Aval definitiu del Congrés a la llei de seguretat ciutadana, el nou Codi Penal i el pacte antijihadista
Les tres normes entraran en vigor el pròxim 1 de juliol. L'oposició s'ha compromès a derogar l'anomenada 'llei mordassa' i a portar al Constitucional la cadena perpètua
MadridEl ple del Congrés ha aprovat definitivament dues de les lleis més polèmiques del mandat de Rajoy: la reforma del Codi Penal, que inclou la presó permanent revisable, i la llei de seguretat ciutadana, que tipifica com a infracció les manifestacions no comunicades davant institucions com el Congrés, el Senat o els Parlaments. També ha aprovat definitivament el pacte antijihadista firmat amb el PSOE, que inclou referències a la presó permanent revisable i tipifica la "subversió de l'ordre constitucional" com a terrorisme. El PP s'ha quedat sol a l'hora d'aprovar les dues primeres normes –que tota l'oposició ha criticat durament– i ha comptat amb el suport del PSOE i l'abstenció de CiU en matèria antijihadista.
El PP ha imposat novament la seva majoria al Congrés per donar llum verda a la reforma del Codi Penal i la llei de seguretat ciutadana i el pacte antijihadista, que han tornat a la cambra baixa després del tràmit al Senat. Els populars han rebutjat les esmenes de l'oposició que han arribat vives del Senat. PSOE, CiU, PNB, ERC, IU-ICV i la resta de grups han criticat durament les dues normes per "inconstitucionals" i desproporcionades.
La crítica ha estat especialment contundent respecte a la presó permanent revisable, una figura del nou Codi Penal que consideren injusta i que vulnera els drets dels ciutadans. Per contra, el PP i el govern espanyol –que disposen d'enquestes que apunten que la comparteixen dues terceres parts dels ciutadans espanyols– destaquen que la presó permanent revisable només es podrà aplicar en els casos greus. Es tracta d'assassinats greus com magnicidis (assassinat del rei, el seu hereu, caps d'estat estrangers), mort de menors de 16 anys, violació i assassinat, els que es cometin des d'organitzacions terroristes o criminals, així com crims de lesa humanitat.
Catalá diu que la reforma del Codi Penal defensa "els més dèbils"
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que amb l'aprovació de la reforma del Codi Penal l'Estat disposa d'un instrument "millor" per a la defensa "dels més dèbils".
Llei de seguretat ciutadana
La llei de seguretat ciutadana també ha quedat aprovada només amb els vots del PP, mentre que tota l'oposició ha anunciat que la derogarà tan bon punt el PP perdi el govern, i ha criticat el que ha qualificat de "llei mordassa" per les limitacions a les manifestacions. Per contra, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'ha mostrat convençut que quan s'activi la norma es demostrarà que aporta més seguretat i llibertat als ciutadans. En aquesta línia, ha assegurat que no afecta negativament el dret a reunió.
La nova llei, que entra en vigor l'1 de juliol, endureix les sancions per qüestions relacionades amb les protestes al carrer. Per exemple, multa amb fins a 30.000 euros accions com negar-se a mostrar el DNI a la Policia quan aquesta ho requereixi, enregistrar imatges d'antidisturbis colpejant manifestants, impedir un desnonament o insultar la policia. També considera un agreujant participar en manifestacions amb la cara tapada.
Devolucions "en calent" contra el jihadisme
Aquesta norma també ha estat criticada perquè estableix un mecanisme per fer legals les anomenades devolucions en calent a la frontera de Ceuta i Melilla. Fernández Díaz ha assegurat que aquest punt era necessari per donar "seguretat jurídica" a la Guàrdia Civil en un moment en què la UE demana més controls per prevenir i evitar el terrorisme jihadista.
La llei també té elements nous com una rebaixa a falta de la pràctica de beure massivament a la via pública –els infractors podran rebre una multa de fins a 600 euros– i considerar com a infracció la petició de serveis sexuals al carrer, en comptes de l'oferta. També es castiga amb 600 euros la venda 'top manta' o l'abandonament d'animals.
Llei antijihadista
Després de les tensions internes en la presa en consideració de la llei, CiU s'ha abstingut finalment a la votació del pacte d'estat contra el jihadisme. El diputat Jané ha expressat el malestar de la seva formació per la gestió que les dues grans formacions van fer a l'hora de tancar el pacte.
La norma s'ha aprovat amb els vots de les dues formacions que van signar el pacte, PP i PSOE, i els de CC, FAC i UPN, mentre que la resta dels grups de l'oposició han criticat el que consideren un element de propaganda que no serveix per lluitar efectivament contra el jihadisme.
Finançament dels partits
El Congrés també ha donat llum verda definitiva a la llei de control de l'activitat economicofinancera dels partits polítics. La nova normativa ha estat avalada pels diputats del PP, CiU, PNB i CC.
Obliga a publicar les donacions superiors als 25.000 euros, prohibeix la condonació per part de les entitats financeres dels deutes contrets pels partits i veta les donacions de persones jurídiques. Aquesta és una de les principals mesures anticorrupció presentades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ara fa uns mesos al Congrés dels Diputats.