El CNI donarà explicacions sobre l’imam de Ripoll

BarcelonaEl director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, ha demanat comparèixer al Congrés de Diputats per aclarir la relació entre el CNI i qui va ser imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, considerat el cervell de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils i va provocar la mort de 16 persones. En els atemptats també van morir 5 terroristes. Roldán donarà explicacions a porta tancada a la comissió de despeses reservades, segons han confirmat fonts de l’executiu espanyol. El resultat de les compareixences, però, s’ha de mantenir en secret per llei, informa l’ACN.

La petició es produeix després que el CNI hagi admès que va tenir contactes amb l’imam de Ripoll quan estava empresonat a Castelló per un delicte de tràfic de drogues i, fins i tot, s’apunti que Abdelbaki Es Satty va ser un confident dels serveis secrets espanyols. El director del CNI donarà explicacions sobre quan es van donar aquestes relacions i els seus possibles efectes. Fonts “oficials” de l’agència d’intel·ligència, segons Efe, asseguren que la relació es va fer seguint els protocols habituals del centre d’intel·ligència i que Es Satty també va tenir contactes amb altres cossos policials estatals.

Condemna per narcotràfic

L’imam de Ripoll va estar tancat al centre penitenciari entre el 2010 i el 2014, tot i que encara no se sap si els serveis secrets espanyols hi van mantenir contacte els quatre anys ni si Es Satty va rebre alguna remuneració a canvi. L’imam estava complint una condemna a la presó de Castelló per delictes relacionats amb el narcotràfic i llavors se’l va investigar per possibles vincles amb jihadistes. Per això, els serveis secrets van entrar en contacte amb ell.

L’imam de Ripoll, mort en l’explosió d’Alcanar juntament amb un altre membre del grup mentre manipulaven els explosius que pensaven fer servir segons els plans inicials de l’atemptat, va ser sotmès a un seguiment durant la seva estada a la presó -fins al 2012-, després del qual es va concloure que en aquell moment no estava radicalitzat.

Quan Es Satty va arribar a la presó el 2010 ja arrossegava dues condemnes anteriors, una per lesions i una altra per un delicte contra l’administració de justícia que hauria comès al País Basc. A això s’hi ha de sumar una multa per dur al Marroc un vehicle amb 1.500 quilos d’excés de pes el 2007 -ferralla que pretenia vendre.

Més enllà de si era confident o de si va mantenir contactes amb el CNI, el cert és que els serveis d’intel·ligència espanyols no van informar-ne els Mossos d’Esquadra. Com tampoc ho va fer la Guàrdia Civil, que l’havia investigat abans arran d’una operació antiterrorista anomenada Xacal.