El Govern demana disculpes als autònoms; baixarà la velocitat dels cotxes per ciutat; també votarem en pavellons: les claus del dia, amb Antoni Bassas (11/11/2020)
Les propostes de l'ARA per començar la jornada ben informatsCoronavirus: l'última hora, en directe
Bon dia des de l’ARA. És dimecres, 11 de novembre del 2020. La boira costarà d'aixecar a Ponent, però en general el sol predominarà gairebé sense núvols. Al migdia la temperatura es quedarà lleugerament més curta que ahir i a la tarda farà una mica de vent a la costa que afavorirà la sensació de fresca.
1. “Prou de maltractar els autònoms”. Aquest és titular del nostre editorial d’avui, després de dos dies horribles amb les ajudes que la Generalitat volia donar a aquest col·lectiu.
El departament de Treball, Benestar i Famílies va posar una ajuda directa de 2.000 euros a disposició de només 10.000 dels 100.000 autònoms que complien les condicions. Costa de creure que algú pensés que només hi hauria 10.000 peticionaris. I, en efecte, en només una hora es van registrar més de 400.000 peticions per rebre l’ajuda.
I a sobre, l'únic criteri que es va establir era que el primer que la demanés a través d’una plataforma digital seria qui se l’emportaria. Per tant, era evident que es generaria un col·lapse monumental i molts nervis entre els aspirants. Dilluns els sistema es va penjar, ahir també, i abans de dinar, lògicament, ja s’havien repartit tots els diners.
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va haver de demanar disculpes després del consell executiu: “Val a dir que com a govern lamentem que no hagi anat com hauria d’haver anat. Si m’ho permeten demano disculpes en nom del Govern a la gent que ha estat fent intent rere intent i repetint l’intent d’accés i que no ha pogut finalment tramitar aquest ajut. Sobretot a aquelles persones que estan en col·lectius que estan més afectats per aquesta crisi sanitària”. I aquest mateix dimarts ja s’ha fet una reunió per replantejar les ajudes.
2. La cèl·lula terrorista islamista que volia atemptar el 20 d’agost a la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel.
Ahir, en la primera jornada del judici, vam veure uns vídeos de pocs minuts. Les imatges eren inèdites i hi surten alguns dels terroristes quan preparaven explosius a Alcanar abans que esclatés el xalet. “Ens han escollit entre milions d’homes per portar-vos sang. Al·là ens ha promès el paradís i a vosaltres l’infern”. També es dirigeixen als Mossos, en català, insultant-los: “Us esteu cardant en un berenjenal que no sabeu on us poseu”, en to burleta.
Els tres membres del grup de supervivents van seguir la primera sessió de la vista oral a la sala, darrere una mampara de vidre. No us perdeu la crònica d’Ot Serra, des de la sala del judici a Fernando de Henares.
3. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, superarà previsiblement demà el primer tràmit pressupostari al Congrés amb la quadratura del cercle anhelada des de fa mesos: sumar de moment a la causa ERC i Ciutadans. Cap dels dos partits ha presentat esmena a la totalitat als comptes per al 2021. Però Arrimadas ha decidit a última hora canviar les condicions per aprovar els pressupostos generals de l’Estat: o es retira l’esmena que no fa el castellà llengua vehicular a l'ensenyament o Cs acabarà votant en contra dels comptes. Encara hi ha una segona condició: que Pedro Sánchez es comprometi per escrit a no permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
Vicenç Villatoro es pregunta en el seu article: ¿Hi ha algú avui a Catalunya que pugui estar seriosament preocupat perquè el coneixement del castellà recula i hi ha molts ciutadans que no saben parlar, entendre, llegir o escriure el castellà? Òbviament, no. ¿Hi ha algú avui a Catalunya que pugui estar seriosament preocupat perquè el coneixement del català recula i hi ha molts ciutadans que no saben català? La resposta és que sí. En el fons, a alguns el que els preocupa no és que hi hagi massa poc castellà a Catalunya, sinó que hi hagi massa català.
4. Segons va avançar ahir El Confidencial, el rei Joan Carles de Borbó hauria amagat 7,9 milions d’euros en un compte a Suïssa fins a l’agost del 2018, més de quatre anys després de la seva abdicació i, per tant, quan ja no gaudia de la protecció constitucional. La nova fortuna revelada estava dirigida per Àlvar d’Orleans-Borbó, cosí llunyà de Joan Carles I. Fins i tot el PP ha convingut aquest dimarts que si aquestes conductes s’ajustessin a la realitat Joan Carles I hauria de “rendir comptes”.
5. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va afirmar ahir que espera que aviat es puguin signar nous contractes amb Pfizer per aconseguir més vacunes contra el covid. Les primeres dosis, va dir, podrien arribar a Espanya a principis de l’any que ve. Arribaran uns 20 milions de dosis. És una vacuna a doble dosi i podria immunitzar uns deu milions de persones”. Això seria a la primavera.
I "el compromís d’aquest govern és abaratir el preu de les mascaretes”, va anunciar ahir la ministra portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero.
Tot i la pandèmia, les eleccions del 14 de febrer no corren perill. El Procicat ha acordat que en els comicis al Parlament s’utilitzin pavellons o altres espais amplis similars que permetin una distància mínima de 2,5 metres quadrats per persona. S’utilitzaran com a substituts de les escoles, que només es faran servir com a col·legis electorals si no hi ha alternativa i sempre que hi hagi una “desinfecció acurada”. A dins dels col·legis electorals, el document preveu un mínim de dues cues per votar: una d’específica per a col·lectius vulnerables i una altra per a la resta de votants.
I mireu el Mirades d’avui: a Indonèsia, dos joves són obligats pels membres d’una patrulla de l’ordre públic a fer flexions com a càstig per no dur la mascareta obligatòria.
6. Als Estats Units encara hi ha quatre estats que compten vots una setmana després de les eleccions. Trump no ha parlat en públic des de dijous, i mentre Biden ja parla per telèfon amb tot de líders mundials com a president electe, el secretari d’Estat de Trump, Mike Pompeo, pronosticava ahir “una transició pacífica” però “cap a un segon mandat de Trump”.
Joe Biden va considerar ahir “vergonyosa” la manera com Donald Trump rebutja donar-se per vençut, però hi va treure importància. Va dir que el seu equip avançarà en la transició “i ningú ho aturarà”.
Mentrestant, aquí a casa, és a dir, a Europa, els atemptats jihadistes recents a París, Niça i Viena han posat sobre l’agenda dels líders europeus la necessitat d’actuar per prevenir el terrorisme jihadista. Hi ha una a proposta de crear un institut europeu que formi imams amb l’objectiu d’actuar contra la radicalització. De fet, Alemanya anunciava ahir que limitarà la presència d’imams turcs a les mesquites del seu territori i que els formarà per aturar la radicalització dels joves. “Si Europa s’ha de reconèixer com a pàtria per als musulmans, cal evitar influències i ingerències de corrents radicals externs”.
7. D’aquí un mes i mig, al gener de l’any que ve, es reformaran algunes normes de trànsit i sancions. Ho teniu tot explicat en aquesta pàgina, inclouen baixades de velocitat, ús del mòbil: augmenta de tres a sis punts la sanció per conduir subjectant amb la mà un telèfon. Portar mecanismes de detecció de radars –fins i tot si no es fan servir– implica una multa de 500 euros i la pèrdua de tres punts. I els patinets elèctrics no podran circular per voreres i zones de vianants, i caldrà portar a sobre un certificat de circulació del patinet amb requisits tècnics previstos en un manual.
Fins aquí les claus del dia.