Habitatge

Obligats a viure entre puntals

Veïns de l'Hospitalet denuncien que fa un any i mig que esperen solució als defectes de construcció dels seus pisos

Mercedes León pentinant-se entre els puntals al lavabo, al seu pis de l'Hospitalet.

L'HospitaletDes de fa un any i mig, desenes de veïns dels Blocs Ciutat Comtal, al barri de Sant Josep de l'Hospitalet, es dutxen i van al lavabo entre puntals. També han de fer mans i mànigues per cuinar envoltats d'aquests suports de ferro que empetiteixen banys i cuines i que obliguen a fer malabarismes per no ensopegar. Una fuita d'aigua en un pis d'una primera planta va revelar greus deficiències en l'estructura d'aquests blocs, construïts a finals dels 50 en ple desarrollismo. Els van aconsellar col·locar els puntals el juliol del 2020 i allà s'han quedat per a desesperació dels residents, que exigeixen que l'Ajuntament pagui les cares obres de rehabilitació i acabi amb l'estudi sobre les causes per poder tenir una fotografia clara de totes les escales. "Tenim por, esclar que tenim por que ens cedeixi el sostre" —afirma Mónica Domínguez, portaveu veïnal—. "A la nit estàs al llit i sents cruixir les parets".

A Mercedes León, una jubilada que viu en una planta quarta, el descobriment que casa seva patia defectes de construcció li va arribar pocs mesos després que estrenés la reforma del bany. Ara la dona explica que li fa "respecte" fer servir bany i cuines per no topar amb els puntals. "Més d'un cop he estat a punt de caure", admet.

Els puntals sostenen el terra de la primera planta d'un dels edificis apuntalats als Blocs Ciutat Comtal de l'Hospitalet.
Mónica Domínguez parlant entre puntals al vestíbul del seu edifici.

Fa un any la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va concloure en un primer informe encarregat per l'Ajuntament que els quatre edificis analitzats presentaven "lesions estructurals" per la baixa qualitat dels materials que es van fer servir en la construcció, com ciment aluminós o portland i totxana, "propis dels habitatges socials de l'època". Malgrat aquest diagnòstic i haver trobat fissures i esquerdes de fins a 20 centímetres, els investigadors sostenien que els blocs "no estan en risc" de col·lapsar, però que al detectar que no tots els immobles estan construïts amb els mateixos materials, calen diagnòstics per a cada edifici.

Davant de les angoixes i queixes veïnals, el consistori va decidir col·locar els puntals en els pisos i vestíbuls més afectats, amb el compromís que en breu es continuaria el segon informe per completar el diagnòstic a tots els blocs. Les ferides de les prospeccions en bigues i parets encara són visibles i, segons Domínguez, "hi grates i surt sorra com la de la platja". A més, a banda de les incomoditats de conviure amb els puntals, els residents han de fer front al pagament del lloguer dels puntals: 300 euros per comunitat. "Ens estem plantejant comprar-los i quan ho solucionin ja ens els vendrem", apunta la portaveu. Una altra veïna recorda com la comunitat ha decidit no reemplaçar un puntal exterior que els lladres han robat fins a dos cops.

L''Ajuntament nega que hagi abandonat els veïns a la seva sort com denuncia Domínguez i, en canvi, assegura que sempre han "fet costat" a les comunitats, pagant els costos dels informes i explorant solucions econòmiques per a les rehabilitacions dels defectes de construcció. Amb tot, el consistori que dirigeix la socialista Núria Marín apunta que les comunitats afectades són entitats "privades" i, per tant, l'administració local només pot buscar fons econòmics, com per exemple trucant a les portes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per activar els ajuts a la rehabilitació o als fons europeus.

Els veïns, però, insisteixen que els 200.000 euros que costen les obres són inassumibles per a unes economies domèstiques que en la majoria dels casos es nodreixen de pensions de jubilacions o de sous escassos, relata Domínguez.

stats