El Clínic busca 850 M€ per créixer

Barcelona“L’Hospital Clínic necessita espai de manera bastant urgent”, assegura el director general del centre, Josep Maria Campistol. Si no l’aconsegueix, serà molt difícil mantenir el nivell d’excel·lència de la institució. “En 20 anys estaríem morts”, afegeix convençut. És per aquesta raó que, tres mesos després d’assumir el càrrec, Campistol demana al departament de Salut i a l’Ajuntament de Barcelona impulsar un projecte del qual es va començar a parlar fa un any, i que passa perquè l’hospital creixi gràcies al solar pròxim de l’Escola Industrial. El somni que té el Clínic és crear un complex líder en el camp de les ciències de la salut en ple centre de Barcelona, i Campistol, per fer més visible el seu desig, acompanya aquesta demanda amb un informe en què detalla els costos i els terminis necessaris.

El centre preveu fins a tres escenaris diferents per aconseguir-ho, però la magnitud del projecte permet entreveure que l’operació no serà fàcil. El Clínic calcula que serien necessaris entre 850 i 900 milions d’euros per fer unes obres que es prolongarien com a mínim fins al 2026, i assegura que el centre podria contribuir-hi amb prop de 100 milions, que obtindria amb la venda d’alguns espais que té en propietat, com el solar buit del carrer Provença. La situació de les finances públiques, però, no convida a l’optimisme, i encara caldrien 700 milions més. Campistol, però, recorda que el pressupost del centre s’enfila fins als 450 milions anuals i, comparant-ho amb altres inversions, creu que no és una xifra tan elevada.

Atenció i recerca

Amb 110 anys d’història, el Clínic ha hagut d’assumir els últims anys els efectes d’un pressupost minvant, com la resta del sistema sanitari públic. El seu director general explica que la manera de fer-ho ha sigut “desinvertir” en tecnologia, però aquesta falta de reposició fa que hi hagi equipaments que calgui renovar immediatament, i per això xifra en cinc milions d’euros la quantitat que hauria d’invertir aquest mateix any el departament de Salut.

Hi ha una segona derivada, com ho és la reducció del nombre de pacients que atén el centre, que ha prioritzat els casos més complicats, que assumeix com a hospital especialitzat. Ara bé, durant l’últim any l’atenció ha tornat a créixer un 4% i en total han passat per les seves instal·lacions aproximadament mig milió de persones. Per aquesta raó, la direcció referma que el centre quedarà petit, i recorda que ja durant el 1989, per un problema de falta d’espai, es va cedir a l’Hospital Sant Joan de Déu el servei de pediatria, mentre que l’obstetrícia es va desplaçar al recinte de la Maternitat.

¿Com seria el futur ideal del Clínic? En el plantejament estratègic que ha elaborat, l’hospital defensa que tota l’activitat assistencial s’hauria de fer en unes noves instal·lacions que aixecaria al solar de l’Escola Industrial, aprofitant que està infrautilitzat i que és a dues illes de distància. Caldria preservar els quatre edificis històrics de l’escola que estan catalogats, però el Clínic assumeix aquesta idea perquè allà hi ubicaria els serveis d’administració. A més, la seu actual del carrer Villarroel es convertiria en un edifici dedicat exclusivament a recerca, innovació i docència, una iniciativa que permetria que la Univeristat de Barcelona i el centre de recerca Idibaps guanyessin espai i capacitat per fer la seva tasca. Les dues seus estarien connectades gràcies a un túnel que s’hauria d’excavar al carrer Còrsega.

Potser per aplanar el camí cap a un acord que ha de partir de la “voluntat política” dels diferents actors implicats, Campistol es mostra disposat a col·laborar amb les administracions en tot el que calgui, conscient també del canvi polític a Barcelona. Sap que el BarnaClínic, la unitat que fa activitat privada dins del mateix hospital, és un dels punts de fricció i una de les principals notícies que ha generat el centre els últims mesos, un aspecte negatiu en matèria d’imatge. Després de rebre l’encàrrec del departament que lidera Toni Comín, el centre s’ha compromès a fer una “revisió” a fons de l’espai perquè, tot i que prop de la meitat dels 14 milions d’euros que factura reverteixen directament en el centre i, per tant, en el finançament de l’activitat pública, admet que el model jurídic és millorable i potser tindria més sentit que el BarnaClínic no compartís espai físic amb l’activitat pública.

En un context en què Salut també ha anunciat que vol treure hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública -de moment la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya-, el tercer centre propietat del grup QuirónSalud que està en la mateixa situació és el Sagrat Cor, precisament l’hospital que comparteix àrea d’influència amb el Clínic. Campistol diu que seria “molt difícil, per no dir impossible”, que l’hospital pogués assumir l’activitat del Sagrat Cor, però recorda que ara per ara estan “molt comprimits”. Alguna cosa es mou al centre de Barcelona en matèria sanitària, a l’espera de veure com es concreta.