Guanyem, ERC i ICV-EUiA demanen reobrir el cas de 'Ciutat morta' i Trias els acusa d'electoralisme

BarcelonaL'emissió, aquest dissabte, del documental 'Ciutat morta' ha provocat una commoció social i política a Barcelona. L'èxit d'audiència del documental, la posterior concentració a la plaça de Sant Jaume i l'allau de comentaris de denúncia a les xarxes socials han tornar a situar el cas al bell mig del debat polític, quan falten només quatre mesos per a les eleccions municipals. Guanyem Barcelona ha demanat aquest diumenge que es reobri el cas, una demanda a la qual s'han sumat ERC i ICV. Mentrestant, l'alcalde Trias ha acusat Ada Colau d'electoralisme, i des del PPC s'ha donat suport a la Guàrdia Urbana, un cos que entén que es veu qüestionat per la polèmica.

Un any i mig després de la seva estrena i d'haver estat presentat en múltiples festivals, el documental 'Ciutat morta' es va emetre dissabte a la nit al canal 33 però amb cinc minuts menys de metratge. Aquesta retallada es va fer per ordre del jutjat 25 de Barcelona, ja que va considerar que algunes imatges i opinions sobre l'excap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien violar el seu dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

'Ciutat morta' recull els fets que van passar la nit del 4 de febrer del 2006, quan era alcalde Joan Clos. Un guàrdia urbà va resultar ferit molt greument –amb lesions irreversibles– al carrer de Sant Pere Més Alt, de Barcelona, en el transcurs d'uns aldarulls entra la policia municipal i els assistents a una festa en un teatre que feia mesos que estava ocupat. Arran d'aquella agressió, es van dur a terme, al carrer –no a l'edifici ocupat– diverses detencions de persones que asseguren que eren alienes als fets.Més tard van detenir a la sala d'espera d'urgències de l'Hospital del Mar dues persones més, Patricia Heras i el seu amic Alfredo, que havien tingut un accident de bici i havien anat a curar-se. Sempre van mantenir que ells no havien estat al carrer Sant Pere Més Baix i que no coneixien ningú de la festa. Però la Guàrdia Urbana els va involucrar a tots dos en el cas i Heras va acabar a la presó. Durant un permís, es va suïcidar.

Guanyem Barcelona demana que es depurin responsabilitats

Aquest diumenge, després de la commoció a les xarxes, Guanyem Barcelona ha exigit a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que actuï contra "els greus casos de corrupció" que denuncia el documental. Guanyem Barcelona ha demanat a Trias que es reuneixi amb els afectats pel cas –tots els jutjats i condemnats asseguren que no tenien res a veure amb els fets– i atengui les seves demandes i que obri immediatament "una investigació interna a fons i que es depurin les responsabilitats que se'n derivin". També ha exigit que es retirin les pensions vitalícies atorgades als dos agents del cos de la Guàrdia Urbana implicats en aquests fets i condemnats per un altre cas greu de tortures.

La formació d'Ada Colau considera que l'exalcalde de Barcelona Joan Clos, l'exregidor de Seguretat i Mobilitat Jordi Hereu (després alcalde), l'exregidor de Ciutat Vella Carles Martí i l'exconsellera d'Interior, Montserrat Tura –tots quatre en el càrrec quan es van produir els fets– haurien de comparèixer públicament per donar explicacions sobre el que va passar i demanar perdó a les víctimes, "per la seva complicitat en els fets que denuncia el documental".

Els detinguts, acusats, jutjats i condemnats sempre han mantingut que s'hauria d'haver investigat la tesi segons la qual el policia va resultar ferit perquè un objecte contundent va ser llançat des d'una finestra de l'edifici on es feia la festa. De fet, el mateix Joan Clos va parlar en un primer moment d'un "test" que algú havia llançat des d'una finestra. Després, però, la policia va mantenir en l'atestat final que la causa de la greu ferida havia estat una pedra llançada des del carrer –que va ser on van fer les primeres detencions, abans d'arribar a l'Hospital del Mar–, però la pedra mai es va trobar. De fet, no es pot saber si hi era perquè el servei municipal de neteja va recollir totes les restes dels incidents i abans que arribés la policia científica dels Mossos per buscar proves.

La polèmica s'ha mantingut sempre latent, però ara ha revifat amb molta força arran de l'emissió del documental que explica els fets des del punt de vista dels detinguts: els autors de la pel·lícula asseguren que van voler entrevistar representants de l'Ajuntament i algun portaveu del policia ferit i ningú va voler fer declaracions.

Trias acusa Guanyem de fer campanya

Enmig d'aquesta tensió, arran l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha acusat la plataforma Guanyem Barcelona de fer campanya electoral amb les seves peticions. En declaracions a RAC1, Xavier Trias ha indicat que no va tenir l'oportunitat de veure el documental, que ha definit com "de part", és a dir, que només reflecteix els testimonis d'una de les parts en conflicte. Segons ell, "barreja" els fets ocorreguts a Barcelona el 4 de febrer del 2006 i les seves conseqüències amb "altres actuacions d'algun membre de la Guàrdia Urbana", condemnat per tortures. Creu que això "és injust" per al cos d'agents municipals, al qual ha assegurat "defensar a ultrança".

Xavier Trias ha recordat que, arran d'aquell fet, un guàrdia urbà va quedar tetraplègic i que "té una família en una situació que fa saltar les llàgrimes". L'alcalde ha assegurat que no pot retirar les pensions vitalícies atorgades als dos agents del cos de la Guàrdia Urbana implicats en aquests fets i condemnats per un altre cas greu de tortures, tal com demana Guanyem, ja que els dos agents, que van ser expulsats del cos pel consistori, van sol·licitar la baixa per malaltia abans de ser expulsats i un tribunal mèdic els va concedir la pensió.

Bosch: "Urgent actuar"

Però no només Guanyem ha situat 'Ciutat morta' al centre del debat polític a Barcelona. La matinada de diumenge, després de l'emissió del documental, el candidat d'Esquerra a l'alcaldia de la capital, Alfred Bosch, va piular a Twitter: "Silenciar 5 minuts no és la solució. Censurar mai hauria de formar part de l'ADN de Barcelona" i "Molta, molta tristor després de veure 'Ciutat morta'. Urgent anar a fons per aclarir els fets i actuar".

Gomà: "Cal una investigació a fons"

També el líder d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha considerat "urgent" reobrir el cas que recull el documental. "Cal una investigació a fons i amb transparència", ha asseverat en diversos apunts a Twitter. Gomà ha assegurat que el partit va demanar informació i que va trobar "opacitat i moltes dificultats per conèixer la realitat dels fets". ICV-EUiA governava, quan van passar els fets, al costat del PSC, motiu pel qual Gomà ha reconegut que van cometre "l'equivocació de no ser prou actius en l'existència d'esclarir els fets".

El PP expressa el seu suport a la Guàrdia Urbana

Ben diferent és la posició del PP. El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha expressat el seu "ple" suport a la Guàrdia Urbana. Fernández Díaz ha recordat que aquell dia un agent de la Guàrdia Urbana barcelonina va patir "una agressió salvatge que gairebé li costa la vida i que li ha deixat lesions irreversibles". El president del grup municipal del PP ha afirmat que no qüestionarà la Guàrdia Urbana pel que es recull en el documental.

Rècord d'audiència

El documental 'Ciutat morta' emès aquest dissabte al canal 33 es va convertir en l'espai més vist del dia amb un registre de 569.000 espectadors i una quota del 20%. Són dades històriques per a un programa del segon canal de la Corporació i va superar tant el 'Telenotícies' del vespre com del migdia, que es van quedar en 509.000 i 507.000 espectadors respectivament. El documental arribava precedit d'una doble polèmica. En primer lloc, el fet que la televisió pública no el programés tot i el seu èxit en festivals va ser polèmic a les xarxes socials i va arribar a la comissió de control parlamentària de la Corporació. I, en segon lloc, just hores abans de l'emissió transcendia que el jutge havia obligat la productora a retallar cinc minuts del film, com a mesures cautelars, perquè es considerava que es podia lesionar l'honor de l'excap de l'àrea d'informació de la Guàrdia Urbana, Víctor Gibanel. La notícia va tornar a encendre les xarxes socials i el 'hashtag' #totciutatmorta va arribar a ser 'trending topic' mundial.