MEDI AMBIENT

Pressió sobre les grans ciutats per arribar als objectius de reciclatge

La recollida selectiva creix i arriba al 40% el 2017, a deu punts encara del que vol la UE

Acumulació d'escombraries en uns contenidors a Barcelona. La producció de deixalles a l'Estat supera la mitjana europea.
Elena Freixa
30/07/2018
4 min

BarcelonaLa corba del reciclatge a Catalunya augmenta lentament però de manera sostinguda. La recollida selectiva de residus que fan els ajuntaments ha crescut un 7% durant el 2017 –el salt més important dels últims cinc anys– i ja suposa el 40% dels residus totals que es calcula que es generen al país. Un cop extret el material que ha anat a parar al contenidor que no tocava, però, la taxa de reciclatge neta és del 32%, lluny en tots dos casos de l'objectiu del 50% que Europa ha marcat per al 2020. És per això que l'Agència Catalana de Residus (ACR) es proposa que la futura llei de residus introdueixi canvis que accelerin les quotes actuals. També es fixa un objectiu clar: aconseguir que les grans ciutats facin polítiques perquè les seves quotes de reciclatge creixin amb més força perquè són essencials per assolir les fites que marca Europa per als pròxims anys.

Els grans nuclis de població a Catalunya estan estancats en taxes de reciclatge d'entre el 20% i el 30%, clarament per sota de la mitjana catalana, va recordar ahir el director de l'ACR, Josep Maria Tost. Per contra, moltes poblacions més petites ja superen de llarg el 60% de recollida selectiva, va insistir.

Pressió sobre les grans ciutats per arribar als objectius de reciclatge

A Barcelona la taxa es va situar l'any passat en el 35,47%, segons el balanç anual presentat ahir per la Generalitat. Els resultats són millors que els de Tarragona, que està en el 30,83%, i que el de la ciutat de Lleida, on malgrat l'augment "important" de l'últim any la taxa és del 31,37%, va dir Tost ahir. En canvi, entre les capitals de demarcació, Girona despunta, amb un 49% de recollida selectiva, a tocar de l'objectiu que Brussel·les vol per a d'aquí dos anys. "És l'hora de les grans ciutats, que han estat massa relaxades fins ara", va dirr el director de l'Agència Catalana de Residus, que va instar els governs municipals a fer polítiques i accions més decidides en aquest àmbit recordant que la UE ja ha amenaçat amb multes si no hi ha avenços quan vencin els diferents terminis que ha establert i que comencen el 2020. Malgrat tot, Tost va donar per fet que per coordinar actuacions més contundents amb els municipis caldrà esperar que passin les eleccions municipals de la primavera de l'any que ve. "Les escombraries són un focus de tensió política als ajuntaments i molts ho voldran aprofitar", va dir Tost, que també és alcalde de Riudecanyes.

Pagar menys si recicles

En l'àmbit català, al setembre començarà a discutir-se el que ha de ser el futur marc en matèria de gestió de residus i reciclatge: una nova llei que planteja canvis com per exemple el de la taxa d'escombraries per facilitar que els municipis puguin personalitzar-la molt més. Una reducció de la taxa pot ser un incentiu perquè el ciutadà recicli més i millor, segons el director de l'Agència Catalana de Residus, que ahir va constatar que les successives campanyes dels últims anys per sensibilitzar en la necessitat de separar bé la brossa han sigut insuficients per accelerar els resultats. "El voluntarisme ambiental té un sostre, i ho hem comprovat; ara cal buscar una motivació econòmica", va concloure. De fet, l'augment de dos punts percentuals fins al 40% el 2017 arriba després de tres anys en què la millora de la separació es comptava per dècimes o mig punt percentual com a molt.

Per impulsar la nova estratègia per convèncer els ciutadans, cal acabar primer de tot amb "l'anonimat dels residus", va resumir Tost. És el que han començat a fer a poc a poc els municipis que han posat en marxa els primers sistemes de recollida alternatius –com ara el porta a porta–, però sobretot que ja estan posant en pràctica sistemes d'identificació de les escombraries a través de bosses amb xips i contenidors intel·ligents que només s'obren amb una targeta que identifica cada llar, per exemple. Tot un canvi tecnològic.

Tost pronostica que la col·laboració amb els municipis des de la Generalitat creixerà per facilitar aquest tipus d'instruments i evolucionar cap a sistemes més eficients. El porta a porta, calcula Tost, ja és una realitat en més de 150 ajuntaments, i a finals d'any la xifra fregarà els 200, segons les previsions del departament de Territori i Sostenibilitat.

L'orgànica, el repte urgent

El balanç del 2017 mostra que el punt més feble del reciclatge a Catalunya és la fracció de brossa orgànica: només es recupera a través del contenidor marró un 30% d'aquests residus. La generació de residus per càpita a Catalunya és d'1,4 quilograms per habitant i dia –una xifra que ha anat creixent amb la recuperació econòmica i, per tant, del consum– i una tercera part d'aquestes escombraries són matèria orgànica. Malgrat tot, l'últim any ha sigut la fracció el tipus de recollida que ha crescut més lentament –un 2%– i les administracions s'han marcat l'objectiu de millorar-ne els resultats.

Pel que fa al paper i el cartró, els nivells de recollida freguen el 70%. Malgrat tot, la Generalitat alerta que continua el fenomen del "buidatge" dels contenidors blaus i la sostracció també del que molts comerços deixen a les portes perquè s'ho enduguin els serveis de neteja municipals. Sense aquestes desaparicions de cartró, segons Tost, la taxa global de recollida selectiva hauria escalat dos punts més, fins al 42%, va dir Tost.

La separació d'envasos al contenidor groc, en canvi, està "estabilitzada" en un 40% de recuperació, segons l'ACR. Tot i això, és el contenidor amb més percentatge d'impropis, és a dir, elements que no hi haurien d'haver anat a parar i que representen un 30% del total. El vidre recuperat a través del contenidor verd va ser un 63%.

L'abocador va ser la destinació final d'un 36,9% de tota la brossa recollida als municipis catalans. El percentatge ha disminuït tres punts en un any fruit de l'encariment del cànon que han de pagar els ajuntaments. Un 28% de la brossa que va al contenidor gris entra directa a l'abocador, mentre que un 12% acaba incinerada. La resta, un 60% del que es llença al contenidor gris, va a plantes de triatge i separació abans que se n'acabi descartant bona part i també es porti a aquestes dues instal·lacions (un 57,4% a dipòsit i un 42,6% a incineració). La UE, però, ja ha marcat límits als abocadors i ha dit que el 2030 només el 10% dels residus podran acabar en aquests indrets. Pel que fa a la incineració, la normativa europea no ha sigut tan concreta ni ha marcat objectius per als pròxims anys.

stats