El claustre de la UB mostra reticències a la supressió de facultats

BarcelonaDiversos membres del claustre de la UB han expressat aquest dilluns reticències a la reforma d'estructures i d'organització administrativa integral de la universitat presentada fa unes setmanes pel rectorat, que preveu reduir a la meitat el nombre de facultats i departaments de cara al curs 2015-2016.

En una sessió extraordinària sol·licitada a petició de 5 membres del claustre, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària ha aprovat -amb 135 vots a favor i 26 abstencions- una resolució en què es demanava que aquesta reforma "no se sotmeti a aprovació al Consell de Govern de juliol i que s'enviï als centres i departaments per la seva anàlisi, discussió i elaboració de propostes durant el primer trimestre del pròxim curs 2014-2015".

En representació dels sol·licitants de la sessió i signants de la resolució, el professor José Antonio Díez ha explicat que, en una reforma d'aquesta magnitud, que "afecta els elements bàsics de funcionament", és necessari que la comunitat universitària tingui més temps per a discutir-la.

Tot i que s'ha mostrat a favor d'una reforma a la UB, Díez ha titllat el contingut de la proposta del rectorat d'"inacceptable", perquè -ha considerat- "el nombre i mida dels centres i departaments no és la causa dels nostres problemes". Ha deixat clar que no s'arregla res amb la "fusió generalitzada".

Díez ha volgut destacar els "elevats costos materials i humans de la reforma" i ha assegurat, a més, que "la correlació entre concentració i excel·lència és negativa, no positiva". El professor ha fet referència a diversos exemples d'universitats que han fet reformes semblants a la proposada -i que se citen al primer esborrany de reforma presentat pel rectorat- per afirmar que, després de reduir el nombre de centres i departaments, algunes d'elles han mantingut la posició en el rànquing d'excel·lència i d'altres han reculat.

D'altra banda, també ha lamentat la metodologia amb què s'ha elaborat la proposta, amb la qual "els centres petits suspenen i els grans aproven": "La metodologia utilitzada no és objectiva i simplement busca pressuposar el que es vol demostrar".

Finalment, el portaveu dels signants de la resolució ha posat en dubte la necessitat d'estalvi de 140 complements salarials i 500.000 euros anuals que preveu la reforma de la universitat. "Hem de fer una reforma de 13 milions d'euros per un estalvi de mig milió d'euros anuals?", ha preguntat a l'equip rector, i ha afirmat: "13 milions d'euros donen per molt. Per dignificar els sous dels professors associats, per exemple".

"No acceptarem esmenes a la totalitat sense un text alternatiu"

El rector de la UB i president del claustre, Dídac Ramírez, ha intervingut per donar suport a la resolució presentada per Díez, però advertit que l'equip rector està compromès amb tirar endavant la reforma. En cas contrari, ha afirmat, seria perjudicial per la UB, la universitat catalana i el país. Ramírez ha recordat que aquesta reforma és, a hores d'ara, un primer esborrany, pel què ha afirmat que aquest està obert a propostes de la comunitat universitària. Ara bé, ha deixat clar que l'equip rector no està disposat a acceptar "esmenes a la totalitat sense un text alternatiu".

"Molts dubtes" entre l'alumnat

Amb més o menys intensitat, les intervencions que s'han fet al llarg de la sessió per part de diferents membres del claustre han anat en una línia semblant a la de Díez. La majoria s'ha mostrat en contra de l'immobilisme però ha criticat la falta de concreció i justificació de l'esborrany presentat pel rectorat.

En representació de l'alumnat, un estudiant de la facultat de física ha assegurat tenir "molts dubtes entorn la reforma". "Ens queda clar que la reforma no pot ser expressada en un esborrany que no ha passat per la base ni per les diferents facultats", ha explicat, per afirmar que la proposta de reforma "barreja les aspiracions reals de professors i alumnes amb les aspiracions d'actors externs a la universitat". Entre d'altres, també ha criticat el fet que la reforma busqui tractar els estudiants estrangers com una "inversió" per a la universitat.