Torna la cadena perpètua i s'apuja l'edat de consentiment sexual: claus del Codi Penal del PP

MadridAquests són els punts més calents del nou Codi Penal impulsat pel PP, que ara s'ha aprovat al Congrés i que ara passarà a debatre's al Senat.

1.- 'Presó permanent revisable', un eufemisme per a la cadena perpètua

Un dels punts més polèmics de la reforma és l'anomenada "presó permanent revisable", una nova pena que a la pràctica és una cadena perpètua perquè suposa per als delictes greus que es revisi el seu compliment un cop passats 20 o 25 anys. Es tracta d'una mesura ja inclosa en el programa electoral del PP i criticada des de la mateixa Fiscalia, que recorda que el Codi Penal espanyol és un dels més durs d'Europa. Des del 2010 que es contempla el compliment efectiu de la pena de fins a 40 anys sense revisió possible –en els casos de terrorisme, per exemple, si es tracta de delictes molt greus-. Aquesta mesura, a la pràctica, pot ser fins i tot més dura que la cadena perpètua.

2.- L'edat de consentiment sexual: de 13 a 16 anys

Si finalment no hi ha cap canvi d'última hora al Senat, casar-se a Espanya continuarà sent legal des dels 14 anys –sempre que hi hagi el consentiment dels pares, tal com recull el Codi Civil–, però que un adult mantingui relacions sexuals amb un menor només ho serà a partir dels 16 anys. El PP eleva l'edat de consentiment sexual inclosa al Codi Penal dels 13 als 16 anys amb l'argument que així es protegeix les dones i possibles casos de pederàstia. Per sota dels 16 anys, un adult podrà ser castigat per abusos sexuals malgrat que la relació hagués estat consentida per l'adolescent, amb una pena d'entre dos i sis anys de presó. Els professionals adverteixen que, més enllà de la protecció jurídica, l'educació sexual ha quedat relegada en aquest debat i que és la mesura més efectiva per evitar abusos. Els populars s'havien mostrat oberts a abaixar dels 16 als 15 anys l'edat de consentiment inclosa en el projecte de llei, però al final no es va incloure aquesta esmena.

3.- Supressió de les faltes: l'administració pren el control al poder judicial

El govern de Mariano Rajoy ha volgut, expressament, treure competències al poder judicial i atorgar-ne a l'administració general de l'Estat. El mecanisme? Suprimir el llibre de faltes que inclou el Codi Penal per convertir-les en infraccions administratives –multes–. Tant per a les ONG com per a l'oposició es tracta d'un increment del control de l'Estat que porta a un augment de la presumpció de la veracitat perquè, entre d'altres, considera que els informes policials tenen sempre la raó.

4.- Càstig a la resistència pacífica

Fins ara es considerava un atemptat la resistència activa greu en el Codi Penal, és a dir, atacar antiavalots, per exemple. Ara el delicte d'atemptat i desordre públic s'amplia a la resistència passiva. Per tant, la simple protecció davant d'un agent antidisturbis que tregui la porra serà constitutiu de delicte.

5.- Pena (sense presó) al finançament il·legal d'un partit

El PP ha volgut tipificar el delicte de finançament il·legal de partits per castigar, amb penes d'un a cinc anys de presó, els que rebin donacions il·legals o participin en "estructures i organitzacions" que tinguin per objectiu finançar una formació política al marge de la llei. La lletra petita de la mesura, però, diu que les donacions il·legals de particulars a partits només es penin amb presó a partir dels 500.000 euros. Com a excepció: hi haurà penes de presó si reben donacions il·legals de governs o organitzacions per sobre dels 100.000 euros.

Al final de la legislatura

El govern de Mariano Rajoy ha decidit deixar per al final de la legislatura la bateria de mesures per intensificar la seguretat a l'Estat. Després de més de dos anys de debat, el Congrés va aprovar finalment a finals del 2014 la polèmica llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a 'llei mordassa'. I avui, dimecres, –gairebé un any i mig després d'haver-se aprovat l'avantprojecte de llei– ho ha fet amb la reforma del Codi Penal. Es tracta de la segona mesura estrella de l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, després que l'acabés tombant la negativa del PP de tirar endavant la reforma de la llei de l'avortament.

Ara, el seu successor, Rafael Catalá, ha acabat impulsant la reforma, a l'espera que també s'acabi de tramitar l'avantprojecte de llei d'enjudiciament criminal i que inclou que el ministeri de l'Interior pugui punxar qualsevol telèfon sense una resolució judicial. El poc temps fins a les generals previstes per al novembre i les crítiques tant del Consell General del Poder Judicial com de la Fiscalia a la mesura, però, podrien acabar portant el PP ha fer marxa enrere a l'hora de punxar telèfons.

Una llei "repressiva"

En el debat al Congrés dels Diputats d'avui, l'oposició en ple ha denunciat una mesura que titllen de "repressiva", "innecessària" i "injusta" perquè suposa "més retallades en drets i llibertats", a més de criticar un procediment "exprés" per aprovar-la. Es tracta de la primera vegada que tota l'oposició hi ha votat en contra. El text ha passat amb 186 vots a favor, 144 en contra i només una abstenció. El PP ha rebutjat sistemàticament, durant la votació, totes les esmenes presentades per l'oposició i només ha acceptat el dictamen amb les correccions pertinents que es va aprovar a la comissió de Justícia la setmana passada.

Des del PSOE, el diputat Julio Villarrubia ha denunciat que "el PP vol resoldre amb repressió el que no és capaç de resoldre amb prevenció". La diputada de CiU Montse Surroca ha considerat que la nova llei "va en contra del model de justícia penal" i ERC ha criticat que el govern de Mariano Rajoy sigui 'Charlie Hebdo' només de Pirineus cap amunt. "La justícia no és igual per a tots i se'ns endossa un Codi Penal de dretes", ha lamentat el portaveu adjunt d'Esquerra, Joan Tardà, des de la tribunal. Gaspar Llamazares, d'Esquerra Unida, ha dit que el nou Codi Penal "és el negatiu de la Constitució".

Tramitació exprés

L'atemptat a la revista satírica 'Charlie Hebdo' va marcar l'agenda parlamentària la setmana passada a Madrid i va relegar el debat a la comissió de Justícia del Congrés de les esmenes al nou Codi Penal –se n'han aprovat o transaccionat 300 de les 900 presentades–. Però més enllà de l'enduriment de les mesures antiterroristes i la introducció de la figura del 'llop solitari' –fins ara s'entenia el terrorista com a membre d'una organització– la nova reforma del PP recull un reguitzell de mesures molt polèmiques que van des de l'edat legal per tenir relacions sexuals fins a la penalització del finançament il·legal dels partits (tot i que amb escletxes).