BarcelonaL’Hospital Clínic de Barcelona vol ser el primer centre autoritzat per fer trasplantaments d’úter de donants vives a l’Estat, una tècnica que es va utilitzar per primera vegada a Suècia l’any 2013. L’úter de la donant viva s’extreu amb la tècnica laparoscòpica -menys invasiva que una cirurgia oberta- en una intervenció que es pot allargar fins a deu hores. L’òrgan s’acaba trasplantant en una dona que ha nascut amb la matriu danyada o que no en té i vol ser mare. El Clínic fa dos anys que s’hi prepara i assegura que ja ha demanat permís a l’Organització Catalana de Trasplantaments per posar en marxa el procediment pilot. Segons Europa Press, l’organisme “ja estudia la petició”.
Les receptores potencials serien pacients amb una malaltia congènita que les fa néixer sense úter ni part superior vaginal. La donant viva hauria de tenir un màxim de 60 anys, haver sigut mare -però no per cesària-, tenir el mateix grup sanguini que la receptora i haver decidit que no tindrà més fills. En la majoria de trasplantaments d’úter fets en altres països les donants són les mares de les receptores. D’altres vegades és la germana, una amiga i, en un cas, la sogra. El cap de ginecologia del Clínic, Francesc Carmona, apunta que una desena d’infants al món han nascut els últims anys gràcies a aquesta tècnica. El centre descarta fer servir la matriu d’una donant cadàver per raons ètiques: “En el moment de recuperar l’òrgan en condicions s’entraria en competència amb el ronyó i el fetge, i l’úter és un òrgan no vital”.