El CNI confessa vincles amb Es Satty en la comissió de secrets oficials

MadridDesprés de tres mesos posant entrebancs continus per evitar explicar els vincles entre els serveis secrets espanyols i el cervell dels atemptats de Ripoll i Cambrils del 17 d’agost, el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, va aportar ahir detalls al Congrés sobre aquesta relació. Ara bé, ho va fer a porta tancada en la comissió de despeses reservades i a canvi del silenci dels diputats. Segons el coordinador del PDECat a Madrid, el diputat Jordi Xuclà -que té seient a la comissió-, Sanz va traslladar detalls “substancials” sobre els contactes amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, de qui es va arribar a apuntar que havia sigut confident dels serveis d’intel·ligència. El CNI va afanyar-se a desmentir-ho al novembre, però sí que va admetre que es va “contactar” amb l’imam “seguint els protocols” quan complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues.

Les explicacions de Sanz són, de moment, l’única resposta que tindrà el Congrés relacionada amb els atemptats de l’agost. Tant el PP com el PSOE han imposat el silenci i s’han oposat fins a dos cops de forma frontal a crear una comissió d’investigació, com sí que es va fer amb l’atemptat jihadista de l’11 de març del 2004. També van vetar la compareixença del ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, al·legant que es tractava d’un secret d’estat. Xuclà va avançar ahir que, malgrat que el seu deure és guardar silenci, obrirà un “període de reflexió” després d’escoltar les dades “molt interessants” aportades pel director del CNI per si el PDECat decideix fer un altre pas al Congrés sobre la qüestió.

En la comissió a porta tancada van participar-hi la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i sis dels set diputats autoritzats per rebre informació confidencial: a més de Xuclà, Rafael Hernando (PP), Margarita Robles (PSOE), Irene Montero (Units Podem), Juan Carlos Girauta (Ciutadans) i Aitor Esteban (PNB). Només va faltar-hi el portaveu d’ERC, Joan Tardà, que no va poder-hi assistir per motius personals.

Descoordinació policial

Segons fonts dels Mossos consultades per l’ARA, l’imam de Ripoll va passar desapercebut per la falta de col·laboració amb la policia espanyola. De fet, el CNI no va comunicar a la policia catalana que havia tingut contactes amb Es-Satty fins gairebé un dia després de l’atemptat. Al fitxer dels Mossos no hi figurava, per exemple, que havia estat empresonat a Castelló, una situació que va provocar que els Mossos no tinguessin cap indici prou sòlid per pensar que l’imam de Ripoll -que va morir en l’explosió a Alcanar- tenia vincles amb el jihadisme i per sospitar així de la seva radicalització.

Ara, sis mesos després d’uns atemptats que van deixar 16 morts, el Congrés ha rebut explicacions del que va passar, però sense poder traslladar-la als ciutadans.