Col·lapse al consolat italià a Barcelona: “És impossible demanar hora”

BarcelonaQuan el Rai, ciutadà italià establert a Barcelona, va començar els tràmits per renovar-se el passaport encara faltaven set mesos perquè el document li caduqués. Fa més de deu anys que viu a Barcelona i sap que els tràmits al consolat italià de Barcelona sempre són lents. “Vaig pensar que era millor curar-me en salut i fer-ho amb temps, perquè tenia viatges per qüestions laborals per als quals no em serviria només el DNI i no em volia arriscar”, explica. Tot i això, no va poder viatjar: el passaport no li va arribar a temps. “No només vaig perdre el viatge sinó que la setmana passada em vaig veure obligat a anar –amb el DNI, que sí que està en vigor– fins a la meva ciutat d’origen, a Itàlia, per renovar-me el passaport allà”. La lentitud del consolat italià de Barcelona li ha sortit cara: 230 euros d’anar i tornar que, evidentment, va pagar de la seva butxaca, i un altre viatge pagat i perdut. Però el seu cas no és, ni de bon tros, l’únic.

El col·lapse que pateix des de fa anys aquesta administració, que depèn del govern italià, no només afecta els ciutadans que volen renovar-se el carnet d’identitat o el passaport. Una desena de testimonis consultats per aquest diari constaten situacions semblants en tràmits diferents. “No agafen mai el telèfon, és impossible parlar-hi perquè només hi ha un telèfon i una hora d’atenció al públic concreta al dia, i la centraleta es col·lapsa”, explica el Rai. “És un despropòsit”, es queixa la Francesca. La seva filla petita va néixer fa disset mesos i encara no ha aconseguit hora per registrar-la. El Rai coneix un cas semblant: “Conec una parella amb un fill petit que han trigat mesos a poder viatjar i presentar-lo a la família més pròxima perquè no aconseguien fer el DNI al nadó”, explica, alhora que assegura que el desgovern d’aquesta administració repercuteix directament en la vida personal de molts d’ells.  

El fet és que sense aquests documents legals bàsics, els més de 114.000 italians instal·lats oficialment a Barcelona i rodalia tenen impediments no només per viatjar sinó també per fer tràmits quotidians com obrir un compte en un banc, llogar un pis o casar-se. “Obtenir els papers és una odissea i la desinformació és total”, confirma el Ruggero, que ha trigat mesos a aconseguir els papers per al Registre Civil. Ell, a més, també ha sigut pare i fa dos anys que no es pot desgravar la seva filla a la renda perquè encara no li han fet arribar les dades que necessita per fer-ho correctament. “Tot plegat està tenint un cost econòmic per a mi, esclar”, diu.

Les queixes contra aquesta administració fa anys que duren. Una simple recerca a internet permet copsar la magnitud del caos administratiu. La majoria de les més de 600 ressenyes que té el consolat són negatives: “És la quarta vegada que intento demanar cita sense èxit. És lamentable aquest servei en un país de la Unió Europea”, diu un dels comentaris. “Els que hem de renovar qualsevol paper estem impedits per culpa d’un consolat que no es digna ni tan sols a respondre els correus electrònics”, lamenta un altre usuari. “Ens hauríem d’unir i fer una protesta formal”, proposa un altre dels missatges.

Hi ha fins i tot desenes de vídeos en format tutorial que expliquen “trucs” per procedir a demanar hora. “El que heu de fer per aconseguir cita –diu un youtuber especialitzat en el tema en un dels seus vídeos– és entrar a la pàgina web quan faltin pocs minuts per a les 12 de la nit, posar el ratolí sobre el botó de demanar cita i quan siguin exactament les 12 fer clic molt ràpidament, perquè hi ha milers de persones fent el mateix i les poques cites s’acaben en qüestió de segons”, detalla el tutorial.

La situació ha arribat a un punt tan desesperant que, segons apunten alguns fòrums d’internet i també alguns dels testimonis consultats, comencen a aparèixer persones que “es dediquen a buscar-te hora a canvi de diners”. “Són persones que es dediquen exclusivament a buscar cites. Fins i tot n'he vist que treballen amb tres ordinadors alhora per aconseguir-ho”, assegura el Rai.

Treballadors desbordats

El cònsol d’Itàlia a Barcelona, Emanuele Manzitti, admet sense excuses a l’ARA que estan sobrepassats. Només a Barcelona hi ha prop de 90.000 italians empadronats i al registre oficial de residents a l’estranger (AIRE, segons les sigles en italià) hi ha més de 114.000 persones afiliades. El consolat, a més, no només atén els italians instal·lats a Catalunya: la delegació de Barcelona també és la finestreta de referència per als italians que viuen a Andorra, l’Aragó, el País Valencià, Múrcia i les Illes Balears, i l’allau de sol·licituds té saturat el consolat.

“A l’oficina som 24 empleats comptant-me a mi mateix”, diu el cònsol, que reconeix que els falten recursos. “Sens dubte ser més treballadors ens beneficiaria. Treballem en aquesta direcció i seria un pas important per oferir un servei cada cop més eficient”, admet.

Manzitti explica que, des que està al capdavant d’aquesta administració –n’és el cònsol des de setembre de l’any passat– la llista d’espera per la tramitació dels documents més bàsics, com el carnet d’identitat i el passaport, s’ha reduït. “Hem passat de set mesos d’espera a cinc mesos en el passaport, i seguirem rebaixant-ho”, diu el cònsol. L’oficina de Barcelona també ha fet un esforç d’inversió al departament documental, segons Manzitti, per donar sortida a més sol·licituds. “Ara fem uns 1.000 carnets d’identitat al semestre, una xifra semblant a la de l’any passat, però en el mateix període gairebé hem duplicat el nombre de passaports expedits en comparació amb el 2021: hem passat de 2.600 a 4.500”, defensa. 

Tot i això, no amaga que la situació és complicada, perquè amb el retorn a la normalitat postpandèmica les sol·licituds no paren de créixer. A més, el cònsol admet que l’aturada de l’activitat durant la crisi sanitària va provocar un “endarreriment acumulat” de tràmits al qual els està costant donar sortida i recorda que, amb tot, el consolat també gestiona “un ventall molt ampli” d’activitats, com ara temes de navegació, estudis, codis fiscals o l’assistència a turistes.

Sigui com sigui, la lentitud administrativa de fa anys ha acabat encenent els ànims de la comunitat italiana a Catalunya, que ja està intentant organitzar-se a través de fòrums d’internet i xarxes socials per denunciar de manera col·lectiva el que consideren una “deixadesa de funcions” del govern italià a l’estranger. “És ben bé que de vegades penso en obtenir la nacionalitat espanyola només per evitar-me tot això”, confessa el Rai.