El Govern estudia el confinament de cap de setmana; Amy Coney Barrett ja és jutge del Suprem dels EUA; Bartomeu carrega contra la Generalitat per no realitzar el vot: les claus del dia, amb Antoni Bassas (27/10/2020)

Bon dia des de l’ARA. És dimarts, 27 d’octubre del 2020. Ha refrescat, i ahir va pedregar. Avui el pas d'un front farà que el cel quedi mig ennuvolat al centre del dia però no es repetiran els xàfecs d'ahir. Aquest dimarts serà el dia més fred de la setmana, el camí fins a la Castanyada serà de temps tranquil i amb migdies cada cop més càlids.

1. El Govern estudia el confinament de cap de setmana. Als epidemiòlegs ja els estaria bé, per què no s’omplin els hospitals, però els juristes avisen que la Generalitat no té competències per ordenar el confinament domiciliari dissabte i diumenge.

Meritxell Budó: “És un escenari que hi ha sobre la taula. Perquè durant el cap de setmana és quan hi ha més interacció social i, per tant, anirem veient quines mesures hem d’anar prenent en funció del que ens diguin les dades epidemiològiques”.

A la tarda li van preguntar per la mesura al doctor Simón, a Madrid: “Ara mateix pot ser una mica precipitat però és una opció vàlida i pot aportar. No diré que no, de fet, tots som conscients que el confinament domiciliari de tot el món és el que té més eficàcia i això ja ha quedat demostrat”.

De tota manera, pensem que una restricció com el confinament en cap de setmana pot ser una solució intermèdia abans de recórrer a mesures molt més dures”, com un confinament domiciliari igual que el del març, que ningú no sap si s’haurà d’ordenar.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, en una reunió amb líders del seu partit, va preveure que com a mínim fins al febrer no es pugui autoritzar la celebració de grans esdeveniments a l’aire lliure.

I així està el mapa de la nostra geografia més pròxima:

Cinc comunitats han tancat fronteres. Euskadi, l’Aragó i Astúries van decretar ahir confinaments perimetrals i se sumen a Navarra i la Rioja.

2. Políticament, el problema és un altre. Quant ha de durar aquest nou estat d’alarma? Pedro Sánchez vol que el Congrés li validi un decret fins al maig d’una tirada per estalviar-se el viacrucis de la primavera passada, quan cada pròrroga només li durava dues setmanes i vivia al límit per trobar suports per aprovar-les. De moment, només el PNB i el PDECat li compren aquest mig any de coll.

Casado: “Amb vuit setmanes, és a dir, fins a mitjans de desembre, permetrem que, segons les mètriques que tenen les comunitats autònomes, la corba dels contagis es pugui estabilitzar”.

3. Com va anar la conferència de presidents? Hi havia una nova convidada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la Moncloa va donar un màxim de cinc minuts per intervenir de manera telemàtica. Pedro Sánchez, va anunciar que les comunitats podran executar més del 50% dels tan esperats fons europeus. Pere Aragonès va aprofitar per denunciar davant Von der Leyen la inhabilitació de Quim Torra i reclamar un referèndum i va demanar el 22% dels fons per a Catalunya.

4. Gener del 2022. Aquesta és la data en què l’expresident de la Generalitat Quim Torra podrà tornar a exercir un càrrec públic. El TSJC va dictar ahir una resolució que especifica els termes de la condemna d’un any i mig d’inhabilitació i en la qual té en compte el temps que Torra ja va estar suspès com a diputat del Parlament. Torra serà considerat a tots els efectes expresident de la Generalitat segons la resolució: podrà cobrar una pensió i tindrà dret a una oficina, a un vehicle i a personal de seguretat. També mantindrà el tractament de molt honorable.

5. Fa un parell de setmanes diverses militants de JxCat es van adreçar a la diputada Aurora Madaula per explicar-li que s’havien sentit assetjades sexualment per un membre destacat de l’organització.

Com a responsable en temes de feminisme a la direcció del partit, Madaula va fer una sèrie de comprovacions que la van portar a traslladar el cas a Albert Batet, president del grup, i Jordi Sànchez, secretari general de la formació. I diumenge es va prendre una decisió: Eduard Pujol, fins ara portaveu al Parlament, seria suspès de militància de manera immediata. Pujol, que consultat per l’ARA nega les acusacions, va acceptar renunciar també a l’escó de diputat tal com l’havien convidat a fer.

Artadi: “Una mesura que va en la línia de tolerància zero amb l’assetjament sexual, de tolerància zero amb el masclisme i de tolerància zero amb qualsevol forma de discriminació”.

Els fets no s’investigaran internament sinó que es pretén obrir la via judicial.

En aquest sentit, avui publiquem un article firmat per 48 dones de l’espai de la CUP, titulat “No ens fareu fora”.

On parlen dels assetjaments sexuals i agressions a dones a la política, i en relació amb la informació publicada per l’ARA que afectava l’exdiputat Quim Arrufat, diuen: “En aquest procés hem vist, amb impotència, frustració i ràbia, com el presumpte agressor ha utilitzat la seva visibilitat i poder mediàtic per publicar un relat que revictimitza les dones agredides, sense cap mena de possibilitat de contrastar la seva versió. Davant d’aquesta actitud, mantenir-se en silenci no ens sembla èticament acceptable”.

6. Molt interessant el que està passant a Xile: més del 78% dels electors han escollit canviar la Constitució heretada de la dictadura de Pinochet (1973-1990). La participació ha superat el 50% malgrat les restriccions forçades per la pandèmia. També ha sigut categòrica l’elecció de l’òrgan que escriurà la nova Constitució: el 79% han preferit una assemblea sense parlamentaris i han optat per l’anomenada Convenció Constituent, formada íntegrament per 155 ciutadans escollits directament per la ciutadania.

7. I mentrestant, més al nord, aquesta matinada, el Senat dels Estats Units ha confirmat la conservadora Amy Coney Barrett com a nova integrant de l'alt tribunal, que és un càrrec de per vida. I tot ha anat molt ràpid. Ha sigut ser votada i anar a la Casa Blanca a jurar el càrrec. El Partit Republicà culmina amb èxit un procés que deixarà una profunda empremta al país durant dècades: un terç dels jutges del Suprem han sigut elegits per Trump. El tribunal queda escorat a la dreta amb una majoria de sis jutges conservadors per tres de progressistes. L'elecció de la candidata de Trump, antítesi de Bader Ginsburg, implica, per exemple, que un dret com el de l'avortament, constitucional des de fa gairebé mig segle, corri el risc de quedar anul·lat: el 2013 Coney Barrett va estampar la seva firma en un anunci que va qualificar d'"infame" la decisió del Suprem del 1973 que el va reconèixer com un dret constitucional.

8. Al Barça, la directiva, que ha dilatat el procés de la moció de censura tant com ha pogut, continua marejant els socis amb la data, el virus i la Generalitat.

Bartomeu: “Si ens contesten que no pot ser i s’ha de votar el dia 1 i 2 la seu única és el Camp Nou però, com ja he dit, quan tinguem la resposta de la Generalitat convocarem la junta directiva i parlarem del tema”.

9. I acabem amb el Mirades d’avui. Mirin quina escena:

El fisioterapeuta Abdelmawla Ibrahim tracta un pacient en un centre sanitari a Alep, al nord de Síria. Aquest jove sirià de 24 anys volia ser futbolista, però a causa de la guerra, va perdre una cama. Després d’aconseguir una pròtesi va decidir estudiar fisioteràpia i ajudar altres persones amb lesions similars a la seva.

La vida i la joventut s’obren pas.

Fins aquí les claus del dia. Tornarem amb l’anàlisi.