l'organització del xef asturià José Andrés i es va posar en marxa dijous. L'entitat lliura 500 paquets d'àpats al dia en dos centres: el Casal de Barri la Llacuna i el Servei d'Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) del carrer Tarragona. En la gestió de la repartició d'aquests aliments hi participaran persones del servei municipal. També hi està implicat el Banc dels Aliments, que s'ocupa de la logística, atès que el centre es troba a Terrassa.

El xef Carles Tejedor coordina aquesta iniciativa, que empara la fundació World Central Kitchen i que ja ha obert cuines a diversos punts del territori espanyol, com ara Madrid, Bilbao, València i Cadis. "Tenim molta demanda i ens trobem que, a part d'immigrants, sensesostre o gent amb problemes d'alcohol, venen pares de família que s'han quedat sense feina", explica Tejedor. El xef compta repartir fins a 3.200 àpats el cap de setmana i a partir de la setmana entrant uns 1.600 diaris. "Els menús els fem amb una dietista perquè siguin equilibrats dins de les limitacions que tenim ara per aconseguir menjar", comenta. Amb tot, més que els aliments, que aconsegueixen gràcies al Banc dels Aliments i la Fundació, Tejedor assenyala que el principal problema és de logística i d'envasament, sense oblidar la manca de mascaretes i guants.