Vuit cops més suspensos a Ciutat Vella que a Sarrià-Sant Gervasi

BarcelonaEls resultats acadèmics per districtes a Barcelona tenen una correlació amb la renda disponible a cada zona de la ciutat. Un 35,5% d’alumnes de quart d’ESO de Ciutat Vella van suspendre les proves de competències bàsiques del departament d’Ensenyament durant els cursos 2013-2014 i 2015-2016, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, només ho va fer un 4,5%. O el que és el mateix: hi ha quasi vuit cops més suspensos entre els estudiants a Ciutat Vella que a Sarrià Sant-Gervasi. La mitjana de suspesos a Barcelona se situa en l’11,5%.

La conclusió s’extreu de l’informe 'Oportunitats Educatives a Barcelona 2016', encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per l’Institut Infància i Adolescència, que mostra grans desigualtats en els resultats educatius dels alumnes segons el districte. En una escala on la mitjana és 100, la renda familiar disponible de Sarrià Sant-Gervasi està en el 188, mentre que la de Ciutat Vella queda en el 85,5, segons dades municipals.

A les proves de competències bàsiques de sisè primària els resultats dels alumnes mostren divergències similars. A Ciutat Vella, van suspendre el 22% dels alumnes, mentre que a les Corts ho van fer un 5,4%. Això vol dir que hi ha quatre cops més suspensos en aquest districte cèntric de la ciutat que a les Corts. La mitjana de suspesos a primària a Barcelona és de l’12,6%. “A Barcelona hi ha moltes oportunitats educatives, però estan repartides de manera desigual”, va apuntar la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, en la presentació de l’informe dimecres. Va denunciar que “els determinants socials estan condicionant l’èxit escolar”.

Davant d’aquestes dades, el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacin, creu que la pregunta que cal fer-se és si l’escola de Barcelona “reprodueix, amplifica o redueix les desigualtats socials”. “La correlació entre nivell d’educació i de riquesa hi és a tot el món”, assegura Palacín, que afegeix que el que constata l’informe és la “incapacitat de Barcelona per reduir les diferències”. En aquest sentit, reivindica un pla de xoc municipal “sense matisos” contra la segregació. “Barcelona hauria de ser exemple en abolir la segregació, promovent la corresponsabilitat de l’escola pública i la concertada”, insisteix.

Per combatre la segregació, el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats creu que cal augmentar els recursos i el personal dels centres d’alta complexitat. “Una mesura que es podria fer és disminuir les ràtios per classe en funció dels resultats de les proves de competències”, apunta Prats. També reivindica més recursos als centres que treguin resultats molt baixos. El professor de pedagogia de la UB recorda que als alumnes més desfavorits els pot “costar més llegir i interpretar l’examen” i afegeix que difícilment disposaran de reforç escolar si el necessiten.

Un altre indicador que mostra les diferències entre barris és el percentatge de repetidors.

Mentre que a Ciutat Vella van repetir el 9,4% d’estudiants de 4t d’ESO el curs 2015-2016, a Sarrià-Sant Gervasi només va repetir l’1,7%. És a dir, la proporció més gran d’alumnes repetidors es dona, precisament, als districtes amb més concentració de centres de màxima complexitat i segregació escolar. “La segregació juga contra la possibilitat de prestar l’atenció adequada a l’alumnat i minva les oportunitats educatives”, conclou l’informe. Pel que fa a nivell de ciutat, les noies autòctones repeteixen menys que la resta, mentre que les noies i els nois estrangers són els que presenten una taxa de repetició més elevada. Per a Palacin, les grans desigualtats educatives entre barris amaguen “desigualtats molt pitjors entre centres”. “Barcelona té molt marge per treballar amb el repartiment de l’alumnat”, apunta Palacin, que afegeix que cal intensificar els esforços contra l’abandonament escolar. En la mateixa línia, denuncia que no hi ha mecanismes d’escoles de segones oportunitats.

Una altra dada que mostra les desigualtats entre districtes és la diferència en la concentració de centres de màxima complexitat. Mentre que a Ciutat Vella el 100% d’instituts públics són de màxima complexitat, a Sarrià-Sant Gervasi, a les Corts, a l’Eixample i a Gràcia no n’hi ha cap. Globalment, un 29% dels instituts de Barcelona estan considerats d’alta complexitat.

Pel que fa als centres públics de màxima complexitat de primària, Ciutat Vella concentra el 81,8%, mentre que, de nou, no n’hi ha cap a Sarrià-Sant Gervasi, a les Corts, a l’Eixample o a Gràcia. Una de les mesures per reduir l’abandonament en zones desfavorides és, per a Enric Prats, la implantació dels institut-escola. “Que no hagin de canviar de centre en començar l’ESO podria ajudar a evitar el fracàs escolar i l’abandonament”, apunta Prats, que defensa flexibilitar el currículum segons el centre.

Desigualtats dels 0 als 2 anys

L’ús de les llars d’infants també és un clar indicador rellevant. Segons l’estudi, hi ha realitats oposades entre districtes pel que fa a la taxa d’escolarització de l’etapa de 0 a 2 anys. Si bé és cert que el nombre de nens escolaritzats ha passat del 32,5% de l’any 2006 al 42,5% del 2016, l’informe indica que hi ha una gran diferència entre els diferents districtes de la ciutat. Ciutat Vella registra una taxa del 26,7%, mentre que Sarrià-Sant Gervasi i les Corts registren el 58%. Ortiz va apuntar que la introducció de la tarificació social pretén revertir aquesta situació i que “el preu deixi de ser un problema per escolaritzar un infant”.

A Barcelona, la matriculació a la xarxa concertada és superior a la pública en totes les etapes, sobretot a secundària. Només està matriculat a la xarxa pública el 45% de l’alumnat d’infantil de segon cicle, el 42% del de primària i el 36% de secundària. Una vegada més, les diferències entre els districtes són notables. A Sant Martí, el 60% de l’alumnat de primària i secundària estan en centres públics, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, només el 12 i el 13,5%, respectivament. En canvi, a Catalunya, els centres públics absorbeixen el principal gruix d’alumnes, tant a primària com a secundària, amb el 67,2 i el 62,7%, respectivament.