Clam per reparar la repressió silenciada patida pel poble gitano: "Som la minoria més desprestigiada d'Europa"
Un taller organitzat per l’ARA a Lleida rememora la resistència dels empresonats el 1749 i denuncia les seqüeles de cinc segles d'opressió
LleidaLa discriminació dels gitanos al nostre país ve de lluny. L'any 1499 va arribar a l'Estat una comunitat, amb una forma de vida que no va encaixar des del primer moment. Va originar una constant política legislativa amb centenars de decrets i lleis repressives, que van culminar el 29 de juny de 1749, 250 anys més tard, amb una ordre reial per detenir el màxim nombre de gitanos possible. La matinada del 31 de juliol es va executar aquella ordre, amb un resultat de 12.000 gitanos a les presons. Alguns ho batejarien com La Gran Batuda; d'altres, Baró Estardipen. Van suposar divuit anys de reclusió separada d'homes, dones i infants gitanos, tots sotmesos a treballs forçats. Va ser un intent d'extermini que va fracassar i va culminar amb el seu alliberament. Avui dia, però, el col·lectiu denuncia que la repressió encara continua, amb el silenciament i la manca de reparació de tot el dany que el col·lectiu arrossega des d'aleshores.
"Les seqüeles i l'herència d'aquell intent d'extermini encara estan vigents", ha denunciat Paqui Perona, mediadora social i presidenta de l'associació Veus Gitanes. "S'ha de reconèixer públicament que l'extermini va existir –ha afegit l'activista romaní Enerida Isuf– s'han d'aplicar polítiques públiques, amb suficients recursos econòmics, que assumeixin tot el que els gitanos van perdre, com els drets lingüístics, els drets econòmics i, fins i tot, els drets humans". Va ser, segons les ponents, un intent d'homogeneïtzació amb l'afany d'imposar una sola llengua, un sol pensament, una sola religió i una sola economia. "Als àrabs i jueus se'ls va expulsar –ha recordat–, a nosaltres ens van voler exterminar". I el resultat encara és latent.
La independència de les dones
Perona i Isuf han participat aquest dilluns a Lleida en l'últim acte coorganitzat per l'ARA en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per diversos municipis catalans –Manresa, Girona, Mataró, Tarragona i Barcelona–per commemorar el 275è aniversari de la Gran Batuda. Ho han fet a la Llotja de Lleida amb el taller La resistència del poble gitano a l'extermini silenciat. Les jornades han tingut com a eix central l'exposició Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes al Palau Robert de Barcelona. L'objectiu: recordar, reparar i prevenir l'antigitanisme mitjançant la visibilització.
Amb aquests actes es vol donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones des d'una perspectiva feminista i antiracista. I és que, segons ha denunciat Paqui Perona, "el que molestava més a l'Estat era la independència de les dones, la seva forma de vestir menys pudorosa, la llibertat d'ocupació que gaudien, eren dones que no estaven segregades pels seus homes a l'espai públic i això va crear la noció d'una mala forma de vida".
Segons la Generalitat, la repressió antigitana "no ha tingut un reconeixement efectiu per part de tota la població ni tampoc per part de les institucions públiques responsables de garantir la pau social i els drets fonamentals, per tal de reparar la memòria del poble gitano i catalana". "Cal visibilitzar-ho per conscienciar no sols el poble gitano, sinó tota la societat, perquè allò passat no es torni a repetir, per educar-nos en la nostra pròpia història negra i silenciada i perquè ara, amb l'efervescència de l'extrema dreta, és un moment crític", ha reclamat Isuf.
Tractats com a migrats
Les dues ponents han demanat polítiques públiques efectives i transversals en tots els àmbits per reparar el dany que va sofrir el poble gitano. Un exemple: els seus estudis demostren que la dona gitana té una esperança de vida quinze anys inferior a la mitjana europea. Una reivindicació justa per a elles és que la seva edat de jubilació s'avanci proporcionadament.
"A l'imaginari col·lectiu existeix la idea que els gitanos estem incapacitats", ha lamentat Perona, i ha afegit: "Han blanquejat fins i tot la incorporació d'elements de la nostra cultura dins la societat espanyola i catalana". "Som la minoria amb més desprestigi de tot Europa", ha dit la mediadora social.
Isuf ha afegit la importància del reconeixement heterogeni del poble gitano. "Fa 500 anys que compartim la nostra vida amb els espanyols, però encara estem categoritzats com a col·lectiu migrat", ha criticat l'activista d'origen albanès, atribuint aquesta realitat a la manca d'un reconeixement específic del poble gitano.
Amb el taller d'aquest dilluns s'ha finalitzat tot un programa d'actes commemoratius de La Gran Batuda. Ara queda la part més complexa, la que reivindiquen les ponents del taller de Lleida: "Diuen que ens escolten, però no ho fan d'una forma activa", ha conclòs Isuf.