“El 80% del clergat del Vaticà podria ser gai”

RomaUn llibre amenaça amb fer tremolar una vegada més els murs del Vaticà. Es titula Sodoma. Poder y escándalo en el Vaticano, i sortirà publicat dijous a vint països de forma simultània, coincidint amb la inauguració de la històrica cimera dedicada als abusos sexuals a menors dins de l’Església catòlica impulsada pel papa Francesc.

“Soc com Sant Tomàs, necessito veure per creure. Per això vaig entrar al Vaticà, per conèixer Sodoma”, escriu en el pròleg el sociòleg i periodista Frédéric Martel, autor d’aquesta extensa investigació en la qual defensa que l’homosexualitat està a la base de la majoria de les decisions i els escàndols que han afectat els palaus sagrats de Roma. Des de la dimissió de Benet XVI fa sis anys fins a l’encobriment d’abusos a menors per membres del clergat.

Casos de pedofília

Sobre aquest últim punt, el periodista insisteix que cal ser molt prudent a l’hora d’associar l’homosexualitat amb els casos de pedofília que han afectat el Vaticà -com defensa l’ala ultraconservadora dins de l’Església amb l’arquebisbe Carlo Maria Viganò al capdavant-, tot i que estadísticament la major part dels abusos estiguin relacionats amb nens i homes, i no pas amb dones.

Durant quatre anys, Frédéric Martel, un reconegut activista pels drets LGBT a França, es va entrevistar amb prop de 1.500 persones entre bisbes, cardenals, sacerdots, seminaristes... que li van confessar que en el cor de l’Església catòlica l’homosexualitat està molt estesa. Prop del 80% del clergat del Vaticà podria ser gai, li suggereix un exsacerdot italià. O, com es diu dintre dels murs vaticans: “Pertanyen a la parròquia”. I molts d’ells no tenen problemes amb violar el vot de castedat. D’altres, però, a qui l’autor identifica com a “homòfils”, són homosexuals però no practiquen. I també n’hi ha que freqüenten prostituts habitualment, n’hi ha que conviuen amb les seves parelles i fins i tot hi ha algú que ha adoptat el seu propi amant com si fos un fill.

“Al Vaticà ser homosexual és possible, però està prohibit parlar-ne, donar-hi visibilitat”, sosté l’autor en el llibre. “Ser discretament homosexual significa formar part de la parròquia. Ser aquell que genera escàndol vol dir excloure’s de la família”, apunta.

Martel assegura que la seva intenció no és deixar al descobert els secrets inconfessables de certs prelats, encara que al llarg de les gairebé 600 pàgines del llibre no dubta en identificar i donar credibilitat a rumors i llegendes vaticanes de les quals no aporta proves. El seu objectiu és denunciar la hipocresia moral que ha fet de l’excepció la norma. No obstant, l’autor rebutja que hi hagi una mena de lobi gai a l’interior del Vaticà, com va denunciar Benet XVI, perquè “no es tracta d’una minoria influent que actuï, sinó d’una majoria silenciosa”. S’amaguen i ataquen l’homosexualitat dels altres per protegir el seu secret, assegura.

Una estratègia que explicaria en part la guerra fratricida entre conservadors i progressistes dins l’Església que té a la diana el mateix papa Francesc. Com més retrògrad i homòfob és un religiós aparentment, més possibilitats hi ha que sigui homosexual, defensa Martel.

Una teoria que el periodista intenta exemplificar analitzant la croada contra el preservatiu durant el pontificat de Joan Pau II i defensada per poderosos cardenals -alguns d’ells gais- o la batalla contra el matrimoni homosexual empresa pel cardenal i exarquebisbe de Madrid Antonio María Rouco Varela durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.